La cuina no deixa de ser la integració de sabors i textures que encaixen dins d’uns paràmetres subjectius, temperats pel sentit comú. Per a què ens entenguem, com explica l’acudit: no és el mateix meló amb pernil que síndria amb mortadel·la.
Si que hi ha determinats plats en que una de les expressions culinàries que conformen la totalitat, agraden més que les altres. N’hi ha un munt d’exemples. Com el que a la paella aparta closques, costella i fins i tot, amb paciència, els pèsols, un a un, però es deleix per l’arròs. També hi ha els que davant d’un peix al forn amb patates, conserva aquest tubercle pel darrer mos, tot exclamant: Són més bones que el peix!
Aquesta realitat es manifesta fins i tot a les postres. Qui no conserva la massa brisa del pastís de poma fins al final i, deixant de costat els coberts, la degusta lentament ben agafada amb els dits.
Als vermells ens passa amb l’ossobuco. La component càrnia de la preparació ens és decepcionant i escassa -ep! subjectivament eh?- però en canvi la salsa és sublim, amb el seu toc cítric, tant mediterrani. Gràcies a la revista Elle a tàble -quina meravella les revistes culinàries franceses- hem aconseguit fer una degustació sense compartiments. Us temptarà fins i tot xuclar el fil de cuina amb que es tanquen els farcellets!
Farcellets de carn amb salsa d’ossobuco
Ingredients,
6 talls escalopes fines de vedella
300 g de carn picada de vedella
80 g de parmesà acabat de ratllar
300 ml fons d’au
2 grans d’all
2 cebes tendres
6 tomàquets madurs
2 cullerades soperes de concentrat de tomàquet
2 fulles de llorer
El suc de mitja taronja
raspadura de la pell d’una taronja
Farina, oli d’oliva, pebre mòlt, julivert picat
Preparació,
Picar una de les cebes tendres ben fina. En una paella amb un fil d’oli, saltejar la carn picada amb aquesta ceba acabada de picar, durant uns 5 minuts. Salpebrar. Fora del foc afegir el formatge parmesà acabat de ratllar. Remenar molt bé per a què el formatge, mentrestant es desfà, s’incorpori bé a la carn i la ceba. Reservar.
Posar les escalopes damunt de la superfície de treball i les aplanem, amb força amb un corró. Les partim en dos trossos, i al damunt de cada tros hi posem carn picada, tanquem l’escalopa com si fos un paquet o farcell i el lliguem amb cordill de cuina. Un cop fets tots els paquets, els enfarinem lleugerament.
En la cassola on cuinarem els farcellets de carn, hi posem un raig d’oli, un cop és calent hi posem els farcells per marcar-los, un cop marcats de cada cantó, els retirem i els reservem a part. Tallem l’altre ceba a daus petits, i la daurem en el mateix oli que ha quedat a la cassola, quan és daurada hi afegim l’all tallat finament fins daurar-lo. A continuació hi afegim el tomàquet pelat, sense llavors i tallats a trossos, també el concentrat de tomàquet, el fons i el llaurer. Ho salpebrem. Ho anirem remenant, caldrà que cogui uns 15 minuts a foc suau. Passat el temps, afegir els farcellets i tapar la cassola. Coure la preparació a foc suau, mitja hora més, remenant de tant en tant. Afegir el suc de mitja taronja, tornar a tapar i coure mitja hora més. Abans de servir empolvorar amb julivert picat i la pell de la taronja ratllada. Recomanem acompanyar-los de pasta acabada de bullir.
No, definitivamente no es lo mismo melón con jamón que sandía con mortadela, que buena comparación! y que excelente plato, muy casero y muy de familia.
Un besote
¡Muchas gracias Kako!
Celebramos que te gustase la comparación.
¡Un beso, cielo!
Que delicia de receta, definitivamente hay que suscribirse a Elle à table…
¡Besos!
¿Sabes Marilu? es que tenemos un dulce ángel que nos recomendó pasarnos por Biarritz
Besos y gracias por todo querida
Quins farcellets més bons!!! Ja me n’imagino la salseta i la textura tant tendre d’aquesta carn! I el toc cítric de la taronja li ha de quedar genial! Molt bona la recepta! Caram i és de frança i tot! Aiiiii la france…
M’encanta que us cuideu tant i ho compartiu amb nosaltres!!!
Una abraçada!!!!
Hola Nuni!
estaven molt bons! a veure quan te’n podem fer, només per tu, que t’ho mereixes tot!
Abraçades i petons!
Carai, si que teniu repertori de plats i d’idees!
Ens treiem el barret vermells.
Gràcies Xavier!
això de la cuina és inesgotable.
Nosaltres ens treien també el barret seguit d’una reverència!
Quins farcellets més sabrosos, amics vermells!
Apunto la recepta 
Sempre arribo tard, quan ja no queda per tastar-los
Un beset,
Marina
Hola Marina!
ni fil de fer farcellets, ni les fulles de llaurer: no en queda ni una engruna. Només la recepta. O sigui que a posar-s’hi!
Petonets estimada!
Oigo el nombre de ossobuco y se me ponen los pelos de punto, imaginaos, hace unas semanas tuve un acontecimiento el el trabajo, y esto significo hacer 200 ossobucos y no estoy exagerando la verdad que los comensales quedaron encantados, pero yo hasta el mismo ossobuco, por eso me ha gustado mucho esta variación de el mismo, besitos, guapetones y buena semana.
¡Hola Pepa!
¡200 ossobucos! Esto si que es tener valor. Que quedaron buenos viniendo de tu buen hacer no nos extraña nada.
Gracias por dejar un comentario.
Muchos besos para tí, guapetona y salerosa amiga.
esto es “comfort food” de primera, simplemente delicioso! besitos
Bona expressió aquesta de “comfort food”. Ara has estat bé!
Petonets!
Brutal!!!! Quina cosa més bona!!!! I jo que m’he passat mitja recepta tot cercant “l’ossobuco”? Salutacions i besades.
Hola bonic!
hahahaha! es el que té fer ossobuco senza ossobuco que dirien a Itàlia!
Besades estimat Francesc!
Nois, no estic jo massa de carns i de vedella gens, no m’agrada… però aquesta recepta si que em servirà per sorpendre a comensals carnivors!!!
Felicitats i buscaré la revista francesa… si vosaltres dieu que hi ha bones receptes deuen ser espectaculars!!
Muaks muaks guapos!!!
Hola Maria!
doncs si a casa tens carnívors serà un plat d’èxit. Tu pots reservar-te per sucar-hi pa a la salsa, val molt la pena.
Molts petons bonica!
heu descrit els farcellets de tal manera que se’m feia la boca aigua només de llegir-ho.
un plat exquisit!
pt!
Gràcies Eva!
carai, això d’haver-te fet salivar amb la descripció és massa!
Petons per tu!
Vermells! short comment! com em vau demanar! ja hi ha traductor al bloc! espero que ajudi, i si teniu cap pregunta, dispareu!
petonets!
Moltes gràcies Adriana!
el nostre anglès “its short”
Petonets!
Hola vermells! Avui ja m’ho montat millor…he vingut a fer-vos la visita havent dinat, amb la panxa plena les vostres delícies son més suportables.
Aquest plat sembla facilet i relativament ràpid, així que Arxiva en PDF i per la primera ocasió que es presenti. Gràcies i una abraçada.
Hola vermells! Avui ja m’ho he muntat millor…he vingut a fer-vos la visita havent dinat, amb la panxa plena les vostres delícies son més suportables.
Aquest plat sembla facilet i relativament ràpid, així que Arxiva en PDF i per la primera ocasió que es presenti. Gràcies i una abraçada.
jajajaja, Anna, ets única.
Celebrem que t’hagi agradat tant la recepta.
De res i gràcies a tu pel teu comentari!
Una abraçada ben forta!
Magnífica fotografía para ilustrar a una espectacular receta.
Me encanta este tipo de cocina.
Besitos sin gluten amigos vermellos.
¡Gracias Zerogluten!
Viniendo de ti el alago a al fotografía es todo un honor.
Besitos para ti amiga.
Mare meva, vermells, quins farcellets que he preparat! Deliciosos……gràcies per la recepta!!!
Kike, no sé si m’han sortit tant bons com els teus, pero deu n’hi do….i Txell, t’hauria trucat per fer les fotos, però Holanda et queda una mica lluny, oi?….amb les fotos he fet el q he pogut, ja ho veureu…;-)
Una abraçada,
Espectacular, deliciosa, colorida y llena de energía. Vamos que me ha encantado la receta y su presentación.
Besos.
Nois,
Gràcies, gràcies i més gràcies. Ahir vaig fer aquesta recepta per dinar i estava TAN bo que només puc tornar-vos a donar les gràcies.
Petons
Gràcies Laia!
aquesta és la millor interacció d’avui: plats nets!
Petons bonica!
Felicidades por este plato yo lo hice y es espectacular, ¡Todo un éxito! La presentación y las fotos geniales, me queda mucho por aprender. Besos
Hola Mari Luz, que bien que hayas cocinado esta receta, y que bueno que te haya gustado tanto. A nosotros nos encantó, por eso la publicamos en el bloc. Gracias por tus palabras. un beso, Morena!!
Hola Kike i Txell,es la primera vegada que us escric peró ja fa molt que us segueixo.
Realment aquets farcellets están boniiiiiisims. Txell petons per la Paquita i tambe per vosaltres
Hola Anna, no saps la sincera il·lusió que ens fa que ens hagis escrit al bloc. Sabem de tu, perquè la mare ens explica les teves aventures amb la cuina!! A nosaltres ens fa molt feliços que us hagi agradat tant aquesta recepta com la dels coulants de xocolata. Ja saps on som, per al que vulguis. Petons.