La cuina no deixa de ser la integració de sabors i textures que encaixen dins d’uns paràmetres subjectius, temperats pel sentit comú. Per a què ens entenguem, com explica l’acudit: no és el mateix meló amb pernil que síndria amb mortadel·la.
Si que hi ha determinats plats en que una de les expressions culinàries que conformen la totalitat, agraden més que les altres. N’hi ha un munt d’exemples. Com el que a la paella aparta closques, costella i fins i tot, amb paciència, els pèsols, un a un, però es deleix per l’arròs. També hi ha els que davant d’un peix al forn amb patates, conserva aquest tubercle pel darrer mos, tot exclamant: Són més bones que el peix!
Aquesta realitat es manifesta fins i tot a les postres. Qui no conserva la massa brisa del pastís de poma fins al final i, deixant de costat els coberts, la degusta lentament ben agafada amb els dits.
Als vermells ens passa amb l’ossobuco. La component càrnia de la preparació ens és decepcionant i escassa -ep! subjectivament eh?- però en canvi la salsa és sublim, amb el seu toc cítric, tant mediterrani. Gràcies a la revista Elle a tàble -quina meravella les revistes culinàries franceses- hem aconseguit fer una degustació sense compartiments. Us temptarà fins i tot xuclar el fil de cuina amb que es tanquen els farcellets!
Farcellets de carn amb salsa d’ossobuco
Ingredients,
6 talls escalopes fines de vedella
300 g de carn picada de vedella
80 g de parmesà acabat de ratllar
300 ml fons d’au
2 grans d’all
2 cebes tendres
6 tomàquets madurs
2 cullerades soperes de concentrat de tomàquet
2 fulles de llorer
El suc de mitja taronja
raspadura de la pell d’una taronja
Farina, oli d’oliva, pebre mòlt, julivert picat
Preparació,
Picar una de les cebes tendres ben fina. En una paella amb un fil d’oli, saltejar la carn picada amb aquesta ceba acabada de picar, durant uns 5 minuts. Salpebrar. Fora del foc afegir el formatge parmesà acabat de ratllar. Remenar molt bé per a què el formatge, mentrestant es desfà, s’incorpori bé a la carn i la ceba. Reservar.
Posar les escalopes damunt de la superfície de treball i les aplanem, amb força amb un corró. Les partim en dos trossos, i al damunt de cada tros hi posem carn picada, tanquem l’escalopa com si fos un paquet o farcell i el lliguem amb cordill de cuina. Un cop fets tots els paquets, els enfarinem lleugerament.
En la cassola on cuinarem els farcellets de carn, hi posem un raig d’oli, un cop és calent hi posem els farcells per marcar-los, un cop marcats de cada cantó, els retirem i els reservem a part. Tallem l’altre ceba a daus petits, i la daurem en el mateix oli que ha quedat a la cassola, quan és daurada hi afegim l’all tallat finament fins daurar-lo. A continuació hi afegim el tomàquet pelat, sense llavors i tallats a trossos, també el concentrat de tomàquet, el fons i el llaurer. Ho salpebrem. Ho anirem remenant, caldrà que cogui uns 15 minuts a foc suau. Passat el temps, afegir els farcellets i tapar la cassola. Coure la preparació a foc suau, mitja hora més, remenant de tant en tant. Afegir el suc de mitja taronja, tornar a tapar i coure mitja hora més. Abans de servir empolvorar amb julivert picat i la pell de la taronja ratllada. Recomanem acompanyar-los de pasta acabada de bullir.
Tremendo post.
Una manera sublime de cocinar ternera.
Las fotos estan muy profesionales.
Feliz fin de semana x
¡Gracias Ana!
Estos atillos de carne de ternera son muy recomendables.
Feliz fin de semana para tí también!
M’heu deixat sense paraules!!!
Em sembla un plat EXTRAORDINARI!!!
Com sempre i tot el que feu, us mereixeu un EXCEL.LENT per sobre del 10!!
Petons
Gràcies Ribereña per aquest comentari amb tant de carinyo per la nostra feina!
Molts i molts petons!
Ja us ho dic, al davant de tot de la llista de pendents!!! Guaaauuuuuuu
Gràcies Sara Maria!
Estan boníssimes aquestes mandonguilles amb gavardina!
Quin plat tan bo, deliciós!
Petons
Gràcies Carme!
Petons també per tu!
Ja veig que heu posat fi a la dieta no? doncs jo no, aixi que encara que estigui salivant ara mateix no penso fer aquest plat. Em revelo, no cuinaré fins que no acavi la dieta, ala.
Meravellòs
Ara.
De totes formes, si em convideu no diré pas q no, la dieta me la saltaré, jeje
Diguem que estem a dieta intermitent: ara si, ara no, ara si….
Si estàs de dieta, no és el plat més recomanable, la salseta és de sucar-hi un pa de quilo!
Petons guapíssima!
Hola, hola jo sóc de la de les patates i la pasta de full i l’ossobuco pues va ser que no gaire però és cert que veient les vostres fotos entra ganes de fer l’esforç i tot. Com sempre genials nois!
Muas!
Hola Gemma!
és que aixó de guardar-se el més bo pel final esta més estès del que ens pensem!
Gràcies pels elogis!
Petons cap a Canet!
Fins i tot a mi, que som més del peix que de la carn , anava a collir-ne un.
A la fotografia sembla que podríes xuclar la fulla de llorer i tot.
A ca nostra , excepte jo són més de la carn i ben segur que serà una realitat a ca nostra ben prest.
Felicitats
Una abraçada
Xisca
Hola Xisca!
doncs si a ca teva són de carn: et faran la onada!
Gràcies pel teu comentari, que venint d’algú que és més de peix és tot un honor.
Una ferrada per tu!
Mare meva vermells, si fins i tot hem de llepar el fil, aquesta recepta deu ser de matrícula d’honor.
Aquí em quedo llepant les fotos …..Petonets i bon cap de setmana
Jajajajaja Carme!
t’assegurem que ben xops de la salseta donen ganes d’empassar-te’ls.
Petons bonica i que tinguis un feliç cap de setmana!
Qué hambreeeeeeeeeeee!
No nos extraña nada. Es que mirar blocs de cocina con la hora de comer tan cerca…
A veure, vermells, on estaveu vosaltres ahir quan jo vaig fer un xurro de carn q quasi no es podia menjar????? si hagues tingut aquesta receta, haguessim sopar com reis….apa, per dijous q ve!
Un petonas,
On érem Sonia? doncs esperant algú que es mengés la ració que va sobrar. Ja ens diràs que tal t’ha anat preparar els farcellets.
Un petonàs per tu bonica!
Podrieu ficar un plat mes a taula????
Agafo el cotxe i vinc
Petons
Hi tant Dolors!
Un plat per tu i un altre pel teu xòfer que també és molt estimat a ca nostra.
Petons estimada!
Quina meravella, heeeee que encara no he dinat. Sensacional
Molts petons
Gràcies fem un mos!
mala hora la una per mirar temptacions.
Molts petons bonica!
Mare de deu, un comiat al post!!! m’encantan els comiats, jajajajaja!
Fem aviat la trobada “momentos felices por el norte”? nois, vull farcellets com aquests, quina pintaaaa!
Petons amores!
Hola preciosa!
dons la Txell està acabant d’editar la foto 151 i li queden unes 40 més o menys. Ens queda editar el vídeo o sigui que si voleu el diumenge 18 pot ser un bon dia per visionar “Los cuatro corcheros se deslizan hacia el norte”.
Ja ens direu si us va bé.
Petons faraona!
(lo de faraona és per la teva faceta de cantaora)
Impresionante, en mi casa les encanta el ossobuco y de esta manera voy a triunfar. Felicidades
Hola M Lua!
Pues con este ossobuco sin hueso triunfarás en casa. Estos atillos de carne son deliciosos.
¡Gracias por tu comentario!
Hola guapíssims!
Aquesta recepta me l’apunto! Mireu que la vedella no és el meu fort però aquests farcellets….!!!!!
Una petit detall. Ja porto molta estona donant-li voltes i a vegades hi arribo una mica tard, però hi arribo, eh! Aquesta és una de les formes com es cuina l’ossobuco, no? i aquesta és la salsa resultant, no? perquè em dic, ja porto més de cinc lectures de la recepta i aquí l’ossobuco no apareix per enlloc!
Una abraçada i milions de muaks!
Hola guapa!
no passa res Gemma, ara mateix t’acompanyem a l’arribada. L’ossobuco és els talls de pota de vedella i és amb la carn que habitualment és fa aquest plat que és originari del nord d’Itàlia. Aquesta variant és amb la mateixa salsa però amb comptes d’aquests talls de pota, amb els farcellets. Hi ha gent que li agrada molt el ossobuco que és un tros de carn (amb més os que carn) que no ens acaba de fer el pes al vermells.
Abraçades i petons per tu també
Quina recepta i quines fotos. Petons
Moltes gràcies Maria Àngels!
Txell,
Et felicito, una extraordinària manera de fer la vedella d’una manera diferent i original, amb aquetsa salseta i tal com subratlles amb els gust de cítric, sens dubte, ha de estat exquisit.
Salut.
Hola Manel! aquí en Kike, el cuiner vermell. La Txell ho fa tot molt bé, però reclamo la paternitat del farcellets!
Tot i que la seva foto fa saltar el plat a categoria de model de passarel·la.
Salut!
Una receta impresionante, me ha parecido leer algo de chupar el hilo de atar jaja……
Sois geniales!
Besos.
¡Gracias Laura!
has entendido bien, és lo único que sobró de este plato; ¡el hilo de atar!
Besos guapa
M’imagino l’oloreta d’aquests farcellets amb aquesta salsa… i no diguem del seu gustet!
Bon cap de setmana!
Ostres Teresa, realment estava molt bo. La salsa de l’ossobuco és genial!
Bon cap de setmana per tu també!
Ho reconec no soc massa de carn vermella (i a sobre per temes mèdics me l’ha gairebé prohibit) però aquest cop m’ho salto….es que te una pinta molt i molt bona, l’acompanyament ideal.
molts petons
Doncs una proposta; que et sembla fer el mateix amb uns filets de pit de pollastre i carn picada d’aquesta au, que et sembla?
Petons bonica!
NENA. que he decidido hacer dieta y con esto me matas , tiene que estar divino un petonet
Angels, molt de dieta no és aquest plat. Més que res que t’agafen ganes de sucar-hi una baguette sencera!
Petonets dels dos vermells!
mmm, quina bona pinta…segur que la taronja li dóna una frescura!
Felicitats vermells!!
Estava de cine Gemma, mal ens està dir-ho!
Els cítrics li dona un toc ben especial!
La salsa de l’ossobuco és de les més bones que hi ha per sucar pa (o fil de cuina, en aquest cas, je je je…)
Jo també sóc de les que es guarda el trosset de brisa pel final
Realment és una delícia per sucar pa. En el nostre cas al servir-lo amb la pasta la barreja va ser boníssima.
Es que, el darrer trosset de brisa és un dels plaers més grans de la vida!
estimats vermells, me podriáis decir el por qué hice yó un blog de cocina, y cómo consecuencia de hacerlo, entro en vuestras cocinas y veo tanta maravilla…..con lo tranquilo que estaba yó antes, vermells nó teneís piedad de mi, jajajaja…….realmente extraordinario el plato…..saludos paco
Amic Paco!
ja saps per que ho fas: ets un golós, com nosaltres. Hi ha una cosa millor a la vida que ser-ho?
Una abraçada camarada!
¡Este plato se ve bien rico e impresionante! Las fotos son estupendas.
Gracias por visitar mi blog. Me encanta el tuyo.
¡Gracias Memoria!
Entre dos todo és más fácil. ¡Uno cocina y el otro fotografia!
No des las gracias por visitar tu blog, es un auténtico placer para nosotros.
Casi me tiro al monitor!!! No se puede tener un monitor tan grande para evr estas cosas, puede ser peligroso para la salud jejeje
Bravo, bravo!!
Bicos!
jajajajaja! Pero que entusiasmo. ¡Muchas gracias chicos!
Petons de vuelta!
No poder ni ensumar ni tastar aquestes meravelles que fabriqueu; només veure-las i que t’agafi salivera, atenta contra el més elemental dels drets humans.
Una abraçada, artistes!
Josep, tu tens La cuina vermella sempre que vulguis per tastar el que vulguis, sense enviar-nos els cascos blaus!
Una abraçada amic!
Bona nit vermells
No m’estranya que xuplen el fil.Este plat és tot un espectacle.
La salsseta deu d’estar divina…fins ací m’arriba l’aroma…humm… deliciós!
Besets.
Gràcies Maria!
Tens tota la raó, és un plat fantàstic!
Besets bonica!
Queee delicia!! me voy salivando!!, por cierto a mi me pasa lo que comentan con la yema del huevo frito, me como toda la clara y dejo por último la yema para luego pasarle el pan jejej…
besitos amigos lindos
Gaby
¡Hola Gaby!
Tienes toda la razón. Nos habíamos dejado el huevo frito que se merece un post entero.
Besitos para tí Gaby!
Qué bueno, y qué fotos más bonitas!!! Perfecto como siempre..
Besos.
Nuria
Muchas gracias Nuria. Es muy gratificante recibir comentarios tan alagadores.
¡Besos cariño!
Carns, salsa, pasta, tot el que més m’agrada. Quina enveja em feuuuu!!!! Bé, avui m’hi posu, aquesta recepta si que no se m’escapa. Moltes gràcies!!
Hola Enric!
doncs, ja ho saps!
Ja veus que tot i el senzill procediment, el resultat es fabulós!
Gràcies a tu pel teu comentari!
ohhhhhhhhhhhh…aquest plat el faré seguríssim!!!! Quina pinta que té (felicitats per la foto!) i la recepta m’ha encantat!!!
Petunets,
Eva.
Hola Eva!
ja ens explicaràs el resultat. Per cert, com va la teva panxeta!
Petunets!
Ummmmmm, bo, bonissim, tot plegat,
petons vermells!!
Moltes i moltes gràcies Carme!
Petons de tornada estimada!
ji, ji, ji! jo sóc de les d’apartar els pèsols de l’arròs! (hi tinc un art i una gràcia!)
…cuinar carn que no sigui arrabossada o a la planxa em costa… però és que aquesta recepta m’ha picat
Hola Caterina!
així que tenim per aquí una reina de l’habilitat quirúrgica amb la forquilla, jajajajaja!
Una cosa, si tanques els ulls i ho desitges molt, una carmanyola del vermells amb farcellets pot aparèixer al teu taller.
Petons bonica!
M´agrada més la carn que el peix….:-))))
Vaja, això si que és una sorpresa. La millor venedora de peix del món és una carnívora
Fins aviat Dolors!
Viendo la foto que habéis puesto creo que lo que guardaría para el final es…….. la hoja del laurel!!!!, si es que no se puede pedir más, qué bueno tiene que estar.
Yo tengo fijación por las revistas francesas, y aunque muchas veces no hago ni una sola receta me encanta mirarlas y remirarlas, algo tienen.
Un besito
Querida Clemenvilla:
¡es cierto! nos hemos olvidado del pobre laurel, siempre tant generoso, regalando sabor y aroma, y siempre se queda en la cazuela.
Coincidimos con tu apreciación al respecto de las revista francesas. Nuestra favorita és Saveurs; o la là!
Jo sóc de les que sempre es deixa la masa brisa pel final, les patetes del suquet per asaborir amb tranquilitat però sempre amb un ull vigilant que el meu pare o el meu marit en una badada prenguin el meu tresor,jajaja. Per qué us feu una idea l’ossobuco era el plat que sempre li demanava a la meva mare pel meu cumple, i ara, sempre que puc el faig, però amb arròs,i amb suc i pell de llimona i toc de anxoves , en qualsevol cas, penso preparar-ho com vosaltres. Les fotos, son per treure’s el barret, fer el tsunami, aplaudir sense parar i ja no sé que més,jajaja. Petons
Hola Elvira!
creiem que aquesta qüestió de guardar el més bo pel final és digne d’estudi. Hem arribat a la conclusió de que la humanitat és divideix entre els que es mengen primer el que més els hi agrada i qui, com tu i nosaltres, el més bo ho guarda pel final.
A veure si ens comentes, quan hagis fet la recepta, que et sembla aquesta versió d’ossobuco sense ossobuco.
Gràcies per la teva admiració cap a les fotos. Ara mateix la fotògrafa vermella té un tsunami de vergonya.
Molts petons estimada!
GENIAL!!,QUE N’HA QUEDAT UN BOCÍ?,no sé què faria per tastar-lo…Felicitats per a un plat que fa salivar fins i tot als que som més de peix que de carn.A reveure,mercè-DC
Hola Mercè!
abans de res, moltes gràcies pel teu comentari!
en quan al bocí, és d’aquells plats que no en queda ni una engruna. De tota manera és un plat totalment accessible, fins i tot pel que preferiu el peix!
Dins quan vulguis!
mare meva vermells… m’esta caient la baba! quina pinta si us plau… mira que ultimament no estic molt carnivora pero d’aquests farcellets me’n menjava uns quants… ais vermells, em teniu enamorada! entre les receptes, les fotos i el salero que teniu… en fi, petonets!
Hola Adriana!
doncs creim que és una bona oportunitat per tornar a la carn.
Moltes gràcies per totes les coses boniques que ens dius: ara mateix no passem per la porta!
Petonets preciosa!
L’Ossobuco l’associo amb el meu pare. Amant de la carn contundent, li agrada molt i el recordo demanant-lo en un restaurant de Passeig de Gràcia quan jo tenía molt pocs anys.
Aquella salsa potent, amb aroma sempre m’ha quedat a la memoria. També que recordo que va ser la primera vegada que he vist menjar ‘tuétano’ ja que el fèmur -suposo que és el fèmur- en té molta quantitat.
N’he menjat poques vegades, però és un record imborrable de família. Haig de fer-li un homenatge al pare ara que tinc la recepta de la salsa…:)
Hola Òscar,
igual que en el cas de l’amic Assur , la nostra entrada ha tingut poder evocador. Quan aconseguim això és absolutament gratificant.
Abraçades dels teus amics vermells!
Parella, teniu unes receptes per llepar-se els dits, perfectes.
Aquests farcellets de carn DIVINS.
Petons.
Gràcies Ana!
un plaer que t’agradi la nostra feina.
Petonets!
Guauuuu…. el monitor me pide que le de un buen mordisco a pesar de la hora que es y de que he comido genial con mamá jajaja… creo que me he quedado sin adjetivos…que pasada!!! me encanta.
Besos
¡Cuidado Quolile! que no provoquemos un cortocircuito.
Muchas gracias querida por tu comentario.
Siento una atracción sin mesura hacia los vermells…
Esas fotografías transportan el olor del plato, os lo juro. El aroma a cítricos y carne ha traspasado mi pantalla.
Absolutamente delicioso.
¡Guau! esto de “la atracción sin mesura” és de bolero. Que ilusión nos ha hecho, de verdad.
Mónica, tu si que eres absolutamente deliciosa.
La meva mare, que tot s’ho inventava, va veure una vegada a plaça que hi havia ossobuco; li va fer gràcia el que aleshores era encara una raresa (parlo de, com a mínim, vint anys enrere), en va comprar, i el va guisar, naturalment, a la seva manera, i recordo perfectament que si bé, com a vosaltres, el tall no m’agradava massa, el suquet que hi feia era deliciós, ja que ella l’aromatitzava (recalco la paraula: aromatitzava) amb llimona. Avui, amb aquest “post” m’hi heu fet pensar i us ho agraeixo.
Una abraçada, bons amics!
Hola amic!
no hi ha millor recompensa per un post que tenir poder evocatiu. Això en fa molt feliços.
La teva mare no anava gens errada ja que l’ossobuco, tradicionalment, s’aromatitza amb llimona. Nosaltres teníem a mà unes taronges sanguines que li van donar al plat aroma i color, ja saps que el roig -l’ensenya de la passió- ens perd.
Moltes gràcies pel teu comentari Assur!
Mare meva, quin plat que heu preparat! El trobo fantàstic. La salsa del osso-buco ens agrada moltissim i aquesta proposta dona molt de joc.
Petons!
Gràcies Pilar!
Hola! Acabo d’arribar a aquest bloc a través d’Apunts de Cuina i caram tu, que maco i quins plats!
Ara ve la pregunta del milló de muffins. Com es diu farcellet en castellà?
He arribat a trobar “niño envuelto” xDD
Ep family, vaig a sopar. Molts i molts i moooolts petons des del Baix Montseny!
PS: Per cert Kike, em vaig trobar en Raul i em va dir que li havies dit que jo era com un avi… ehem… ¬¬
Ui! un nou visitant!
aixó…, benvingut Sr. Martí!;-)
La traducció vermella seria “Atillo de ternera con salsa de osobucco”; la donem per bona?
Que vagi de gust el sopar i petonets des del Baix Vallès!
PS: Es cert bonic, no ho negaré. No tant sols això, ho reafirmo: tens la saviesa d’un avi!
Original .. me ha gustado . Me quedo con la receta para hacerla .Saludos
Teva és Montse!
a veure que tal el resultat!
Guapos una receta de la abuela eh!
Mira que me gusta el Ossobuco y no se porque no lo cocino.
Asi en farcelletes debe ser un delicioso bocado.
Petonsssssssssssssss.
Y hoy el lunes tiene poder!!!
Hola Margot!
ara ja no tens excusa de recuperar l’ossobuco en una versió sense ós.
Petonets!
Al teu costat, tots el dies de la setmana tenen poder!
Nois estic salivant i són les 9:45 del matí! Impressionant aquesta recepta que cau a casa el proper cap de setmana sens falta.
Petons
Hola Laia!
Doncs estem delerosos per veure’n el resultat!
Petons per tu també!
doncs, així, segurament, el teu desig s’acomplirà!
Fins aviat estimada!