Ha arribat una de les cites golafres preferides dels vermells. Fa segles que el mes d’abril significa el final de l’hivern i l’inici de l’esclat de vida de la primavera. Com en els antics calendaris, el mes d’abril hauria de ser considerat l’inici de l’any enlloc de l’inhòspit gener.
El dia de Pasqua està ple de referències paganes a la fertilitat, com l’Ou Pasqual o el Conill de la Pasqua de l’Europa central. La utilització d’aquest animal com a símbol de fertilitat es perd en l’alba de la civilització. Aquest simpàtic i prolífic rosegador era una de les representacions de la babilònica deessa Ishtar -Astarté pels fenicis i Inana pels sumeris-, que nua i dempeus sobre un lleó repartia entre els humans fertilitat, fecunditat i pluja, tot exaltant l’amor i els plaers carnals.
Avui, acabant les construccions dolces que han protagonitzat la nostra exaltació particular de la primavera, la pastissera vermella recordava que la mona del 2008 va constituir un punt d’inflexió d’aquest bloc. Des d’aquella entrada es va començar a conformar la nostra mirada, dual i optimista, a la cosa gastronòmica. Potser aquest homenatge dolç que repetim cada any és del gust d’aquestes deesses una mica ‘fresques’. Pel que pugui ser, aquest any n’hem fet dues.
La primera en honor de l’animaló que representa la fertilitat. L’altre per acomiadar-nos de l’altre símbol de la Pasqua: el peix. A més a més, aquesta darrera mona és un homenatge al nostre poble. Com a l’escut heràldic de Mollet del Vallès, un peix neda per un mar dolç però sense aigua.
Mona de crema de rovell
Trobareu totes les indicacions aquí, únicament hem canviat l’ametlla per ‘cagarrets’ de xocolata.
Mona de sara
Ingredients,
1 base de massa genovesa, recepta aquí
una mica d’almívar per xopar la mona (50g sucre + 50 ml aigua + gotes de llimona + licor)
sucre llustre
100 g d’ametlla filetejada (segons la mida del pastís, és per decorar)
4 rovells d’ous
50 g d’aigua mineral
200 g de sucre
250 g de mantega pomada
Preparació,
A la vigília, fer la base de massa genovesa, reservar-la tapada i si es pot en un recipient hermètic. Nosaltres hem utilitzat un motlle quadrat, hem tallat la massa per la meitat i hem col·locat un tros damunt l’altre, per així construir un rectangle. El dia abans, també, torrar al forn les ametlles, per fer-ho encendre el forn a 180 graus, i anar vigilant que es torrin però que no es cremin. Aprofitarem també per fer una mica d’almívar per xopar el pastís, courem 5 minuts l’aigua i el sucre juntament amb unes gotes de suc de llimona, un cop fora del foc abocarem un rajolí de licor. Reservar.
La crema de mantega també la vam preparar a la vigília: en un cassó posar l’aigua i el sucre, fer-lo bullir uns minuts (3 o 4) fins que quedi un almívar dens. Un cop fet l’almívar cal incorporar-lo en un bol on hi tindrem els rovells, compte cal incorporar l’almívar que serà molt calent molt a poc a poc, com si fos un petit raig, i cal anar batent els rovells per incorporar bé l’almívar , és important fer-ho amb unes barnilles elèctriques. Caldrà que ho remenem fins que la mescla s’hagi refredat. Llavors incorporarem la mantega pomada i ho continuem batent fins que estigui ben incorporada. Reservar la crema de mantega.
El dia de la mona només caldrà xopar-la amb l’almívar, en acabat untar el primer tros de base genovesa amb una bona capa de crema de mantega, al damunt hi posarem el segon tros de massa genovesa. Un cop muntada l’estructura, untarem amb crema de mantega els laterals i la part superior de la mona, en acabat hi enganxarem l’ametlla filetejada. Quan la tinguem feta, l’empolvorarem de sucre llustre i la decorarem al gust.
Recepta de la crema de mantega: Mireia Carbó
Impressionant!! Cada vegada hem deixeu més al.lucinada amb la vostra feina…
Gràcies Núria!
El peix és un llobarro?
Molt interessant la relació entre el conill i la fertilitat. La mona de la meva padrina (biologica) era un ànec. Això que vol dir? Fertilitat no ho sembla… hehe
Les pastanaguetes es mengen???? O.o
Petons vermells, ja estem en plena primavera i és genial!!!
Hola estimat!
El peix és un moll, que la mona és un homenatge a Mollet del Vallès!
L’ànec, en la interpretació del somnis, significa felicitat en l’amor i en el destí. O sigui que posa-hi atenció a la invocació! alguna deessa t’està esperant…
Les pastanaguetes son de massapà i les vam trobar a Berlín. Ja s’han acabat o sigui que no podràs provar-les. O sentim molt i molt!
Petons bonic i atenció als símbols de la teva mona!
Quina xulada de mones!!! Us han quedat precioses, com sempre!!
I les pastanaguetes m’encanten!!!
Aquest any a mi m’ha tocat fer la Mona de Sara i una de xocolata. I demà ja tornem a la vida quotidiana… què hi farem!
Una abraçada guapíssims!!
Gràcies Nuni!
I és que dues mones son una feinada!
Ara que tornem a la vida quotidiana a veure si en recuperem la part positiva i ens veiem aviat.
Petons estimada!
Es-pec-ta-cu-lar,com sempre , enla vostra linia, no deixeu desorprendre’ns! Muaaaaaaaaaaaaaaa
Gràcies Esther ets un sol!
Per favor, quina meravella de mones! ja m’agradaria a mi tenir-vos com a padrins!!!!!
Una abraçada,
Gràcies pel teu comentari! si no tens padrins en podem parlar, sobretot no voldríem que et quedessis sense mona!
Una abraçada!
pero que cosa mas bonita, no se cual quedarme, igual un trozo de cada una, sois geniales un saludo guapos
angeles
Doncs res Angels, te’n guardem un trosset de cada.
Gràcies pel teu comentari i pels teus “piropos”
Meravellosa entrada. M’encanten les connexions que hi ha entre festes actuals i passat pagà, i les mones… les mones us han quedat superídem. Un petó, xics.
Moltes gràcies Mar!
buscant informació per fer l’entrada hem trobat una connexió etimològica que segur t’agradarà. T’has fixat la semblança entre el nom de les deesses Ishtar i Astarté amb el mot Easter?
Petons estimada!
Hola amics! avui em menjat la mateixa mona! una sara. Els de les pastisseries sempre em senten malament. Molt pessada la crema, però desde que la vaig tastar al curs de postres, no sé, es més suau… La preparació es la mateixa que la vostra. A veure si opineu el mateix.
Sobre els cursos que em vareu preguntar, son a Mataró. Duren tres mesos y son un cop a la setmana. Per ara ja han tancat les inscripcions i les properes seràn a octubre, novembre, desembre… o això crec ja que a l’agost no hi haurà ningú. Ja os mantindré informats.
Les mones millor fer-les a casa ja que després de gastar-te molts céntims, per mi no es el mateix. M’agrada inventar, idear…
La de la fertilitat està molt interesant…
Bé, petons i fins un altre…
María josé
Amiga Maria José, es que no hi ha res com la pastisseria feta amb amor a casa!
La veritat és que suposem que la crema de mantega de les pastisseria deu ser feta amb margarines i d’aquí que el sabor no sigui el mateix.
En quan el tema dels cursos de pastisseria ens agafen una mica lluny de casa. Gràcies de totes formes per la informació.
Gràcies pel teu comentari estimada i petons i abraçades per tu també!
Dedueixo que hi ha llista d’espera per a ser els vostres fillols, no?
M’encanta el peix nedant en un riu (mar?) de mantega i ametlla! … i és que ser de poble no té preu!
Això si, avui discrepo totalment amb l’elecció musical: On són les caramelles??? jeje
Una abraçada.
Hola Laura!
potser si, però entre els que esperen n’hi han que no son tan ocurrents i simpàtics com tu. Tens possibilitats al càsting!
En quan al tema caramelles te n’hem cantat una al balcó de la teva casa virtual: és suficient?
Abraçades estimada!
Què monos amb les mones mones!! Per Mallorca no s’usa això de fer mones, els padrins són de la confraria del puny estret (i el meu més)… i després parlen dels catalans…
T’has de buscar uns padrins catalans! vols ser la nostra afillada?
Mil petonets princesa!
Ai, estimats.
Aquestes escates d’ametlla sedueixen tant com la Isthar actualment anomenada ‘Planeta Venus’.
Destronada com a tercer objecte celest més brillant per una creació humana(l’estació espaial internacional). Isthar la sobreviurà i alimentarà les ànsies d’amor de molts humans en el futur.
Adorat Starbase!
davant de tant excelsa prosa ens postrem, reverenciosament, davant tu, oh escriba dels estels!
M’encanta la sara i el peix! un peix francés, quin nivell nois!
Us estimen molt!!!
Ja se li veu al peix, un “savoir faire” i una elegància de biarrizenc.
Nosaltres també us estimem, molt de molt. I us trobem a faltar!
PS: Ja estem preparant les foticos per fer la trobada nostàlgica-festiva pendent: Corcheros!!!!
Jo em quedo amb la sara i el moll de Mollet ….
Molt maques les dues.
Felicitas!!!
Venint de la reina del peix és tot un honor.
Moltes gràcies Dolors i fins aviat!
RENOI QUINES MONES! oi que la mona Sara és quadrada?,queda una presentació preciosa amb les ametlles!!Molt bona l’explicació nois, amb vosaltres sempre aprenent…A reveure,dolços!Mercè-dest.cass.
Gràcies Mercè!
La pregunta que ens fas de la sara si és quadrada o no, no sabem massa que contestar. L’elecció de la forma rectangular va ser més per l’element del peix de xocolata.
Un petó bonica!
Me encanta todo.
Excelente y las fotos estan muy profesionales x
¡Muchas gracias Ana!
Y a nostros nos encanta el haber acertado en tu gusto. Nos hace felices.
Que sapieu que m’ha encantat allò dels cagarrets de xocolata. Xiquets, i és que m’encanta la nostra cultura escatològica! És pot dir més fi però no pas més clar!
La cara del pobre peix presagia el mos redó que li faran!
hahahaha!
Xavier, és que aquí, a l’orient els hi diem cagarrets. Per què serà que el tema escatològic és tant present!?
Pobre peix, ja només en queda la cua!
Salut amic!
Qué preciosidad de monas, las dos son impresionantes.
Lástima que por aquí no exista esta tradición para tener una buena excusa para hacerlas…bueno, siempre se encuentra un motivo…
Un besico.
Hola Lolah!
si hemos importado y adoptado el haloween, ¿por que no la mona, que estamos as cerca?
Un besico tambén para ti!
Interessamt explicació, Fantàstica recepta i meravelloses fotos!!
Petons, K
Moltes gràcies Cristina!
Bé, que puc dir ja que no us hagin dit? teniu un gust exquisit per fer, i fotografiar totes les coses que feu.
De nou, felicitats i molts petons
Ara.
Gràcies Ara!
Tu que ets un sol i, a més a més ens estimes molt!
Petonets!
Nois!! Aquestes mones son espectaculars… com tot el que feu!! M’agrada la Sara quadrada, li dona un toc molt personal.
I les fotos, molt ben aconseguides, m’encanten!!
Un petó
Moltes gràcies Maria! estem molt contents de que t’hagi agradat tant l’entrada.
Un petó per tu bonica!
Me les miro i remiro, i no em decideixo! M’agraden totes dues! Espectaculars! N’agafo un trosset de cada, que jo sóc molt llaminera!
Petons, guapos!
Un trosset virtual de cada una per la nostra amiga llaminera!
Petons Margarida!
Que bon gust teníu fins per a adornar les mones de Pasqua vos han quedat d’escàndol.
Gràcies Maria Dolores!
Bona nit vermells
Dos mones mes espectaculars!
Quan entre a una pastisseria en costa molt decidir-me,ja que m’ho anduria tot.
En les vostres en passa el mateix:M’embolique un trocet de cada perque les dos estan divines.
Besets.
Hola carinyet!
Doncs res, “marchando” un trosset de cada per la Maria.
Besets vermells cap el sud!
hola soc molt nova en aquesta estapa Internet, pero es he trobat i estic aprenent moltísimes coses, les mones son precioses jo també ne fet dos, cuan sapigui com funciona lo de penjar fotos ja en faré, moltisimes gracies per tot, una abraçada
Benvinguda a ca nostra Anna!
ànims, això del blocs sembla un “enredo” al principi, però ja veuràs que dona moltes satisfaccions. Que tinguis molts èxits!
Una abraçada!
Unes mones maquísssimes i segur que boníssimes, enhorabona parella vermella.
Un petó
Ester
Moltes gràcies Ester!
Un petó per tu!
Fantàstiques les dues!!!! Com he anyorat aquest any la meva mona, sempre esperava la Setmana Santa amb il.lusió per gaudir de la meva mona el dilluns de pasqua!!!
Molts petons guapos!
Hola Ribereña!
doncs res, te la fas tu a casa i la menges aquest cap de setmana i, Santas Pascuas!
Petons bonica!
Semba que cada any això ja sigui insuperable però no, els vermells continuen sorprenent-nos amb les seves creacions. Les fotografies també un 10! Aquest any la vostra mona del 2008 tenia un 99’99 % de possibilitats de ser l’escollida per passar de la nostra cuina a taula però els meus fills es van decantar per la de trufa de la Montserrat Seguí. Ja veieu, sempre guanyen, no vaig tenir altre opció que la resignació.
Una abraçada!
Gràcies Gemma!
veus, a ca nostra la de trufa no agrada tant i tenim quòrum amb les dues altres opcions. Si hi ha criatures a casa: la xocolata mana!
Una abraçada per tu bonica!
Enhorabuena!!
He disfrutado desde la primera letra-foto, hata la última.
Un beso!
Gracias Su, ¡eres un amor!
Un beso de los rojos en cada mejilla!
Espectaculars!!!! Sou uns artistes!
Us supereu un any més!!!
Petonets
Gràcies Mary Lou! Moltes gràcies!
Fantàstiques aquestes mones! i molt ben documentades!
Aquest any a casa, ens han portat la mona de regal i no l´he hagut de fer, per tant,
(disculpeu la gosadia), us en faré una
a corre-cuita per vosaltres.
El conill a la mona,
fertilitat i amor.
A Mollet
el peix per Pasqua
i els Vermells,
curulls d´enginy,
fan dues mones de tasca.
Preneu-ne un tall i tingueu bona setmana.
hahahahaha!
Això si que ha estat original Izaskun, quines caramelles vermelles que t’has marcat.
Ets única!
Molts i molts petons guapa!
Mare de Déu, Senyor!!! ( i això que de religiosa no en sóc gens) però només se m’acut dir això… jo no trio… me les quedo les dues!
PTNTS
Dolça
Doncs res, davant d’aquest entusiasme; les dos mones per tu!
Gràcies Dolça!
Petons també per tu!
Això si, que és un bé de Déu de Mones!!!
Excel·lents!!!!! Un petonàs!!!
Moltes gràcies Mercè!
Les Mones també són una de les meves tradicions dolces preferides… tenen un encant especial amb una simbologia molt bonica. A casa també fem les dues versions, la de tema i la de sara. A veure si de cara l’any que ve aconsegueixo que em demanin també la de xocolata…
A vosaltres, com sempre, us han quedat de fàbula!!!!!
Ummmmmm! la de xocolata a les teves mans… no sabem si podrem esperar un any.
Moltes gràcies dolça, si tu consideres que han quedat de fabula és que ho hem fet una mica bé!
Petonets!
Hola vermells! les mones us han quedat espectaculars. Jo tenia moltes ganes de preparar-ne però al final, per mil i una circumstàncies de la vida, no he pogut. Sort que puc gaudir-ne de les que heu fet vosaltres.
pt!
Moltes gràcies Eva!
una proposta: si no has pogut fer-les el dia de la mona doncs fes-les per plaer un altre dia: per que no?
Petons bonica!
Com sempre ni que dir us han quedat perfectes. A casa també disfrutem molt aquest dia.
Muas!
Gràcies Gemma!
tens tota la raó de disfrutar molt d’aquest dia. Que millor que un pastís per celebrar qualsevol ocasió!
Petons!
Si es que cuando los vermells os ponéis lo hacéis todo bordado. Me encanta la tradición de las monas, son tan bonitas y esos adornos me chiflan.
Un besito
¡Gracias Clemenvilla! ¡vaya piropo más bonito!
Un besito para tí también!
Aquest ha estat el nostre primer any sense mona! Encara no m’ho crec… L’hem cambiat per passejades en bici i caminades pel Delta… la dieta mana!
M’encanta la mona de crema de rovell!!! És impresionant!!! Tant elegant
. L’any que vé quan estiguem com fideuets, a veure si ho recordo i vinc a seguir la vostra recepta.
Jo també tinc ganes de coneixer-vos… Quan volgueu quedem per Mollet o per Montmeló ;D
El pla del delta no està malament. El que no sabem si és un lloc per fer-hi dieta, amb els arrossos que hi fan!
En quan al pla B de trobar-nos, envia’ns un correu intern i quedem quan vulguis!
Petons veïna!
M’encanta la mona de Sara què no es tan fàcil de fer com sembla i os ha quedat genial amb les escates d’atmetlles i el peixet al damunt, ahhh si la tingués per aquí per esmortzarla ara mateix.Petons
Doncs res Cris, en la teva mà esta. Tu poses la tassa de te i nosaltres la Sara. Que et sembla el pla?
Petons bonica!
Mira que no soc gaire monaira…però davant aquestes mones..no em puc negar a tastar-ne un tallet de cada una…us han quedat es-pec-ta-cu-laars
petons vermells.
Moltes gràcies Núria!
t’enviem un trosset virtual de cada una només per tu amb un parell de petons d’agraiment dels vermells!
Amics vermells, quina bona entrada!
Molt interessant aquest passeig per la història
Dues mones fantàstiques, però em quedaria… Amb les dues versions!! Felicitats!
Petonets,
Marina
Gràcies Marina!
a vegades això de formar part de la cultura cristiana ens fa oblidar que en realitat els costums venen de molt lluny.
Una ració generosa de cada Mona per la Marina!
Petons també per tu!
Amb aquestes mones tornar a la feina es fa molt menys dur. I com que ja sóc grandeta i no em donen mona també em considero regalada amb aquestes dues meravelles.
¿Per què no es troben detalls tan mundials com les pastanaguetes per les nostres terres?
Petooooons
Doncs això no pot ser Mlle Miracle!
fes com nosaltres que ens l’autoregalem. Cap any més sense mona!
A Berlín ens vam tornar bojos i vam carregar de decoracions originals.
Petons bonica!
Es-pec-ta-cu-lar ……
que XULADA de mones.
Petons
Moltes gràcies Reme!
que bé que t’agradi!
Maravillosas monas chicos, la verdad es que ambas son ideales para compaginarlas entre ellas durante estos días. Quizás me quedara finalmente con la de Sara, pero me atrae más la de yema con chocolate. Si es que os ha quedado preciosa. ¡petons!
¡Muchas gracias Carlos!
ambos pasteles son muy ricos y muy resultones aunque sean sin figuras de chocolate. La sara también nos gusta mucho a nosotros.
Petons estimat!
mare meva! les dues mones son espectaulars!!! i les fotos han quedat impressionants!!! ja tinc receptes per l’any vinent! be, jo crec que em deixare estar de mona, total els americans no saben de que va, les fare com a pastis d’aniversari, jejeje
petonets
Gràcies Adriana!
a veure si deixes als ianquis ben espaterrats.
Petonets també per tu bonica!
Jejeje, veig que no sóc l’únic que ho denomina “cagarrets” de xocolata XDDD
que hi ha alguna altre manera d’anomenar-los? hahahahaha
Quines mones tan fabuloses! I aquestes fotografies tan boniques…Felicitats!
Moltes gràcies Anna!
Ohhhhhhhh Vermells!!! El año que viene tengo que preparas estas monas, que pinta tienen, quedan tan bonitas!! Sois unos artistas!!!
Parece que habeis puesto las almendras de una en una, tan parejitas!!
Besos!
¡Gracias por tu cariñoso comentario!
Un secreto, ahora que nos oye nadie. las almendras estan puestas de una en una.
Besos solo para tí
precioses mones, no podria ser d’una altra manera a casa vostra. i amb les figures de xocolata carregades de simbolisme, tampoc no podria ser d’una altra manera.
Gràcies Manel!
ja saps, el tema símbols agrada a ca nostra!
Abraçades amic!
us comento altra vegada perque m’he estat passejant pel bloc i estic enamorada! quines receptes! i quines presentacions mes impressionants! encara em falta MOLT per aprendre! i aquestes cosetes que feu amb el paper, rotllo fer bosses, m’encanta!
petonets als dos artistes!
Moltes gràcies Adriana!
renoi, quants carinyets seguits, estem aclaparats!
Moltes i moltes gràcies un altre vegada!
Dues receptes de mones ben delicioses i unes fotos meravelloses, no sabria per quina començar
Molts petons
Hola fem un mos!
et suggerim una solució: que et sembla un trosset de cada?
Petons vermells!