Els que coneixem aquestes sensacions valorem especialment els plats elaborats en una estació calorosa. Avui tenim un plat per posar-nos la medalla d’un esforç titànic i en canvi estar-nos quinze minuts davant del foc. Una solució per fer-se el fatxenda amb el mínim esforç.
Un Cavaller de la Mandonguilla amb Suc com en Marc, el meu fill, i la Gran Mestressa de l’Ordre de la Carn Picada Esfèrica, la Txell, em van atorgar el millor reconeixement per un cuiner: van deixar els plats com els de la vaixella dels diumenges del Mr. Proper!
Una vegada més pispar-li els apunts a la Txell del curs de cuina ràpida de l’amic David Lienas va ser una bona idea. Llàstima de no portar tirants a l’estiu per poder estirar-los amb els polzes com un fatxenda de cine.
Una nova recepta de l’Escola Bell·Art.
Mandonguilles tradicionals ràpides
Ingredients:
300 gr de carn picada de vedella
300 gr de carn picada de porc
1 ou
60 ml de salsa de tomàquet
Pa ratllat o un parell llesques pa de motlle sense crosta
Pèsols congelats (un grapat)
Pinyons (un grapat)
100ml de vi negre
Mitja fulla de llorer
Orenga, julivert picat,sal i pebre negra
All picat
Maizena Express
Preparació:
Salpebrar la carn, barrejar-hi l’ou, el pa ratllat prèviament mullat en llet. Opcionalment s’hi pot afegir pinyons i una mica de julivert picat. Com a consell en David ens recomana fer-ho amb guants de làtex.
Fer boles de carn, totes més o menys de la mateixa mida. Si no tenim guants de làtex, és una bona opció mullar-se les mans amb aigua, d’aquesta manera no s’enganxa la carn.
Daurar les mandonguilles en una paella amb oli d’oliva, fins que agafin una mica de color. Afegir-hi l’all picat i coure’l una mica. Mullar-les amb el vi i deixar que evapori el seu alcohol.
Mesclar-hi el tomàquet fregit (millor tomàquet natural triturat de llauna, amb farigola i llorer, el vam deixar reduir fins que va espessir una mica), i afegir-hi aigua just per sota del nivell de les mandonguilles. Salpebrar el suc (evitant que toqui la carn), condimentar-ho amb el llorer i l’orenga. Deixar-ho coure a foc lent, preferiblement tapat durant uns 5 minuts.
Afegir-hi els pèsols congelats i deixar-ho coure durant un parell de minuts més. Si el suc de les mandonguilles queda molt líquid, el podem espessir amb una mica de Maizena.
Les mandonguilles m’encanten, en menjaria cada dia, i aquestes fan bona pinta. Realment t-e mèrit posar-se a guisar amb aquestes calors.
Un petó ben fort, parella vermella.
Ester
Carai nois, si més que mandonguilles semblen flors… quines fotos més boniques us han quedat.
Començo vacances que ja em toquen i si no us dic res més, serà fins la propera.
Petons…
Kike, tu si que fas mèrits!!!! Aquestes mandonguilles cauran aquesta setmana, són el plat preferit del Riqui!!!!
Petunets,
Eva.
Quina bona pinta!!! Estàn de llibre de cuina..quina foto i presentació més impecable!!
Estic d’acord amb vosaltres…és un esforç important cuinar amb aquestes calors..ahir que van baixar les temperatures..em vaig tornar boja cuinant.jeje. Tin un munt de receptes per penjar.
Petunets
Núria
kike, téns tota la raó, i com que jo no li puc prendre els apunts a la txell, et copio a tu. la presentació i les fotos, com sempre, excel·lents.
La meva mare, a la pilota de l’escudella sempre n’hi posava, de pinyons i, veieu?, a mi no se m’havia acudit de posar-n’hi a les mandonguilles, que un dia d’aquests en faré per dinar i, està clar, n’hi posaré.
Una abraçada.
Kike t’han quedat molt bé, aquestes hores veure el plat, ja tinc gana.
Les mandonguilles ens encanten, jo les faig semblants, però aquestes les provaré de fer segur, encara que deixaré que passi aquest mes. Massa calor com be dius.
Petonets
Teniu raó amb aixó de la calor i la cuina… Però aquestes mandonguilles… Mmmmm… A més, m’encanten les mandonguilles!
Que delicia. Sabeis que desde que estuve ne Andorra hace ya muchos años y comimos mandonguilles en casa ya no se llaman albondiguillas se llaman mandonguilles.
Muac
eeiii!!! Quina pinta!! Us han quedat tan bé i tan bones que fins i tot a la foto tenen aurèola!!
Hola parella encantandora! Acabo de tornar de les Dolomites i m’estic posant al dia… que no pareu mai voslatres? Quina passada, m’he perdut coses molt interessants!
M’apunto la vostra recomanació d’aquest plat, teniu tota la raó que ara a l’estiu fa molta mandra posar-se davant del foc… Quina sort totes aquests idees del curs
Moltes gràcies per fer-nos participar a tots penjant les receptes!
Ester, doncs si t’agraden fes-les són bones, boníssimes!
Maria, disfruteu molt, carregeu piles i cuideu-vos. Ens veiem ben aviat!
Eva! doncs, vinga que en Riqui s’ho mereix tot!!!! petons bonica!
Snur, doncs vinga penja-les totes que tenim ganes de veure-les.
Manel, al pas que portem ben aviat ja les haurem fet totes!! petons i gracies.
Enric, ai les mares sempre tant sàbies! els pinyons li donen un nosequè ben gustós.
Pebbels, doncs ànims que aquest plat és ben ràpid de fer! petons.
Sara Maria, a casa nostra les mandonguilles també triomfen i moltíssim!
Pues Su, que vivan les mandoguilles!
Ruben, aquestes mandonguilles és que són unes santes per això tenen aureola!
Gemma, dolça! quina alegria retrobar els teus comentaris, ens fas molt feliços!
m’apunto la recepta per a la tardor…
Que ricura de albondigas, me encantan, la salsa es para no parar de mojar, no me extrañas que te dejaran los platos así, ehh??,
Maravillosos este tipo de platos.
Un beso, me encantó vuestro blog.
Kike, t’han quedat fantàstiques, ara mateix agafaria un tall de pa i el sucaria ………la meva mare ja les feia així!!!!! Però amb aquesta calor jo em sento incapaç. Les seguiré fent a partir de la tardor..
una abraçada wapos
Qué deliciosas estas albóndigas. Un placer veros por mi dulce sitio. Muchas gracias por vuestra visita y comentarios. Magnífico vuestro blog
que ricas estas albondigas, por aca estoy sin los problemas del calor para cocinar, 4 grados, pidiendo comiditas suculentas!
un besote, danieal
Hola,
tenen una pinta boníssima, però em sembla que esperaré a que faci una mica més de fresca, avui per aquí passem dels 30º.
I si els pesols, en lloc de congelats, els poso de pot? es que em fa molta ràbia trobar-me les pells.
Manduca, hola! resistiràs fins la tardor??? T’asseguro que són 15 minuts fer-les!!!
Trotamundos, bienvenida! pásate cuando quieras, seras bien recibida! besos.
Xaro, et dic el mateix que a Manduca: Són 15 minuts!!
Gracias tartasacher, un placer recibirte en casa!
Daniela, hacemos un trueque??? tu nos das un poquitin de frio y nosotros te enviamos un poquitin de calor, así nos temperamos todos, que te parece?
Dolça, et recomanem els pèsols congelats findus extrafins, són una passada i no son gens pelluts! petons de tot cor!
mmmm estaven boníssimes aquestes madonguilles. la propera vegada que vingui a dinar recorda que serem 2. una abraçada a tots dos.
Marc(El Cavaller de la Mandonguilla amb Suc)