El tomàquet és una fruita que viu a ca les hortalisses. Fent honor a la seva condició, es columpia entre la dolçor i l’acidesa, regnant, sense discusions, en els horts estivals. Algú imagina un hort sense tomàquets?
Una des les compensacions del nostre agost amb obligacions laborals, ha estat viure l’esclat del tomàquet a l’hort de l’avi Ventura, de Sant Fost. Setmanalment ens subministra uns tomàquets de Cor de bou i de Montserrat sublims. La seva pell aèria, inapreciable, fa que només necessitis d’un ganivet esmolat, un polsim de sal i un raig d’oli per gaudir-ne. Aquest plaer diari canicular hagués estat suficient per satisfer-nos, però, les darreries d’agost, ens preparaven més aventures gastronòmiques acompanyades d’aquest fruit de la terra, vermell com nosaltres.
Diumenge vàrem fer un viatge llampec a Els Casals, per portar-los personalment l’obsequi que els hi fem cada setembre. En Jordi Rovira, de La Malla, ens va rebre amb una generositat més pròpia d’un germà que d’un amic i ens va omplir les mans de viandes i l’ànima de benestar. El món hauria d’estar ple de gent com ell i la seva família, de la que quasi ens en sentim membres. El perfum dels tomàquets que ens va obsequiar omplia l’habitacle del cotxe i va compensar la tristor de deixar enrera Sagàs.
Per acabar l’agost, dilluns al vespre, vam anar a Can Jornet de Gallecs convocats per la presidenta del Convivium de l’Slow food del Vallès Oriental, la Marina Duñach. Allà ens esperava en Pep Salsetes. En el seu hort de Santa Eulàlia de Ronçana s’ha afanyat a conservar els tomàquets autoctons del Vallès: els de la Pometa de Can Mataporcs de Santa Eulàlia, del Salvador Canyelles de La Garriga i del Lluís Vil·la de l’Ametlla del Vallès, el Cor de Bou de Vacarisses del Domenech Camps, el Tres Caires de Can Rusinyol de Rubí, el Palosanto de Cal Ànima, el de Montserrat del Sr. Pepet de Vacarisses, el Tardà de Riells de l’Eulàlia Forns i el Rosa de Cal Ivo de Parets del Vallès.
Acompanyats de l’Anna i la Sarai del restaurant Can Major de Montmeló, en Joan i la Maria que enguany inicien un projecte de menjadors escolars amb productes dels hortolans de Gallecs, a través de la seva empresa Ecomenja, els nostres amics Gerard i Marta, la Montse, amiga i cuinera, el forner de Mollet, en Sisco de Can Prat, en Santi i l’Oriol del restaurant La Plaça de Mollet i d’altres amics vallesans, ens vàrem asseure a l’era del mas i acaronats per un vespre fresc, tastàrem i compararem sensacions, amb la bonhomía propia dels amants de la bona taula. L’objectiu era construir la fitxa de tast per la I Fira del tomàquet que s’organitza amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Oriental, l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana i el projecte europeu Rururbal.
Aquest dissabte dia 4 us convidem a tots a viatjar a Santa Eulàlia de Ronçana, al bell mig de la Vall del Tenes, i participar d’aquest homenatge al tomàquet. Allà podreu visitar l’hort de l’Espelt, un espai creat expressament per a aquesta fira amb prop de 400 tomaqueres, valorar les seves qualitats, col·laborar en la promoció d’aquests productes per tal que aconseguir-los per la vostra taula no sigui el privilegi de pocs.
Els hortelans del País són dipositaris d’un patrimoni que necessita de la demanda de gent com vosaltres: els defensors dels sabors.
Per acompanyar l’entrada, un Pastís de tomàquets de Can Rovira amb formatge Roncal i farigola.
Pastís de tomàquets de Can Rovira amb Roncal i farigola
Ingredients per la massa,
120 g de mantega salada
150 g de farina
30 g de Maizena
5 g d’impulsor (llevat químic)
1 ou
Ingredients per al farcit,
Tomàquets de diferents varietats, de la terra
5 cullerades soperes d’oli d’oliva
100 g de formatge Roncal
2 cullerades soperes de farigola fresca (a bocinets)
Sal i pebre
Preparació,
Primer prepararem la massa, per fer-ho farem fondre la mantega a foc lent. A part, barrejar la farina, el llevat i la Maizena, ajuntar l’ou i la mantega fosa, barrejar enèrgicament fins que quedi la mescla ben barrejada. Folrar un motlle rodó per anar al forn amb la massa. Us haureu d’ajudar amb les mans, ja que aquesta massa no es consistent i es trenca com la plastilina.
Preescalfar el forn a 210 graus. Tallar el formatge i els tomàquets a làmines i disposar-ho al damunt del motlle, salpebrar i distribuir la farigola al damunt. Enfornar fins que la massa sigui ben daurada.
Aquest post té el punt just de maduració estival, carissimi. És com els tomaquets que es descriuen i s’equilibra amb la bellesa de les paraules i imatges, l’interès de la proposta i finalment…el run-run de la panxa al llegir la recepta.
#demasiaopalbody
Nosaltres estarem a Santa Eulàlia, ajudant a en Pep Salsetes a muntar-ho tot! Ens farà molt feliços que vingueu #tuyameentiendes !
Quina bona combinació!!! Els tomàquets m’eagraden de qualsevol manera…. i el formatge és una de les meves perdicions, així es que aquesta recepta que ens regaleu per mi és tota una perdició!!!
Petons guapos!!!
Realment, la recepta és boníssima, el toc del roncal fa que sigui una recepta meravellosa.
Teniu raó amb una rajolí d’oli i una miqueta de sal ja són un plat meravellos.
Ara aquest pastís ha d’estar….bueno no tinc paraules….a veure si el faig.
molts petons
Si la matèria prima és bona, no li calen masses parafernàlies. Si pots fer la recepta, ja veuràs com la gaudiràs molt i molt!
Això de poder gaudir de tomaques bones d’hort és tot un luxe!!! Ara és difícil trobar-ne a plaça. Si més no, per on jo visc. Mon pare en feia unes que es deien “valencianes”, grosses, amb molta molla, àcides però no massa… recorde que feia com vosaltres: un tall de ganivet, una mica de sal i un bon raig d’oli d’oliva de Beneixama, i tocar el cel!!!. Les fotos de tomaques del vostre post, sobretot la primera, són per a ampliar-les i fer-ne un quadre. M’han encantat!!! I la recepta és una passada!! Em preocupa la preparació de la massa, perquè no sóc massa traçut a l’hora de fer-ne. La recepta me l’apunte per a fer-la un dia d’aquests. Salutacions
Amic Francesc,
nosaltres que hem tingut el privilegi de provar l’oli del teu poble podem imaginar el plaer d’assaborir les tomaques amb aquest company de plat. En quan a la massa, no és gens complicada i al no haver-se de manegar amb el corró si no amb els dits en simplifica l’ús. Gràcies pel teu comentari sobre les fotos.
Una abraçada amic!
Es veu molt interessant aquesta fira del tomàquet. I el pastís té una pinta boníssima, m’agrada la combinació amb el formatge Roncal. Petons
Hola Lydia!
La fira va ser tot un èxit. Recorda que el dia 25 tens una nova oportunitat. Podràs tastar el Tardà de Riells, un dels més apreciats de la comarca.
Petons també per tu.
Divino el post, cómo siempre. Qué suerte tenéis de que os regalen tomates!! Y el pastel con queso del Roncal… para no perdérselo!! Yo quiero!
Gracias Miriam:
El abuelo Ventura es el abuelo de Txell, o sea que la suerte es tener un familiar hortelano. Combinar con el queso Roncal ha sido una buena ocurrencia, sin duda.
Cuando quieras, la cuina vermella esta abierta a tu visita!
És una sort poder gaudir d´un regal com aquests tomàquets però també ho és per nosaltres que visitem el vostre bloc poder gaudir de les vostres receptes (aquesta espectacular) i les vostres fotos (semblen quadres d´un museu!!) petonets
Ostres! Gràcies Maria José, quina concentració d’afalacs més contundent. Ets un amor!
Que maravilla de receta!!…..pero la foto de los tomates me dejo alucinada!!…..Abrazos, Marcela
Gracias Marcela!
¡ Madre mía !, ¡ Qué fotos ! y….. ¡ Qué tomates !
Comer tomates caseros es una maravilla.En casa nos peleamos por salir con el cestito a por nuestra cosecha diaria.Mis tomates son los niños mimados de la casa.
Acabo de llegar y ya me llevo una idea.Mi receta es muy parecida pero creo que con el roncal tiene que estar de muerte.
Os mando un abrazo,
Maria José
Tener huerto en casa es un privilegio. El Roncal nos gusta mucho. El que utilizamos es un Onkizu de Euskadi, fue sin duda una buena elección.
Un abrazo también para ti.
Nois, quan un bon tomaquet és a taula, no hi ha millor plaer! Mol ben matxembrats aquests tomaquets amb el formatge! Muaks!
Ja tens raó. Costa molt imaginar la nostra cuina sense ell. És curiós pensar que només fa 300 anys que en mengem.
Petons bonica!
Hola parelleta, que tomàquets tan meravellosos teniu per aquí.
El formatge i els tomàquets fan una parella extraordinària i aquest pastís ja puc imaginar com ha d’estar …..
Petonets i abraçades per als dos.
No creguis, per nosaltres ha estat una sorpresa descobrir tants tomàquets a la comarca.
Petons i abraçades també per tu bonica!
Dear reds,
El tomàquet es una d’aquelles coses que, a menys que les aconsegueixis directes de l’hort, han perdut tota la presència i sabor d’abans. Es una llàstima, però val la pena rebuscar i trobar tomàquets com “aquells” de quan érem petits, perquè tal i com demostreu, se’n poden trobar. La combinació del tomàquet amb qualsevol tipus de formatge és una d’aquelles coses que m’encanten amb bogeria.
Felicitats pel post i sort de cara els premis blocs de Catalunya.
Una abraçada
Amic Josep,
tens tota la raó. S’ha produït una cosa ben curiosa, l’aspecte i la uniformitat de mida dels tomàquets s’ha prioritzat davant del sabor i l’olor. Com tantes coses d’aquest món: incomprensible.
Moltes gràcies pel teu comentari amic!
El tomàquet és el rei de l’hort a l’estiu, no trobeu? I avui dia, que costa tant trobar tomàquets amb gust… encara més!
Aquest pastís de tomàquet i formatge és tot un homenatge.
I tant Gemma. Fins hi tot President de la república hortolana!
Gràcies pel teu comentari i amb ganes de veure’t ben aviat!
quin munt d’informació!! …em guardo aquest bé de déu d’entrada per anar-la repassant i païnt a poc a poc
aquesta oda al tomàquet ha estat estupenda!
…sta eulàlia de ronçana… a veure si ens ho podem organitzar, que té molt bona pinta això.
Llàstima que no poguessis venir Caterina, va ser fantàstic. Segona oportunitat el 25 de setembre, que el barcelonins teniu cap de setmana llarg.
Petons estimada!
Un buen tomate es algo prodigioso, lástima que sea tan difícil encontrarlos realmente buenos. Por aquí la producción está tan masificada que cada vez tienen menos sabor.
Me ha encantado ver tanta variedad y tan bien fotografiada, además de la tarta tan apetitosa.
Un besico.
Gracias por tu comentario Lolah. Tienes toda la razón amiga. Ahora bien, en nuestra mano esta crear la demanda de estos productos. Cuando los productores detecten nuestra demanda mas pronto llegarán al mercado.
Un besico de vuelta para ti.
Quin goig de tomàquets i teniu raó, el perfum que deixen és sublim.
El roncal no m’agrada però ben segur que tastaré la recepta amb un altre tipus de formatge.
petons!
Ja tens raó Miss Nono: quan s’en adonin els perfumistes, els anuncis de Nadal serán d’Eau de Tomato!
Gràcies pel teu comentari i bon profit si fas el pastís!
ondia !!… una mica més i em passa per alt … és una magnífica proposta per aquest cap de setmana …
a propòsit, la revista Cuina d’aquest mes també proposa un magnífic coc de tomàquets com a postres… quina casualitat no?
Una abraçada
Amic Alfons,
llàstima que no t’ho poguessis organitzar: ens hagués encantat conèixer-te!
Hay el tomate, que encanta, que chifla, me apasiona, mi madre en el pueblo tiene una amiga, que siembra, y recoje unos tomates de corazon de buey, que son de muerte, yo de hecho no como tomates que no se an de huerta, por que los de la tienda no saben a nada. Me encantaria ir alli el sabado, pero va a ser que me pilla un poco lejos, pero otra vez sera, el pastel ya me imagino su sabor, ummmmm, se me cae la baba, sin mas, os dejo, besos, pepa.
Ostres tu quant vermell que hi ha!
Jo sóc de cor de bou 100%, sense foradets i tot carn hehe Avui n’he collit un bon cubell per al restaurant i si, amb una mica de sal i oli i res més, són boníssims!
Ja sabeu que m’és com impossible pujar el dissabte, esper`o que en gaudiu molt i aprengueu del mestre Salsetes
Petons petons!
PS: Per cert, el diumenge al vespre hi ha la mostra gastronòmica de Llinars, estaré per allà amb el restaurant i n’hi haurà d’altres, té bona pinta
Uns tomàquets madurats a la planta, un bon raig d’oli verge , una mica de sal i menjar dels Deus.
Petonets
Hola estimats!
Quins tomàquets!!!! Jo com el Martí sóc més de cor de bou també, ben carnós! Però jo encara busco el tomàquet amb gust a tomàquet i de ben segur que a la fira els trobaré!
Mirarem de venir-hi a la tarda (el Miquel el matí té la inauguració de la botiga Apple a la maquinista i després tenim dinar familiar), encara hi sereu a la tarda?
Molts petonarros torrats!!!!
A mi m’esperen dins de 15 dies als casals. I la veritat és que en timc mooooltes ganes danar-hi. Ja us explicaré!
PTNTS
Dolça
Bona nit vermells
Mare meua quines fotos!I quines tomaques!
No se que m’agrada mes de les dos coses.
Cada tomata d’estes val per deu.Res a veure amb el que ens venen per ahí.
Nosaltres també tenim la sort que mon pare les cultiva per a casa,i també
ens estem posant les botes.
La tortada vos la copie ipso facto.Ja estic desitjant provar-la este cap de setmana
Besets tomaterets.
Finalment si que podré pujar, però a la tarda… Com Cuinetes. Hi sereu???
Em maravella aquesta llista de tomaquets amb nom, cognom i llinatge, jo haig de reconeixer que no he descobert el tomaquet de cor de bou fins a l´estiu passat “una autentica delicia”, que aquest any no he pogut trobar i admeto la meva deria per el de montserrat i de pometa.
Respecte a la fira, s´hi podrà comprar llavor o planter.?
M’han quedat les mans roges, roges, de tant d’aplaudir-vos. Un post preciós (com tots els vostres), que barreja informació, defensa de productes i sabors, i poesia,visual i escrita, gustosa com una bona tomata d’estiu. No li cal ni oli, xe!
Besets
Aquestes fotos son “divinas de la muerte”, estava per estirar el braç, agafar un taomaquet i ensumar-lo…M’encanta l’estiu, poguer anar a cal Pagés i comprar tomaquets de veritat! els que siguint, però madurats a la planta i sense passar per frigos. I el pastís, no tinc paraules, bo-ní-ssim.Ptons
¡Que lindas fotos! Puedo oler el verano desde mi pantalla… En Chile llueve y llueve, abundas las espinacas y alcachofas. Ya nos tocarán los tomates y la albahaca.
Besos!
Benvolguts!
com sempre, impressionant.
És un luxe tenir-vos a la xarxa
Salut tinguem
Hola Red ones!
Fa mooooooolts dies que no viatjava pel ciberespai, i obrir la vostra pàgina és com tornar a casa, quin gust!
Aquesta fira del tomàquet promet, si puc em passaré un dels dos dies, amb el programa que heu preparat!
Provarçe de fer aquest pastís, sempre l’he fet amb roquefort, vull provar la vostra proposta.
Petons i merci per aquests posts, revifen a qualsevol!
Ummm,de petita em menjava els tomàquets directe de la planta, a mossegades sentint l’olor de la pell i el sabor potenciat per la tebior d’estar sota el sol, val la pena probar-ho.
Aquest pastis no m’el puc perdre, te un aspecte fantàstic. Gracies per la recepta.
mmmm! una recepta fabulosa… i un títol a l’alçada, jo que sóc “raimoniana” l’he apreciat molt.
Guapíssims!
Intentaré convèncer al maridín per venir el dissabte a gaudir d’aquest jardí. Si és que no té punt de comparació els tomàquets conreats i de l’hort al plat que aquests de plàstic dessaborits i desdororats que mos vénen.
La recepta, ains! si és que aquesta nit hi somniaré!
petons!
Qué no donaria jo, per trobar “mes o menys facilment” bons tomaquets!!!M´exaspera la questió!!
Ja m´agradaria ja, tenir una etiqueteta xivata que m´informés d´on poder comprar i gaudir d´aquestos gustosos fruits vermells,(sense haver de fer excursions kilométriques per obtenir-los),com tenen al País Basc (l´Euskal Label). Quins productes i quins tomaquets, renoi!!)
Paradoxalment, avui es poden trobar al mercat una bona quantitat de denominacións per els tomaquets, però molts cops, son grolleres imitacións o si mes no, conreuades a preu fet i collides a deshora, donant com a resultat uns fruits que no tenen res a veure amb el que haurien de ser.(Ja no parlem de preus)
Escric tot aixó sense haver mirat bé tot el vostre post y que penso llegir amb atenció, de seguida que pugui,però es que m´heu tocat un punt feble.
Bon setembre amics
Preciosa entrada. Unas fotos sensacionales y una receta no menos espectacular.
Un abrazo y buen finde.
Que maravilla de fotos, los tomates en tantas variedades lleno de dulzor sin dudas…
Una delicia de pastel, que disfruten del fin de semana!
Aquestes fotografies eleven els tomàquets a la categoria de divins!!
Fins no fa gaire encaraa en menjava de casa: els diumenges el meu pare ens en portava una cistella plena, tants, que havia de fer melmelada i tot!
Aquest any m’he decidit a plantar-ne unes quantes mates a la terrassa i no em puc queixar del resultat. Aquest pastís me l’apunto per fer-lo amb els meus tomàquets!
Hola guapuuuuuuuus!!!! com va tot??? ja veig que no pareu ni a l’estiu. Esteu fets uns cracks. Que us haig de dir jo del tomàquet? m’encanta, m’apasiona, em torna boig… i a més tinc la sort de poder-ne gaudir de l’hort del meu pare, per tant, que més es pot demanar?.
Últimament no puc estar massa per les vostres receptes tot i que no deixo mai de visitar-vos, d’aquí a un mes si tot va bé he de ser pare i s’em gira feina…jejeje (però encantat eh!). Bueno a veure si ens veiem aviat. Petons.
M’encanten els tomàquets siguin com siguin!! La recepta fantàstica i el post en general, genial!
Jo aquest dissabte no puc anar a la fira perquè son les festes majors del meu poble i les del meu xicot, però no descarto el dissabte 25!!
Per cert, he votat tot el que he pogut votar (ara li diré al meu pare que també us voti
)…us desitjo molta sort!
Una abraçada!
Quina recepta més saborosa, i els tomàquets, una preciositat!
la veritat es que els tomaquets de la terra son bonissimS!!
prenc nota
petonets
Estoy enamorada de las fotos de la Txell
Felicidades por vuestro trabajo. Es cada día mejor.
Quin gust, tomàquets autèntics d’hort, amb aquest material, la quiche deu estar de surtirse.M’agrada aquest cartell de la fira, s’haurà d’anar.
Ptnts
Ando liada y casi me pierdo esta entrada con esos tomates tan espectaculares, un buen tomate y solo con un poco de sal para mi es el mejor desayuno hay quien se come una fruta a media mañana yo me como un tomate.
Seguro que es un éxito la feria estando vosotros.
Besos
Bueno… bueno… la de información que aportais.. No sólo contais una salida vuestra sino que llenais el post de contenido y enlaces interesantísimos.
Y por supuesto… esa receta a mi libreta.
Besotes.
Ostres! ja no sóc a temps d’anar a la fira del tomàquet!! ho he vist tard! m’hagués agradat, perquè aquesta temporada al Pallars han escassejat! l’any que ve no hi faltarem!
Aquesta recepta m’agrada molt, ja està ben anotada!!
Un petó ben fort!
Una recepta que m’ anoto, que ja se’m fa la boca aigua, que aquest any ha estat bon any de tomaquets i a l’ hort n’ ha ha molts… I és veritat, quan s’ acaben i els hem de comprar, les amanides de tomaquet ja no són el mateix…
Hola nois!!!
que tal???
com m’agrada el formatge Roncal, ummm
aixo te que estar bonisim
Petonets
amics, estic bocabadat i esmaperdut davant d’aquestes meravelles que tinc tan a prop i que desconeixia, o potser les conec i aquí no tenen nom. arribo tard pel tast del dia 4 (a més, era ben lluny), però m’apunto la cita del 25 per si em puc escapar a la tarda a santa eulàlia.
i un deu pel pastís: la barreja de tomàquet i formatge és una meravella que no em cansa mai.
una abraçada
[...] vem anar-hi, animats pels estimats vermells que hi col·laboraven, el passat dia 4 de setembre, on vem poder fer una visita a l’hort on en [...]