No tenim cap intenció de parlar de crisi. A casa l’hem estigmatitzat, excomunicat i condemnat al més llunyà dels ostracismes. El que si volem és donar el valor que es mereix al costellam del porc, condemnat habitualment a un despietat trossejat per, amb una generositat anònima, conferir sabor als fideus a la cassola o a les preparacions d’arròs més nostrades.
Aquí teniu aquest costellam de porc, espaterrant i bronzejat con una vedette de El Molino baixant per l’escala al número final. De plomall enmarcador de la seva bellesa, un ventall cruixent d’orelles de patata. El resultat a la primera mossegada; us alçareu i aplaudint com si us hi anés la vida, cridareu extasiats: Bravo! Plens de desig devorareu la peça, mentre agraïu a la vostra intuïció d’haver cuinat aquesta recepta de baix cost.
Costellam de porc amb orelles cruixents de patata
Ingredients per a dues persones,
Un costellam de porc (3 costelles per cap és una ració)
Oli d’oliva suau per confitar (coure submergint en oli a foc lent)
3 cebes mitjanes
2 patates grosses
llorer, farigola i romaní
Per l’adob,
100 ml de vi blanc
75 ml de conyac
grans de pebres de colors (al gust)
una cullerada de té de pebre vermell dolç
una cullerada de té de pebre vermell picant
una cullerada de cafè rassa de canyella en pols
2 grans d’all
Preparació,
Posar el costellam dins l’adob durant almenys 24 hores, donant-li la volta de tant en tant. En una olla baixa fer un llit de rodanxes gruixudes de ceba. Posar-hi a sobre el costellam prèviament escorregut de l’adob. Afegir l’oli a l’olla fins quasi bé cobrir el costellam (aquest oli es pot aprofitar per altres preparacions. Al no agafar altes temperatures l’oli no es fa malbé). Incorporar el llorer, la farigola i el romaní, tapar i coure molt lentament durant almenys una hora i mitja, girant la peça de tant en tant.
Escalfar el forn a 180 graus, desprès posar el costellam al damunt d’un escorredor per eliminar-ne l’oli sobrant. Escórrer també l’oli de la ceba, que és un acompanyament exquisit.
Tallar les patates a rodanxes fines i disposar-les en una plata de forn coberta amb una silpad o paper de forn. Pintar-les amb una mica d’oli del confitat i salpebrar. Al damunt de la safata disposar la graella del forn i al damunt el costellam. Enfornar. Quan les patates són daurades i el costellam estigui amb un aspecte lacat, el plat és llest per menjar.
Uuuuiiii! a casa avui haguereu triumfat, pq a l’Andreu no hi ha plat que el “xifli” més!!
Un plat ben simple però bo bo!
Recordss
ufff…m’encanta aquest plat que heu fet…me l’apunto!!!
Crisi, crisi…qui ha dit crisi???
Petunets,
Eva.
M’encanta m’encanta i m’encanta, l’haig de fer segur, al meu gran l’hi encanten les costelles i aquestes han d’estar per lleparse els dits. Felicitats.
Tonets
Osti que boníssimes aquestes costelles!! I les patates ja me les imagino fent crec crec a la boca amb el regustet de l’adob de les costelles! MMmmmmnnn!!!
Aquest és un d’aquells plats que confirmen que no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita!
Petonarros!!!
Boníssim i divertit! M’ha encantat això de “la vedette del Molino”…JE JE JE!!!! Besades falleres per als dos.
només puc dir una cosa: “nyam, nyam, nyam” (la salivera no em deixa dir res mes)
poc a poc la carn de porc recupera el paper que li correspon a la cuina catalana, perquè durant algun temps ha estat injustament minusvalorada.
aquest recepta n’és un bon exemple, jo faig sovint costemllam al forn i amb aquest macerat que li heu donat i el confitat previ m’imagino perfectament com en deu ser de deliciosa. us felicito.
Está clar del porc fins als peuets. Que bo.
Nois, molt bona recepta! M’ha encantat!! Anotada! Felicitats!
Petons!
Low cost, no sé, però que deu estar exquisit posó la ma al foc.
Salutacions,
Rosa M
em sembla que demà ho faig!
que bo!! a mi aquesta paraula c… fa que m’entri picors!!!
petons!
Tot sovint, les coses més senzilles són les més apreciades, aquesta n’és un bon exemple!
Un petó!
Beth
Amics vermells, sou capaços d´envadalir i fer salibar a una que no es massa carnívora…. així tant torradeta i amb aquestes patates tan rosses no hi ha qui es resisteixi!!!!!
Probaré de fer-li al Ricard que de ben segur disfrutarà com un nen petit i de pas em nutriré de proteines jo mateixa que de ben segur m´injectaràn de l´energía que em falta en aquest canvi d´estació……
Molts petonets!!!
Francina i Ricard.
Quina bona pinta! M´encanten les costelles i la flor del plat molt maca.
Petons!
Hola,
El plato de hoy tiene que ser un espectáculo. La foto lo dice todo y esas patatas así colocaditas tienen que estar buenísimas.
Un abrazo,
María José
Que rico!!! del cerdo hasta los andares!!!
me apunto a este plato de altos vuelos y bajo coste!
PD: me pondréis al menos unos cacahuetes y una cocacola, no?
ops! fa no gaire que no menjo carn…
Et puc acompanyar amb una lasanya vegetal? és el que tinc avui per dinar.
Mmmm… Quina pinta tan reboníssima aquest costellam vedette!
Però el que és insuperable són les patates. Tenen una pinta brutal, tant cruixents i amorosides…
Boníssimes les costelles al forn i així marinades, encara més. Oh, que rebones amb patates així fetes.. quin gust…
ESPECTACULAR! i quin coloret més preciós.
Guauuuuu!!!!!!!m’encanta aquesta recepta, us asseguro que la faré.
Petonets.
Nois sou la meva perdició, les costelles de porc m’encanten, això si sempres com dieus vosaltres les he menjades a trossos, és hora de la revolució, aquesta me l’apunto i la faig de ben segur
Una abraçada
Ester
Ups, se me ha perdido el comentario…
Os estaba diciendo que qué hambre, jo…
Y que le estoy echando chorretones salivales al teclado, mmm…
Besotes!
Pero que pinta! Me apunto a tu mouline rouge particular! ¿Cuando es la próxima actuación de la primera vedette?
Hola,
Boniiiiiiiiiiiiiissim i econòmic.
Sencillament, sensacional.
Totalment d’acord amb el Manel, hem de recuperar el paper perdut del porc a la cuina catalana.
Salut
Pepin
Dios mio!!! Que cosa más rica… ahora mismo le hincaba el diente a esta delicia… con lo que me gusta a mi el cordero…
Besos…
Pensava que tothom estava treballa’n avui i veig que la única que m’hi passat 15 hores dreta , soc jo.
Arribo i encara no tinc cap comentari
amb la feina que vaig tenir ahir amb aquella vestia tan grossa i vosaltres ja teniu 28 comentaris,,que pasa aquí? s’opòs que deu ser que ho feu molt bé.
La costella de porc m’agrada molt i aquesta te una pinta boníssim i no diem de las patates, deuen estar “de muerte”
Nena!!Maritxell, escriu quelcom al meu bloc que sinó em faran fora, diran …TU NO SIRVES; PA TU CASA…
adéu parella, ho feu tot molt bé.
Era jo que no se que pasa, tin un lio al bloc.
adéu
crisis? what crisis?
Mira que soy poco carnívora, pero esta preparación me ha gustado muchísimo. Lo de confitar, y luego que se haga crujientito en el horno. Será low cost, pero me parece de una delicadeza absoluta.
Un beso.
molt bona recepta, nosaltres en vam fer una no fa gaire que l’adobavem amb soja, oli de sèsam, suc de taronja, mel, escalunyes, sal, pebres varis, proveu-ho !!
felicitats per el blog.
ptns
Su
Ho expliqueu tant be, tant be, que a mida que anava llegint s’hem feia la boca aigua . Deliciós, confitat ummmm.
Parella, veig que vosaltres també el confiteu! Les costelles de porc fetes així es desfan a la boca de tendres que son i com vosaltres dieu són de preu asequible!
PTNTS
Dolça
Absolutamente de acuerdo con vosotros. El costillar del cerdo es una pieza barata pero no por ello de peor calidad.
Yo cuando lo hago en casa es un plato extraordinariamente aplaudido, así que es lo que me vale.
Un bravo por ese costillar y el abanico de patatitas, pa mi, que por aquí ya hace calorcito.
Millones de petons sin gluten
Bravo, Bravo, espectacular, una estrella, entre las estrellas, madre mía vaya homenaje con clase para el costillar, tengo envidia de el, y de vosotros al a verlo degustado, besitos pepa.
genial la descripció del plat!!! què divertit!! sou una bona parella d’artistes, felicitats!!! ;D
Però per l’amor de déu, quina pinta que fa, me la apunto per el pròxim dia que tingui convidats!
Te una pinta per flipar!
Teniu tota la raó que al costellam de porc no li donem la importància que es mereix… i en canvi, guaiteu quin plat més espectacular que n’heu fet: heu dedicat un himne a un ingredient ben humil!
Txell i Kike,
Recien aterrats d’un magnífic cap de setmana a l’Empordà ens trobem amb aquesta nova proposta.
Sense comentaris. Per a nosaltres esteu a punt dde deixar de ser la cuina vermella i transformar-vos en la cuina meravella (rima i tot!)
Una abraçada
Hola!
me entaria dejarte un mensaje en tu idioma pero lamentablemente lo desconozco; me he quedado encantada con las fotos, una maravilla: y esta receta si tiene cognac me la llevo!
te dejo un beso y ya me llevo tu blog a mis vinculos!
an
Quin plat més senzill i més bo!!
A vegades no fa falta gran cosa veritat?
Un petonet!!
Creec que fa olor i tot, què bo i que torradet tot.
Ptnts
Enhorabuena amigos, yo que soy muy de cerdo he disfrutado mucho, mucho.
De chuparse los dedos, tomándoselo a lo literal de la frase.
Un beso grande pareja roja
Aquests lacats ho dic de debò que m’enamoren la vista, però des que vaig veure un reportatge a la televisió que quan fotografiaven un plat perquè tingués aquesta apariència enllustraven, per exemple un ànec, amb cafè, sempre m’he malfiat de l’espectacular resultat.
Ara, però, veient i llegint atentament aquesta entrada, veig que és possible aconseguir-ho, pel que, a més de felicitar-vos un cop més pel plat, us dono les gràcies, ja que penso fer-lo quan més aviat millor ja que el trobo un plat d’allò que en diuen irresistible.
Plas plas plas plas plas ( aplaudiments ) si, si i si senyora , delicioses sense cap mena de dubte , i aquestes patates……ohhhhhhhhh i d´allò altre ni parlar-ne , però és un bon moment de treure de l´armari aquells productes que nosaltres ja coneixem , però que hi ha tanta gent que com bé dius els te comdemnats a un sol ús , com aquestes costelles , que a part de fer uns espatarrants fideus a la cassola deixen un plat com aquest al nivell de les millors carns.
petons reina i com sempre ideal.
Hola nois,quina pinta te aixo.Cuant estigui bé…
Estareu al blog…Eventos de amigos en la Red.
Petons.
Margot
Fa 1 parell de setmanes al mercat venien costellams sencers tiradíssims de preu… en vaig comprar 3.
Un el vaig fer al forn, estil americà:
Suc de 2 taronges + raig de quètxup, tot barrejat i cap a una plata amb el costellam.
Una hora i mitja al forn a 150ºC. Mitja volta i una hora i mitja més.
Al final, un toc de gratinat de 10 minuts, que tot quedi ben cruixent i està per llepar-se’n els dits!!!
Els altres 2 costellams estan esperant torn al congelador… no es descarta provar aquesta recepta!
Per favor quina cosa més bona!!!! a nosaltres el costellam de porc ens encanta però no el preparo tant abellidor com vosaltres….copio la recepta i la propera vegada el faré així ummmm…petonets!!!
Jo aquest plat no l’he fet mai, però us asseguro que el faré, perquè m’ha agradat molt!
Jo sí compro a vegades costella de porc, però per fer arròs, i queda boníssim.
Kike: PER MOLTS ANYS!
M’ha agradat saber que tu també ets primaveral!
Petonets a tots dos.
La carn ha d’estar boníssima, però les patates…, que patates!!!!