Els rituals pagans, antics i permanents han sobreviscut al cristianisme, al racionalisme i a qualsevol -isme que se’ls hi ha posat per davant. Inspirats pel ritme natural ens acompanyen a poc que poden. Tot i que aquest món de xarxes d’aigua potable, selecció de deixalles i grans concentracions de població els rituals de foc i aigua propis de l’estiu, tenen importants limitacions.
A Can Vermell encara hi ha pou i la Nit de Sant Joan, des de fa generacions es repeteix un ritual ple de simbolisme. Al capvespre del dia 23 s’extreu del pou un cubell d’aigua que resta a la serena tota la nit. La festa de foc i màgia que saluda l’estiu purifica l’ofrena. Unes ablucions d’aquesta aigua el matí del 24 tonifiquen pell, ànima i espanten els mals esperits.
Aquell mateix matí, tonificats i plens de bons auguris, saludàrem l’estiu a l’estil vermell: Uns pastissets de l’hort. Una samarreta d’albergínia protegeix una morena i esponjosa massa de farina, tomàquet, parmesà i alfàbrega. Un tomàquet cirerol fa de barret.
Us oferim una mica d’aigua de Sant Joan virtual per a que us protegeixi de tot mal.
Bon estiu amics!
MiniCake salat d’albergínia i tomàquet
Ingredients,
200 gr de farina
12 gr de llevat químic
300 gr d’ous sencers
500 gr d’albergínies tallades a llonzes fines i fregides
50 gr de concentrat de tomàquet
12 o 14 tomàquets cirerols
120 gr de mantega en pomada
50 gr d’oli d’oliva + oli per fregir les albergínies
50 gr de parmesà ratllat
2 branques d’alfàbrega
sal, sal maldon i pebre
Preparació,
Rentar les albergínies i retirar els extrems, longitudinalment tallar llonzes de 5 mm. Fregir-les en oli calent fins que prenguin una mica de coloració. Reposar-les damunt un paper absorbent per treure l’excés d’oli.
Amb la batedora batre els ous amb el concentrat de tomàquet, quan estigui ben mesclat incorporar la mantega pomada i els 50 g d’oli d’oliva, amalgamar-ho bé. Afegir la farina, el llevat, un bon pessic de sal i pebre (prèviament tamisats) i el parmesà ratllat. Treballar bé la massa fins que quedi tot ben incorporat.
Encamisar el mini motlle (potser de muffins) amb una llonza d’albergínia fregida. Repartir la massa dins dels motlles i aplanar-la. Coronar amb un tomàquet cirerol (sense la pell) cal clavar bé el tomàquet a la massa. Empolvorar-ho amb l’alfàbrega tallada petita i una mica de sal maldon. Enfornar durant 30 minuts a uns 200 graus.
Aquests mini cakes s’han de menjar tebis, o sigui que si han passat dies, abans de menjar fer un cop de forn.
Recepta de: Jean-Marc Bernigaud
quina sort tenir pou a casa! el de l'hort dels avis el van assecar quan jo era ben petit i es va convertir en una mena de capelleta on posaven les plantes que resistien pitjor el sol. és una cosa que em sap greu, no haver-me pogut abocar al seu brocal per deixar-hi anar un crit i sentir el ressò que torna l'aigua. no poder-hi tirar deixar anar una pedra per calcular la profunditat segons el temps que triga a sentir-se el 'xof'. no poder-ne treure aigua per fer una ofrena com la vostra.
el que potser sí puc intentar és fer la segona part i gaudir d'aquesta deliciosa magdalena salada.
plas! plas! plas! plas! i res més a dir…
Un post genia com sempre i que bé que senta aquesta aigua amb la calor que fa..els cakes espectaculars
Una abraçada
Ester
Quina rebuda de l'estiu més maca!!
És una gran sort poder disposar d'un pou, sou afortunats! No tothom ho pot dir que a casa hi té un pou, per fer rituals fantàstics com el de la nit de Sant Joan.
La recepta bonííííííííiíssiiiiiiimaaaa!!!!
Estimats amics,
Això si que és una bona entrada d'estiu i la resta són punyetes.
Mangífics aquests cakes i per descomptat agrair-vos les gotetes d'aquest ritual de l'aigua que ens heu regalat.
Una abraçada
Me encanta este tipo de entrante salado, acompañado de una ensalada de tomatitos tiene que estar riquísimo para estos días calurosos. De aspecto, sensacional.
Petons,
Nuria
a mí, aparte del agua, me mandáis un cake de estos que seguro que también me trae mucha felicidad!
Un cop tonificada…m'arriva per Sant Pere i Sant Pau…festa major de Reus i de Cambrils…nit de revetlla de nou…i un d'aquests cakes…de vici…sure!
Ptnts
Guau! Se ven impresionantes!!!
Un beso.
En primer lloc, FELICITATS , que em semble que heu celebrat algo més que l´aigua i el foc.
Dir-vos que a casa dels pans també tenen pou a dintre i amb aquesta aigua fan el pa, sempre vigilada per els espers, esclar!!!
i per ultim felicitar-vos per aquest Cake tan perfecta.
Cada dia ho feu millor tot…
La recepta sempre és genial i boníssima, però la posada en escena és per a aixecar-se de la butaca i aplaudir sense parar,
M´ha encantat el ritual i la recepta…sou únics vermells!!! mil petonets
Això de deixar aigua o herbes a la serena de la nit de sant Joan també es feia abans als pobles de la serra de Mariola. Com diem per ací quan alguna cosa no sabem si serà certa: "Posa't ungüent que, si no cura, lluent!!!". Esperem que el vostre ritual ens ajude a tots. Besades
O dios!!!! Això és el que he dit al veure la última foto, quina pinta amics!!!
Ostres macos com us cuideu, això si que és un plaer de menjar el dia 24! (jo aquell dia no estava per molta cuina jeje)
Una abaraçada amics i, em va bé quedar aquest dimecres, demà us envio un emilio i concretem lloc i demés. Arreveure
Madre, madre, esto es fantástico!!
No puedo esperar a probarlo. Gracias por la receta, sois la caña!!
Muacccccccccccc
Quina gràcia vermells, és una costum que la fem a casa, però amb l'aigua de la bassa, bassa que abans s'abastia de pou però ara rep l'aigua del minitransvassament, és una costum que la comencem per la revetlla de Sant Joan, quan anem al mas , entre Reus i Cambrils, i cadascun de nosaltres marxa amb la seva aigua, que deixem a la serena fins que l'endemà la fem servir per "purificar-nos". Els nou arribats a la família, al principi, ens miren amb cara extranya, però amb els anys també es "purifiquen"ells!
Segona part, aquest pastísset, muffin o magdalena salada ha d'estar divina!
PTNTS
i BON ESTIU també a vosaltres!
Dolça
Definitivament avui cuino alberginia! quina pinta i l'aigua de sant joan!!
aquestes fotetes, m'agraden molt!
petonets
sou uns poetes!!!
i quina delícia de pastissets!!
petons!
Preciosa la peça de ceràmica amb aigua. I genials els pastissets salats!!! A la llista!
Moltes gràcies per l’ofrena i el ritual, virtualment el faig a veure si així animem als bons esperits del estiu a que ens protegeixin una mica, que prou em convé .
Faig un tastet de totes les delícies que heu posat mentre jo no us he pogut visitar.
És una delícia i un plaer passar per la vostra estimada cuina.
Petons
Quin ritual més bonic i original per celebrar l'arribada de l'estiu
Aquests cakes salats són perfectes per àpats com aquests, i amb el tomàquet cirerol al capdemunt queda molt bonic.
estupenda manera de empezar el verano. Va a ser una de las primeras recetas que prepare en cuanto maduren las berenjenas y los tomates de mi huerta.
un beso.
Oh!!!Que mini cakes més bons!!Es veuen de lo més deliciosos!!
Sento no haber-me passat abans, però com us comento al meu bloc porto un mes sense internet i ho haig de fer des de la feina (a estonetes) o des de un ciber!!
Petonets vermells!
Genial com sempre,uns cakes bonisims.En quant al ritual,per ací a la serra de Mariòla,deixem l' aigua a la serena i al sendemà se la bevem,i diuen que eixa aigua purifica el cos.
Besets.
Que maco aquest post. Les fotos, la tipografian del cake salat les estovalles de cuadrets…MOLT MACO
Quins pastissets tan bons…
Felicitats!
Aquí a Olvan la nit de Sant Joan elaborem el "sequi" una beguda tradicional feta amb 20 herbes medicinals totes autóctones del poble. L' aigua que fem servir és de les fons del poble. Es suposa que aquesta infusió ens protegeix durant tot l' any.
ptns.
És una delícia constar que arreu del nostre territori es fan rituals pagans i purificadors. Per nosaltres ha estat un plaer fer-vos arribar a cadascú de vosaltres una mica d'aigua guaridora i de la bona sort!!
Gràcies amics per estar sempre al nostre costat, gràcies per compartir la vostra manera de fer, i les vostres anècdotes.
Un plaer tenir-vos a prop.
Una forta abraçada!
Ei vermells, això de tenir pou a casa és tot un luxe, quina sort que teniu. Per cert aquest mes distreta m'he perdut unes receptes espectaculars, sort que vinc amb energia carregada. Per cert, m'agrada molt i molt la vostra nova imatge de blog, de veritat, heu trobat la imatge ideal reflexe de la vostra esència. Salut!!!!
Quina xulada tenir por de adult.
Jo cuan era petita també tenia un pou l'avia, era maco.
Els mufins una delicia.
I el ritual, maco, molt maco, jo sempre en faig de rituals.
Una abraçada.
Margot
si que teniu sort, si…molt rebó!!!
Salutacions
Jorge
http://pocohecho.wordpress.com/
Què bé ho passeu! Jo recordo que ma iaia sempre contava que se feien molts rituals la nit de Sant Joan, llàstima que molts s'han perdut.
La recepta genial, salat! M'encanta!
Me gusta absolutamente todo de la entrada. La historia, la receta, los platos, la composición, la música, pero la foto de las flores sobre el agua me parece sublime, de un gusto exquisito y con una presentación cuidadísima. Un placer siempre.
Petons sin gluten a montones.
Me gusta absolutamente todo de la entrada. La historia, la receta, los platos, la composición, la música, pero la foto de las flores sobre el agua me parece sublime, de un gusto exquisito y con una presentación cuidadísima. Un placer siempre.
Petons sin gluten a montones.
Sempre va be que els Deus ens acompanyin i si és amb aquesta petita i delicada ofrena encara millor.
Petons..
Parelleta, com sempre tan sorprenents!
Quin luxe tenir pou i hortet a casa!!
Aquests pastissets/muffins salats dignes d'una nit màgica com la revetlla de Sant Joan!
Petons!
Aquests pastissets, el ritual, el pou, l' hort, les fotos, una delícia tot plegat!!
Un petó! Beth
M'encanten els rituals…però aquest vostre ho supera tot… els cakes són IMPRESSIONANTS!!! L'escenografia fotogràfica: CHAPEAU! Petons
Hola guapos!! D'aquesta aigua ja hem podeu donar uns quants llitres … ultimament no tinc molta sort! Pero tinc l'esperança de que l'estiu sigui millor del que ha començat!!! Uns cakes delicioses!! Petons, Montse.
ahi omaa que ricooo,jejejj
gracias per tot lo que feu una abraçada.
oooo,,,a akesta ora akesta foto…. em sembla k em menjare la pantalla
,,,
una pregunta kuans ous son 300g d'ous mes o menys…
Gracies (k) Laia
ooooooooooooooohhhh!
Estic impressionada, com sempre que us visito!
M'encanta l'aigua pagana amb què ens beneïu, m'agraden totes les fotos i trobo que ha de ser una autèntica delícia menjar-se aquests mini-cakes salats!
Molts petons, i que aquesta aigua beneïda pel foc us doni tota l'energia que necessiteu fins a l'any que ve!
Hola cocineros rojos!
Que de cosas habeis publicado en el tiempo que me he marchado!
Y ahora…por donde empiezo! je je
Muchos besos!
Què bonic poder conservar un pou a casa i seguir amb tradicions tan ancestrals com la de la purificació de l'aigua…
Els cakes us han quedat fantàstics, com sempre.
Una abraçada!
Hola!
perdon por la demora, es que estoy terrible, el embarazo me ha sentado de una manera que estoy super cansada por cualquier esfuerzo!
gracias por tus comentarios siempre alegres y alentadores!
en cuanto al cake salat: una maravilla, yo nunca he hecho, vi una receta en el blog de "pimienta y chocolate" que me encanto, como la tuya!
prometo hacerla!
me la llevo!
un abrazo!
andrea
Me ecantan las tortas en tamaño mini, y que combinación deliciosa de sabor has puesto aca. muy bueno
Besos
cagondell, jo no sé com vos heu tornat! m'encanta!!!!!!!!!!!
Mmmmm!se'm fa la boca aigua. Quina gana que m'hou fet agafar!
Sembla una recepta molt "resultona".
Mònica
Simplemente delicioso Cuina Vermella!!! Esto es riquísimo, los felicito mucho. Abrazo!
Gràcies per l'aigua benvinguda és !!! quin ritual més maco per donar entrada a l'estació que més vida ens dóna …. i més sed … !!!
molt petonets i molt bona la recepta
Upppps, acabo de descobrir aquesta web i la vaig a posar ara mateix als meus favorits!! Aquests minicakes salats … ñam ñam … me’ls menjaria tots ara mateix!
felicitats