Ha arribat una de les cites golafres preferides dels vermells. Fa segles que el mes d’abril significa el final de l’hivern i l’inici de l’esclat de vida de la primavera. Com en els antics calendaris, el mes d’abril hauria de ser considerat l’inici de l’any enlloc de l’inhòspit gener.
El dia de Pasqua està ple de referències paganes a la fertilitat, com l’Ou Pasqual o el Conill de la Pasqua de l’Europa central. La utilització d’aquest animal com a símbol de fertilitat es perd en l’alba de la civilització. Aquest simpàtic i prolífic rosegador era una de les representacions de la babilònica deessa Ishtar -Astarté pels fenicis i Inana pels sumeris-, que nua i dempeus sobre un lleó repartia entre els humans fertilitat, fecunditat i pluja, tot exaltant l’amor i els plaers carnals.
Avui, acabant les construccions dolces que han protagonitzat la nostra exaltació particular de la primavera, la pastissera vermella recordava que la mona del 2008 va constituir un punt d’inflexió d’aquest bloc. Des d’aquella entrada es va començar a conformar la nostra mirada, dual i optimista, a la cosa gastronòmica. Potser aquest homenatge dolç que repetim cada any és del gust d’aquestes deesses una mica ‘fresques’. Pel que pugui ser, aquest any n’hem fet dues.
La primera en honor de l’animaló que representa la fertilitat. L’altre per acomiadar-nos de l’altre símbol de la Pasqua: el peix. A més a més, aquesta darrera mona és un homenatge al nostre poble. Com a l’escut heràldic de Mollet del Vallès, un peix neda per un mar dolç però sense aigua.
Mona de crema de rovell
Trobareu totes les indicacions aquí, únicament hem canviat l’ametlla per ‘cagarrets’ de xocolata.
Mona de sara
Ingredients,
1 base de massa genovesa, recepta aquí
una mica d’almívar per xopar la mona (50g sucre + 50 ml aigua + gotes de llimona + licor)
sucre llustre
100 g d’ametlla filetejada (segons la mida del pastís, és per decorar)
4 rovells d’ous
50 g d’aigua mineral
200 g de sucre
250 g de mantega pomada
Preparació,
A la vigília, fer la base de massa genovesa, reservar-la tapada i si es pot en un recipient hermètic. Nosaltres hem utilitzat un motlle quadrat, hem tallat la massa per la meitat i hem col·locat un tros damunt l’altre, per així construir un rectangle. El dia abans, també, torrar al forn les ametlles, per fer-ho encendre el forn a 180 graus, i anar vigilant que es torrin però que no es cremin. Aprofitarem també per fer una mica d’almívar per xopar el pastís, courem 5 minuts l’aigua i el sucre juntament amb unes gotes de suc de llimona, un cop fora del foc abocarem un rajolí de licor. Reservar.
La crema de mantega també la vam preparar a la vigília: en un cassó posar l’aigua i el sucre, fer-lo bullir uns minuts (3 o 4) fins que quedi un almívar dens. Un cop fet l’almívar cal incorporar-lo en un bol on hi tindrem els rovells, compte cal incorporar l’almívar que serà molt calent molt a poc a poc, com si fos un petit raig, i cal anar batent els rovells per incorporar bé l’almívar , és important fer-ho amb unes barnilles elèctriques. Caldrà que ho remenem fins que la mescla s’hagi refredat. Llavors incorporarem la mantega pomada i ho continuem batent fins que estigui ben incorporada. Reservar la crema de mantega.
El dia de la mona només caldrà xopar-la amb l’almívar, en acabat untar el primer tros de base genovesa amb una bona capa de crema de mantega, al damunt hi posarem el segon tros de massa genovesa. Un cop muntada l’estructura, untarem amb crema de mantega els laterals i la part superior de la mona, en acabat hi enganxarem l’ametlla filetejada. Quan la tinguem feta, l’empolvorarem de sucre llustre i la decorarem al gust.
Recepta de la crema de mantega: Mireia Carbó
Oh! quina meravella! vosaltres sí que sou originals! i els llacets que envolten la Mona em tenen fascinada! Enhorabona!
Gràcies Gemma!
que bé que t’agradi tant.
Un petó bonica!
Estoy de acuerdo con los demás. ¡Tus fotos y creaciones gastronómicas son perfectas!
¡Muchas gracias Memoria!
Viniendo de ti que tienes un blog de tanta calidad es todo un honor para los dos rojos.
Vuelve cuando quieras, siempre serás bienvenida.
Amb el conill amb el peix igual em dóna la mona dels vermells és escandalosament original.
Gràcies María Dolores!
hem intentat fer-la amb carinyet. Celebrem molt que t’agradi.
Parella, quines mones mes mmaques. I els detallets que li poseu a les vostres presentacions son molt delicats i elegants.
Preciosos
Gràcies Rosal!
es un plaer que t’agradi la feina d’atrezzo que fa la fotògrafa vermella.
Un petó!
Hola cuiners vermells! els qui no podem menjar sucre, en mones com aquestes ens derritm en un mar de pures temptacions…!! Quin goig! M’ha agradat moltíssim la historieta que ens heu explicat dels origens d’aquesta festivitat!
Gràcies Elisenda!
Esperem que fos una temptació suportable. Celebrem que t’hagi agradat l’origen de la festivitat.
Un petó!
Espectacular aquesta mona!! em quedo amb la del peixet la sara m’encanta!
Bona elecció Judith. La sara estava realment bona!
¡Increible! Que cosa más bonita… Por cierto, que tal en semana santa? Os gustó la visita?
¡Besos!
Hola Marilu y muchas gracias por tu comentario.
Los dias en Euskadi fueron una maravilla y disfrutamos mucho de la comida, del paisaje y de su gente. Un placer todo. Lástima de la lluvia que nos acompañó cada dia un ratito. Gracias también por tus consejos que no vinieron muy bien. Sobre todo tu recomendación de visitar Biarritz que nos encantó.
Nois, felicitats és un plaer passar pel vostre blog i veure l’aparador de les vostres creacions tan ben guarnit. No se amb quina mona em quedaria, crec que amb les dues, son tan originals. Una abraçada.
Gràcies Montse!
per nosaltres són un plaer les teves visites.
Una abraçada bonica!
Carai tenen una pinta molt bona!
I com ja han comentat, amb aquestes fotografies encara guanyen més.
Felicitats!
Gràcies Xavier!
ja tens raó, la mirada de la fotògrafa vermella és fabulosa.
Fins aviat!
I és que sou una passada! quina MONA!!!!!!! Petons
Gràcies Rid!
Molts petons bonica!
Osti tu! no una, dues! dues mones. Mira que arribeu a ser detallistes! Em trec el barret.
Petons ninus!
Hola nineta!
no sabem si som detallistes o masoques! quina feinada!
Petons bonica i fins aviat!
Hola vermells!!! quina mona més xula! aquesta Sara de la Mireia està molt bona! us ha quedat molt mona!!!!
petons!
Gràcies Teresa!
les receptes de la Mireia – que els deus guardin per molts anys a la cuinera més estupenda de Catalunya!- son sempre un èxit assegurat.
Petons bonica!
No conozco las monas, ni tampoco la tradición. Disfruto mucho del buen gusto que tienen en hacer y presentar sus cosas. Todo un deleite.
Cariños
Hola Erika:
El dia de la Mona, es una tradición catalana en que los padrinos de bautizo regalan a sus ahijados un pastel con una figura de chocolate el lunes de Pascua. Es una maravilla las esculturas de chocolate que hacen los maestros pasteleros en nuestra tierra.
Muchas gracias por tus cariñosos comentarios que siempre nos dejas amiga.
Cariños para tí.
un blog bellissimo a presto
Cara Stefania, benvenuta nel nostro blog e grazie per il tuo commento.
La mona! Com em porta a la meva infantesa… ara, de gran, els dolços són la meva assignatura pendent a http://www.gustperlacuina.com
Sembla mentida com canviem amb el temps.
Hola La mama!
no saps l’il.lusió que ens fa quan aconseguim que els visitants evoquin la infantesa. És el millor comentari que ens poden deixar.
Benvinguda a ca nostra!
Marchando otra de ojos desorbitados, gesto alucinado y cara de haber visto un ovni! esto no es una mona! esto es de otro mundo!!! ni os imagináis lo que me cuesta pegar los fideos de chocolate! ni con pegamento! … vaya arte guapos!
Fdo: una admirada y maravillada admiradora
¡Mil gracias Mai!
Vaya retaíla de piropos màs bonita nos has lanzado. La verdad es que el tema fideos tiene tela.
Besos y abrazos
He donat una volta i us feliticito, teniu un bloc molt creatiu.
Gràcies per la visite que m’heu fet
Benvingut a ca nostra Narcís!
Gràcies a tu per oferir un bloc tant interessant com el teu!
Unes mones impressionants!!! jo em quedo amb la del peix… amb una copeta demoscatell!!
Una abraçada
Tu si que saps Alfons!
Brindem amb tu!
Quina perfecció!! quina preciositat!!! com deuen ser de bones!!! realment fabuloses les dues!!!
Ja fa temps que em ve de gust fer una Sara!! aviat en faré una!!
Gràcies per les receptes!!
Petonassos
Miel
Hola Miel!
Moltes gràcies pel teu comentari. Doncs anima’t, la sara estava realment bona!
Petonets bonica!
Com sempre espectacular, el post , les mones i les fotografies . M’ha agradat molt el peix està perfecte. I les mones fan molta mengera.
Qui pogués ser fillola vostra.
Una abraçada
Gràcies Xisca!
una cosa, el peix el vam comprar fet a Biarritz. De moment, amb les figures xocolata no ens hi hem posat!
No tenim cap fillola o sigui que si vols… estem disposats a afillar-te.
Una abraçada també per tu!
Hollaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!mmmm se me hace la boca agua…y eso que no soy muy golosa!!!!!jejeje
Un abrazo desde el frio norte y gracias por tu visita!!!
xoxo
¡Hola xirimiri!
Bienvenida a la cuina vermella y gracias por tu comentario tan entusiasta.
¡Hasta siempre!
Totes dues son genials i ara mateix amb la gana que tinc, ja que he començat dieta, n´agafaria un bon troç. Aissss, haurem d´esperar a l´any vinent.
Petons, macos!
Hola Pilar!
Mala pràctica fer règim i mirar blocs de cuina: parlem per experiència pròpia!
Petons bonica!
Que pasada, que Monas tan bonitas y deben estar deliciosas… la decoración es de lo mas … guapo.
Saludos
Gràcies Montse!
estaven molt bones les mones i van durar el temps de fer un sospir!
Salutacions!
Bon dia nois, quina sara mes espectacular i esta riquisima amb la crema de mantega. Aquet cap de semana he tingut 3 cumpleayns familiar, una renavoda de 2 anys, un renavot de 9 y el marit de la meva germana 68. Com es tradicio jo sempra duc els pastisos,perque a les festes som molta colla, aquet any eram 24, tot familia, i una de les mevas nevodas am va demana una sara. Jo ya l’avia fet mes de una vegada, pero la crema de mantega la trovava mol empelagosa, pero renoi aquesta va ser espectacular.Vaig fer 4 clases de postre y no va quedar rs de la sara, bueno dels altres tampoc. Larecomano a tothom que la faixin ara pel dia de mona. jo t’aseguro que la tornare a fer. Moltes grasies per la recepte i per com les espliqueu de be. PETONS………..ya us pasare la meva foto pel correo.