Demà és Santa Llúcia, el dia que tradicionalment a Catalunya comencem les celebracions de Nadal. Tot i això, entre la secularització i la globalització, les festes transcendeixen territoris i es barregen amb els costums seculars.
El dia de difunts passat, al barri de Les corts de Barcelona vam tenir una topada amb uns vailets que disfressats de papus assassí de noies rosses amb poca roba, se’ns van acostar amb una bossa i ens van dir: “Truco o trato?”, tot traslladant al cap i casal un costum forà que ens va deixar un tant astorats. Potser el que tocava era dipositar a la bossa una paperina de castanyes torrades i així contribuir a la transculturalització. El dia menys pensat menjarem gall d’indi amb salsa d’aranyons el dia d’acció de gràcies!
A la república vermella el Nadal és un pretext per demostrar que estimem als que ens envolten. En lloc de fer més barroques les festes, les simplifiquem. Hi ha algun remei millor per acompanyar el tercer Nadal de crisi econòmica que els efectes benèfics per l’ànima que un pastís de xocolata en conserva?
Pastís en conserva
Ingredients,
1 recepta de bescuit o pastís, la que més us agradi
Pots de vidre nets amb les seves respectives tapes
Culleres i etiquetes per decorar
Preparació,
Nosaltres hem triat la recepta del pastís de xocolata Alain Ducasse, és una fórmula molt bona, aquí trobareu la recepta. Un cop la massa estigui feta, us recomanem que la poseu en gerres, ja que així controlareu més bé la quantitat de massa alhora d’omplir els pots.
Abans d’omplir els pots, aquests hauran d’estar esterilitzats, per fer-ho podeu rentar-los al renta vaixelles, i just acabi el programa de la màquina, com que els pots seran calents, els podreu greixar bé amb mantega. En cas de no tenir renta vaixelles, poder escaldar els pots dins d’una olla grossa. Un cop estiguin emmantegats, ja podem abocar la massa dins, omplir una mica més de dos terços (us aconsellem que feu primer una prova i enforneu, així veureu com creix la massa).
Un cop els pastissos estiguin cuits, cal anar traient del forn un a un, tapar-los de seguida i deixar-los de cap per avall per a que facin el buit. Deixar-los refredar durant unes hores de cap per avall, i ja els podreu decorar i guardar-los fins alhora de regalar.
A tenir en compte,
Els pots han de ser rectes, de boca ample, nosaltres els hem trobat a les botigues de xinesos, són de 350 cc i ens han costat a 0’60 cèntims cada pot.
Abans d’omplir amb la massa, els pots i les seves tapes han d’estar esterilitzats. Evitar tacar la boca del pot amb la massa, si no, no farà bé el buit.
Nosaltres hem fet 24 pots, per tant, hem hagut de fer 4 masses de pastís per poder omplir-los tots.
Un cop cuit el pastís, si la massa sobresurt una mica del pot, alhora de tapar-lo feu una mica de pressió i tapeu, si sobresurt molt, caldrà tallar-ho amb un ganivet. És preferible fer primer una prova, i així calcular quina quantitat de massa heu de posar.
Aquestes conserves poden guardar-se ben bé mig any, si el feu de fruita fresca, només el podrem guardar un parell de mesos.
Si voleu baixar-vos etiquetes per decorar els vostres pots podeu anar aquí teniu una, dues i tres mostres, totes de la Martha Stewart!
Us enllacem, amb els regals de nadal que vam fer els anys anteriors: les galetes cruixents de cereals i els bombons.
Quina idea tan genial! Vaig a fer les ‘sucadetes’ en llanda!
Cada dia sou una font d’inspiració. Gràcies!
Hola Xelo, quin plaer que ens escriguis, desconeixíem el teu bloc i és fantàstic. A veure com queden les teves llandes en conserva!!
Me parece una idea estupenda para regalar en estas fiestas. Yo probablemente lo tendré muy en cuenta.
Un besote
Muchas gracias Laube. A ver si nos enseñas tus tarritos canarios. Un beso enorme.
Una estupenda idea! Fa temps que acostume a regalar delicatessen o vinet en comptes de “pongos”. No ocupen espai i, si es fa esport en passar la digestió, tampoc s’instal·len per sempre als malucs.
Gràcies per la recepta i la creativitat que poseu en cada post. Besets
Hola Queti, tens raó, on es posi un regal fet amb cura i amor, que marxin els pongos!! hahaha, ens has fet molta gràcia amb aquest comentari. Ara només cal que anem a fer una micona d’esport! Muac!
Estic flipant, no se m’hauria acudit mai fer un pastís dins uns pots de vidre per després conservar-los… de veritat funciona????
Això s’ha de provar!
Si funciona! Gemma! és una gran idea per guardar aquella massa que a vegades sobra, o per fer un bon regal! Mil petons bonica!!
Ja m’agradaria…aixecar-me el dia 25 i trobar sota l’arbre toooot… de potets com aquest vostre…
un petonet
doncs, anima’t i sorprèn el tió amb aquests potets tan bons!!
M’agrada moltíssim l’idea, es un regal genial.
Moltes gràcies.
petons vermells
Moltes gràcies a tu per escriure’ns Núria, ens fa feliços que t’agradi!
Em deixeu meravellada, a més a més de ser un regal original i portador d’un dolç plaer, els pots us han quedat de fàbula. Són molt bonics, amb la cullereta i el cordill vermells i les etiquetes de la Martha Stewart que van d’allò més bé.
Petons vermells i que la crisi no ens amargui la festa!
Si que fan patxoca, a més, ara ja els anem regalant i la gent està mooolt contenta!! Molts petons!
M’encanta la idea!!! L’ any passat vaig fer galetes pintades de glasa com s’hi fossin postals, però això dels pastissets envasats es una passada de guapo!!!!
Les galetes-postal segur que eren una passada, com m’hagués agradat rebre’n una! molts petons guapa.
És que sou la GENIALITAT (així, en majúscules)en persona.
Mai havia fet cap comentari tot i que m’agrada molt el vostre blog. Feis unes coses estupendes i a més teniu unes idees tan tan… doncs aixó GENIALS.
I més sou gent molt collonuda.
Seguiu així parella, que molta gent, com jo, gaudim només mirant la vostra web.
Molts d’anys y bones festes!
Una abraçada mallorquina.
Moltes gràcies Carme, amb persones entusiastes com tu, val la pena escalfar-se el cap per presentar cosetes xules! un plaer, de tot cor moltes gràcies, bonica!
Quina bona explicació, jo ja els havia fet, però com veuràs res a veure, meu aclarit moltes dubtes, i la fotografia es superior, Molt i molt bé, em donc conte que encara he d’apendre molt.
El vostre blog le conegut gràcies a Paula de Bontiberi.
Enhorabona, em quedaré una estoneta miran el vostre blog
Petons Puri
Hola Puri! quina il·lusió que també ens hagis escrit, el món dels blocs és fantàstic, ja que entre tots anem creant una xarxa màgica! gràcies de nou!
Sou genials!! Quina gran idea!! No se m’hagués acudit mai fer un pastís en conserva!!
Petons!
Moltes gràcies preciosa!!
És geniaaaaaal!!!! Com sempre us heu tornat a superar!!! Però com ho feu?!?!?
La idea és genial m’encantaa!!! I els detallets són tant xulos!! Les etiquetes, la cullera, oohhh que xulo!!!
Jo en vull un!!!!
Molts petons estimats meus!!! Quin Nadal més maco que passarem!!!! ^^
Hola Nuninuna!! i tant que passarem un Nadal genial, tota la família reunida, perquè ho saps oi que sou família!! moltes gràcies per tot, per cuidar-nos i estimar-nos!!
sois una parella llena de ideas asombrosas.Nunca se me hubiera ocurrido de meter un pastel en un tarro y luego el detalle de las etiquetas, la cuchara, en fin unos autenticos crack.
Moltes gracies por compartirlo
Una abraçada
miquel
Hola Miquel, sempre tens paraules boniques per nosaltres, això ens emociona. Per nosaltres és un plaer compartir el que sabem i el que descobrim. Mil petons
Aquesta és una idea genial, per posar-la en pràctica demà mateix!
A veure com et surten, ens ho explicaràs?
Ei parelleta!
Jo últimament també paro com boja amb les etiquetes!
Encantada de saludar-vos de nou,
Mglòria de Gourmenderies
Salutacions rebudes Glòria! A veure si et van bé els enllaços que us proposem!
Què original!!! m´ha encantat la vostra proposta de regal nadalenc, crec que vos copiaré
petonetssss
Copia, copia que per això estem!!
Quina bona idea!!! Aquestes coses només se us acudeixen a vosaltres!! Artistes!!
Ja que no fem ioga, aquesta és la nostra manera de netejar la ment! mil petons amic!
Vermells sóu els millors!!! Tinc molts pots de conserva d’aquestes característiques, que pensava utilitzar-los aquest estiu per portar bizcocho sense gluten de vacances per al xiquet, pero com viatjavem en avió, ho vaig descartar pel pes dels pots de vidre. I ara ja tinc la solució perfecte per utilitzar-los.
Gràcies!
Doncs mira, ja saps que en pots fer de tots els teus pots!
és un regal genial i una bona manera de reciclar! un petó a tu per al teu xiquet.
m’he quedat amb la boca oberta, quin regal tan original!!!! m’ho apunto per probar-ho, és fantàstic poder regalar una conserva així!
Tanca la boca Eva, que fa molt fred i ens podem encostipar!! un petó enorme! Guapa!!
M’encanta l’idea, és un bon regal!!
Em preguntava que també és deuen poder coure al microones, no??
Petons
Moltes gràcies Judith! lo del microones suposo que si, però haurà de ser una recepta apta pel microones!! Petons.
Wow, vuestro trabajo es absolutamente eapectacular, todo tan bien planeado tan detallado y tan organizado.
Excelente propuesta para regalar.
Las fotos estan absolutamente maravillosas ♥
Muchas gracias Ana, sabes que nos inspiramos de cada una de vosotras! miles de besos.
Es una idea genial, me imagino que el pastel estará igual de genial que la idea
Un saludo desde el bazar de los sabores
Hola preciosa, la idea es estupenda, porque te saca de un apuro a la hora de regalar!! muchas gracias por todo!
… que original idea para regalar!!! me parece única!! algo que nadie esperaría!!! sois los mejores!! un besote de la vaca!!!
Moltes gràcies Montse, ara només haurem de veure com el podem fer amb fondant!!!
Ho trobo genial! i com que sóc una seguidora vostra bastant nova, també vull fer les galetes i els bombons dels altres anys. Se’m ha girat feina!
Només una pregunta referent al pastís de xocolata. El llevat ha de ser de pols o de pà? El cacao jo el compro en una botiga de friuts secs, i diuen que és el pur. Val aquest?
Gràcies. A veure si a la próxima us poso la icona
Hola Montse, benvinguda a La cuina vermella, no saps la il·lusió que ens fa que estiguis aquí, amb nosaltres!!! El llevat normal, el Royal de tota la vida. A veure si et surt boníssim!!! Segur que si!
Esto me parece una genialidad! Nunca se me hubiera ocurrido una torta en frasquito para regalar. Muy buena idea! Gracias chicos
Cariños
Muchas gracias preciosa amiga! así puedes repartir porciones de tu màgica cocina a todo el mundo, se conservan durante un año!!
uo!!!! això em va de meravella! perquè aquest dissabte he de portar cosetes a unes amigues i no sabia si dur galetes, magdalenes, o què! Si ho faig, ja us ho expñicaré!
Ja els has fet Gemma, com t’han quedat? Que dissabte és demà i segur que el teu forn està en ple funcionament!!
Bona nit vermells
Estic amb la boca oberta!
Jamas de los jamases se m’haguera ocorregut tal conserva.Aneu a deixar-los a tots al·lucinats!Clar que açò només se vos pot ocórrer a vosaltres.
Besets en conserva.
Hola Mesilda estimada!!! ens encanta que t’hagi agradat aquesta idea, ens fa molta il·lusió, de veritat!! Molts petons reina!!
Holaaaaaa soc una novata del vostre blog, us he descobert fa molt poquet, i m’agradeu moltissim, referent als pots en pastissos quanta estona han d’estar al forn? i s’ha de ficar al bany maria? a mi em fa una mica de por per si es trenca el pot de vidre
Hola Eliseta, quina il·lusió que ens hagis escrit! El tema del forn depèn de la potència del teu forn, però el teníem una mitja hora. Has d’esperar que el pastís pugi, veuràs que forma una muntanya al damunt, en aquest punt espera una mica, llavors veuràs que baixa una mica… obre el forn, punxa-ho amb un escuradents i si surt sec, sense rastre de pastís, voldrà dir que ja està fet! treu del forn els pots, un per un, tapa’ls (compte no et cremis) i posa’l del revés (amb la tapa tocant a terra) i deixa’l en aquesta posició durant unes hores, fins que estiguin ben freds!! Ja ens explicaràs!! Muac.
Moltissimes gracies per contestar-me m’ha fet molta il.lusió, m’ha encantat la idea del pastís en potets, molts records desde Tortosa, continueu fent coses així tan boniques !!!
La propera vegada que passi per aquí ja vindré amb el pitet possat ja que sempre acabo amb la boca oberta de bat a bat. Nois, vesseu originalitat!
Petons!
Moltes gràcies Pilar, doncs mira que és ben fàcil de fer, oi? Molts petons i gràcies per venir a treure el cap en aquest món vermell!!
Sou els meus idols teniu sempre la recepta oportuna.
Besos
Moltes gràcies preciosa!! a veure si t’animes a regalar-los!! Molts petons.
Ostres,quin munt de comentaris! ja no sé ni si el veureu aquest! però bueno, és entrar aquí i veure unes idees tan bones! m’he quedat molt sorpresa, no m’hauria imaginat mai fer conserva de pastís de xocolata! és un regal super bo, entre això i els motlles que fan de test per plantes aromàtiques… és per triomfar! jeje moltes gràcies
I tant que veiem el teu comentari Bet! a nosaltres aquestes idees fantàstiques i assequibles ens agraden mooolt! molts petons i gràcies.
Ei!
Quina gran idea! me la quedo! I quin gran descobriment la pàgina de la martha Stewart, no la coneixia! Sí és que… no se us escapa res!
Una abraçada des d’Hostafrancs!
Míriam
Ai, la Martha és una canya!! quina dona i quines bones idees!!! Molts petons des del Baix Vallès!!
Esto sí que es una mega idea! muy buena idea, de lo más original que son. Los quiero!!
besos
Gaby
Nosotros tambien te queremos a ti, lo sabes verdad?!
Boníssim,,!!! quina entrada més bona! je, je, je!!
(com sempre arribo tard als comentaris…)
Tranquila, el teu comentari s’agraeix moltíssim!! PEtons.
Quin regal més original!! A mi m’agraden molt aquests detallets.
Moltes gràcies Cristina!! Un plaer que t’agradi!!
que belleza, y con lo que me encanta el chocolate en todas sus presentaciones!. Si, lindo, como todo lo que viene del planeta vermello.
Tu si que sabes captar la luz i la belleza con tus fotos. Querida amiga, gracias por estar aquí. Y tu papá?
Li he dit a la meva filla que busqués receptes de Nadal i m’ha dit que ella coneixia la vostra pàgina. Ara ja li demanaré que es connecti cada vegada que us vulgui mirar. Jo també tinc un blog on hi escric els meus articles però de moment no són de cuina, són d’altres coses meves. Potser algun dia hi posaré alguna recepta perquè també m’agrada cuinar.
Gràcies per escriure tantes coses al blog
La mama
Hola Mama!! doncs anem a descobrir el teu bloc que segur que és genial. Molts petons a tu i a la teva filla!!
de pasta de “muniatu” (així mal escrit) m’he quedat… quina passada!!!
originals, genials.. no tinc paraules després de 152 comentaris…
ens seguim, petons
;-P
Hahahah, Sonia, de pastademuniato!!! ens has fet molt de riure!! a veure si t’animes que queden molt xulos, els hi podries fer la decoració, pels pots en ganxet, seria fantàstic!!
El trobo genial! Ideal per l’amic secret!!
)
Ai, quina manera més bonica d’anomenar-ho, l’amic secret!! una idea molt resultona per regalar, tens raó Sara Maria!!
Com sempre, sense paraules, un detall preciòs.
petons
Ara
Moltes gràcies Ara. Però les teves galetes si que molen, eh?!!
Me encanta la receta de hoy. Además de tener un aspecto inmejorable y más que apetecible, la presentación la hace más bonita y tentadora. Enhorabuena por cocinar como lo haces y por compartirlo.
Besos.
és basica la presentación, verdad? hemos hecho las etiquetitas con muuuucho amor!
Jo també m’he tornat “conservadora” (Ep!…entenem que faig conserves)
He agafat un pot esterilitzat i a dintre hi he posat uns “OOOH!”, uns “AAALE!” uns “AAAPA!” uns…
Resultat: “EXCLAMACIONS D’ADMIRACIÓ EN CONSERVA”…és el que he dit al veure aquesta original recepta i l’escrit que l’acompanya.
Petonikus dolços!
Ostres!…tot el diumenge rebent, en el meu correu, nous mails de comentaris per i de la “cuina vermella”…entro en el bloc…oooh! per
davant i per darrere meu, tothom té paraules vostres…jo sóc l’única orfe de l’afecte vermell!…ai quina llastimeta m’he fet…m’ha vingut
una frase almodovariana al cap “¿Qué he hecho yo para merecer esto?”…hehehe…ei!, però us estimo igual amics!
Eiii, sempre havia regalat Melmelada i Chutnei, però la ideia del pastís m’encanta.
Petons vermells!!
doncs, ara ja els pots sorprendre amb una conserva diferent!!
Quina idea més genial!!! En regalaré segur!!!! bones festes!!
Doncs ja ens ensenyaràs la foto!!! Molts petons.
Como os lo habeis currado… que bonitos con sus cucharas no les falta detalle. Sois lo mas.
Besicos sorianos:)
Tus besos sorianos nos han llegado mas cálidos que nunca. Nosotros te mandamos abrazos catalanes igual de calentitos!! Gracias por tu comentario!!
Amics, sou l´I+D més creatiu del mon mundial
sempe a punt per bocabadar al personal…Molt boníssima idea !!
Que passeu un bon Nadal!
Hahahaha, quin comentari més divertit Izaskun. De debó, és una idea súper fàcil però la mar de resultona. Gràcies a tu, per tot.
nois!
….això ho heu de patentar! no ho digueu massa fort que potser us roben la idea!
aquest any ja faig salat, però aneu pensant en fer pressupost, perquè l’any que ve potser us en faig un encàrrec!
doncs és un regal preciós.
Doncs estimada amiga, diga-ho amb temps que Mollet s’ha quedat sense pots de vidre!! és fantàstic fer-te feliç. Gràcies a tu, per tot! Muac.
A Santa Llúcia allarga el dia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, i a Sant Vicent de la Roda, allarga el dia una hora.
Quina passada de pastís!!!
Bones festes!!!
Eo, Robert, moltes gràcies per aquest comentari tan eixerit i poètic, no saps com s’agraeixen.
i… si tu el pastís no has tastat, a la cuina hauràs d’anar!!;-)
Molts petons bonic i molt bones festes també per a tu!!
mmm… ara mateix és dins del forn i crec que cabrà just justíssim!
sou genials!
l’única llàstima és que la resta d’amics que fem amic invisible no coneix-hi el vostre blog i que a mi em tocarà un “pongo”
Estem molt contents Anna, que t’hagis animat a fer-lo. La foto que ens vas ensenyar ahir pel twitter ens va encantar!!! Bravo per tu, ets genial!! doncs escolta, passa als teus amics que no ens coneixen, el nom de la nostra pàgina i a veure si s’animen a cuinar i regalar!! Molts petons.
wooooow!!! Quin regal taaan original!
Petunets,
Eva.
Sí Eva, hem començat a donar els nostres i la gent queda moooolt contenta!!! molts petons per a tu també!