Fa uns dies el diari ens advertia que l’Arquebisbe de Sevilla dispensava del dejuni i l’abstinència de Divendres Sant “conscient de la dificultat” de dur a terme aquests propòsits d’enfocament espiritual i autodisciplina tant propis d’aquestes dates, sobretot si ets catòlic.
Els vermells veiem els rituals de la Setmana Santa amb una perspectiva agnòstica i, en conseqüència, amb un interès merament etnològic. Tots els rituals d’aquests dies, protagonitzats per processons, viacrucis, armats, penitents i manaies ens produeixen la mateixa sensació d’estorament que els rituals d’altres tribus planetàries.
Les de Setmana Santa semblen tenir un rerefons basat en la por de la mort i el dolor, que xoca frontalment amb la filosofia vermella, vital i positiva.
Ens fa pensar també que potser el millor de les festes tradicionals és que es repetixen en el temps, més o menys transformades, i que això ja és per nosaltres una mostra de resurecció suficient.
En conclusió, de la Setmana Santa ens quedem amb aquests bunyols per que posen de manifest l’hedonisme humà en festes basades en l’abstinència i el dejuni. Divendres Sant el protagonitza un pastisset d’aspecte senzill i sobri però aeri i dolç. Els imaginem degustats a la vora del foc desprès d’una jornada de dejuni i processons donant satisfacció al mortal que es pregunta tant sovint si ha quelcom que no mor.
Bunyols de divendres Sant
Ingredients,
440 ml de llet
90 ml d’anís sec
35 g de sucre
250 g de farina
4 ous i mig
1 llimona (volem raspadura de la seva pell)
1 pessic canyella
1 pessic de vainilla en pols
1 pessic de sal
oli d’oliva (per fregir-los)
sucre per arrebossar-los i anís per ruixar-los
Preparació,
En un cassó per anar al foc mesclar la llet, l’anís i el sucre i portar-ho a ebullició. En un altre bol, que sigui ample posar-hi dins la farina tamisada, la raspadura de la llimona, la canyella, la vainilla en pols, remenem amb una cullera per a que quedi ben mesclat. Quan la mescla liquida bulli, tirar-la de cop al bol de la farina, d’aquesta manera escaldarem la farina. Cal remenar molt i molt bé, quan la mescla estigui ben incorporada hi anirem afegint els ous, un per un donant temps a que la pasta els absorbeixi (per fer el mig ou, només cal batre un ou sencer i posar la meitat dins la mescla). Cal barrejar molt bé, amb força. Ha de quedar una pasta elàstica, i més aviat tova.
En una paella amb oli d’oliva abundant i a una temperatura mitjana, fregir els bunyols. Amb dues culleres, aneu posant porcions de pasta dins l’oli calent, si la pasta ha quedat ben amassada, ho comprovareu, a mig fregir, perquè ells sols van girant. Col·locar els bunyols ben fregits i rossos en una plata, ruixar-los amb anís i ensucrar-los.
Recepta de Carme Ruscalleda
Els bunyols són una bona opció per regalar, per portar si aquesta tarda et conviden a fer el cafè. Us deixem amb un tutorial per aprendre a fer bosses de paper, genials, boniques i autèntiques!! Si les feu, ja ens les ensenyareu!
Buf, no sé q és millor…..si aquests bunyols q es veuen tant i tant exquisit o el pas a pas per fer la bossa, que a mi m’anirà superbé, pq bosses de paper q tinc s’estant acabant i per portar els croissants, donuts i demés llaminadures q fem aniran molt rebé…
Una abraçada,
Gràcies Sonia!
no ho dubtis, el millor de tot haver-te donat una idea per transportar les teves exquisideses!
Una abraçada estimada!
Felices Pascuas.
Me encantan los buñuelos y los tuyos salieron de lujo.
El paso a paso de las bolsitas de papel esta super bien x
Felices Pascuas para ti también de los cocineros rojos y gracias por tu cariñoso comentario.
Txell i Kike
Mare meva! quins bunyols i quina bossa més maca! Els dolços em sembla que sortiràn, però la bossa… no tinc manya.
Els meus pares diuen que al seu poble, quan eran petits el “cura” els deixaba menjar carn si pagaben uns diners, així Déu els perdonava. Em sembla que tothom menjaba peix per tal de no pagar al “cura”… Jo menjo avui peix, per tradició, la meva mare encara, després de cinc anys de casada, em truca per preguntar-me que menjo divendres sant… Així també tenim l’excusa de menjar-lo…
Bé…, petons i que vagin bé aquest dies de descans.
Gràcies pel teu comentari María José!
ben curiosa l’anècdota que expliques del “cura” del poble dels teus pares. El clergat és únic per aconseguir ingressos atípics!
Gràcies pels teus desitjos de descans. El mateix et desitgem!
Jo vull bunyols!!!! I la bossa de paper és una passada!! Quina traça que teniu!
Amb el que em quedo dels rituals i tradicions, majoritàriament de base religiosa, és amb la part més festiva i evocativa de les tradicions dels nostres avantpassats. És per nosaltres adaptar-les als nous temps, també des d’una perspectiva agnòstica.
La vostra cuina com sempre magnífica! Us estimem guapos! Mlts Ptns!
Cuinetes de la Pometa!
Hola Nuni!
quina alegria tenir-te per aquí. Prometem bunyols a la primera oportunitat, tot i que no sigui Divendres Sant!
Tens tota la raó. Les tradicions ens connecten amb el que som.
Gràcies per totes les vostres floretes primaverals estimats.
Nosaltres també us estimem, molt de molt!
La meva perspectiva d’aquesta festa és similar a la vermella. Tot i que la curiositat ha anat minvant amb els anys i la part fosca m’ha anat tirant enrere la il.lusió.
I els bunyols, de petit en volía i mai en tenía (eren cars). I per tant són com una espina eternament clavada, si em permeteu l’imatge. És una mica gore, però s’escau amb l’ambient (ahir, dures hores de processó dels legionaris d’Espanya a Intereconomía, deuen tenir les cervicals matxucades els pobres).
En fí, han quedat perfectes. Esfèrics. Perfectes.
Amic Starbase,
una vegada més veiem que compartim atalaia per contemplar la realitat i això ens fa confirmar que tenim observacions compartides per anys.
Si que han estat i son cars els bunyols i, de fet no te massa sentit pels preus dels ingredients. T’animem a fer-los a casa.
Veiem que estas celebrant la Setmana Santa amb alguna cosa de penitència: veure Intereconomia és una bona opció! Creiem que l’Arquebisbe de Sevilla ho aprovaria.
Per últim gràcies per fixar-te en l’esfericitat dels bunyols. És el primer any que aconseguim que els bunyols vagin girant sobre si mateixos submergits a l’oli. Amic, el miracle de la física!
Sou millors que el vasc de Bricomanía. És fantàstic aquest pas a pas!!!
Gaudiu d’aquesta (dolça) Setmana Santa, ja sigui de penitents o de espectadors astorats. Estic convençuda que aquests bunyols són el millor amulet per omplir d’alegría aquests dies grisos!
Una abraçada.
Ara si que has estat bé Laura!
De tota manera per aquest pas a pas no fa falta el taller del Bricomania.
Nosaltres no haguéssim descrit millor l’efecte del bunyols sobre la Setmana Santa de com ho has fet tu.
Una abraçada molt forta també per tu!
la bolsa es estupenda , pero me quedo con los buñuelos
Muy bien: ¡Decisión pragmática!
Els bunyols us han quedat molt bonics!!! la bossa probaré de fer-la, però com que tinc dues mans esquerres, no sé si em surtirà!!!
Petonets
Gràcies pel comentari Marylou!
ja veuràs, la bossa et quedarà de cine. M’estem convençuts!
Petonets per tu també!
Que ricos buñuelos! y gracias por el tip de la bolsa, lo pondré en práctica. Yo veo desde la misma perspectiva que ustedes.
un abrazo amigos
Gaby
Un abrazo también para ti Gaby. ¡Celebramos haber dado en el clavo!
vermells, qué quereis que os diga que els buyols “están super bons”, mmmmmmmmm dexám pensar una mica a veure, nó cal pensar-lo, están super bons….feliçitats vermells……….paco
Paco, gràcies pel teu comentari amb “suspense” incorporat.
Una abraçada molt forta!
Mmmm que pinta los buñuelos!! y las bolsitas fantásticas… me las apunto
Gracias Loreto y bienvenida a nuestra cocina.
Em sembla que em quedo amb els bunyols la bossa per la meva poca paciència i poca traça amb les manualitats és massa.
Muas!
Hola Gemma!
vinga, no et menystinguis. A la vida tot es posar-s’hi!
Petons!
Nois,no sé que dir-vos.M´heu deixat de pedra.
Demá tenia previst,fer aquestos mateixos bunyols!!.
S´hem van posar els ulls com a plats, només obrir el llibre de la Carme Ruscalleda. Penso fer-los amb la crema de gingebre.
He de dir, que per mi, les fantástiques bosses qu´heu manufacturat, son com un preuat regal,perque sempre estic buscant embolcalls, per els regalets gurmands, a partir d´avui…
s´ha acabat elproblema!!
Gràcies per compartir tantes coses boniques amb els que no tenim blog i per tant, posibilitat de aportar, en tot cas, minimament.
Que tingueu tots,uns bons díes de descans.
Amiga Izaskun, el llibre de la Carme Ruscalleda és la millor de les tries per tenir un èxit assegurat. El toc de crema de gingebre serà donar-li un toc ben especial als bunyols.
En quan a les gràcies per compartir, els sentiment es mutu: si no hi hagués persones amb les que intercanviar impressions La cuina vermella -o qualsevol bloc- no tindria sentit. Esperem que la propera vegada que arribis de convidada deixis al “personal” ben impressionat amb aquestes bosses de paper.
Gràcies i que passis unes bones vacances de primavera!
Estimats vermells,
1) Estic totalment d’acord amb la vostra filosofia sobre aquestes festes.
2) Esteu convidats al cafè i al que calgui.
3) Sou únics
Una abraçada
Estimat Josep,
1) Estem d’acord amb moltes coses.
2) Per això fer un cafè i/o el que calgui amb tu és un plaer.
3) Si, som únics: però ho som gràcies a tenir amics com tu.
Abraçada tipus sandvitx vermell!
Bona vesprada vermells
Que sorpresa tan agradable!Ací estem el meu marit i jo muntant l’entrada d’esta setmana i sentint als Beatles,i ens hem trobat amb els vostres bunyols.Ens han encantat,que bonssss…i la bossa no es queda darrere.Una xulada!
I ja que vosaltres heu fet els bunyols nosaltres farem el café.
Una entrada completíssima:Dolços i manualitats.Perfecte.
Besets.
Gràcies pel teu comentari Maria i molt bona vesprada!
ummm! quin pla més seductor compatir bunyols i cafè amb vosaltres!
Molts besets bonica!
Jo en vull un parell de bosses, plenes és clar!
Ja tinc ganes de que m’expliqueu més sobre la vostra penitència basca
Mil petons, petoncitos i besades!
Hola Martinet!
quina il·lusió retrobar-te a la xarxa, al menys!
Doncs si, tenim una trobada pendent per explicar-te aventures gasto-festives ben interessants. A veure si pot ser amb una bossa de bunyols!
Molts i molts petons també per tu!
Hola macos! Fanàstic el pas a pas que heu fet de la bossa, em vindrà molt bé per futurs regals.I que bonics els bunyols, tenen una pinta… Petons.
Gràcies Lydia!
Celebrem haver-te transmès una bona opció d’embolcall.
Petons bonica!
Els bunyols perfectes!, la bossa genial!, gràcies per l’explicació tan detallada!, a reveure!, Mercà-dest.cass.
Gràcies Mercè i de res, estem aquí per compartir!
No se que me gusta mas si la bolsa o los buñuelos, vamos que me han encantado las explicaciones, haber si me aniño y hago alguna y os la enseño, besitos , pepa.
Pues nada Pepa, aquí nos tienes esperando el resultado.
Besitos guapa.
PD: ¡te ecábamos en falta corazón!
jo no estic fent res típic de setmana santa, em fa ràbia però es que no tinc temps de res, tinc el meu bloc abandonat, així que em conformaré mirant i fent salivera amb els vostres bunyols.
Per cert, aquesta bossa és massa, jo m’apunto també a fer-la!
Molts petons!
Gràcies pel teu comentari Miss Nono!
No saps com trobem a faltar les teves actualitzacions. Vinga, ànims, que el vermells esperen novetats!
Petons i bona Pasqua!
Holaaa, mira que una ja te una edat però continuo quedan-me parada davant de tanta “emoció” i “sentiment”i “castig”…en fi, passem a asumptes que si que em produiexent emoció: bunyols i bossa. Els bunyols, això si que desperta en mi sensacions varias…i la bossa, una cucada i m’encanta el pas a pas, aviam si demà consegueixo fer-la. I el detall del llacet i l’estiqueta m’encanta. Visitar aquest blog si que em fa vibrar…Molts petons
Ja tens raó Maia! Potser és que per aquestes terres tenim un sentit de la vida menys tràgic.
Per molts anys continuem fen-te vibrar!
Petonets estimada!
Pel que fa a la bossa, dir-vos ue m’he quedat de pedra. Però amb la meva habilitat no sé que en sortiria.
Quins bunyols!!!! Si el fet de menjar-los fos un acte de contricció i de penediment, hauria de seguir pecant per poder gaudir d’una menja tan exquisida.
Celebrem totes les festes que ens permetin menjar bé!!!!
Gràcies pel teu comentari Enric!
Aquests bunyols son deliciosos. L’únic penediment que t’augurem és d’haver-ne menjat massa.
Visca les festes amb costums gastronòmics deliciosos!
Salut amic!
Rojos:
Coincido plenamente , y estos buñuelos estan “de muerte” jaja.
Es que hicimos el mismo envoltorio para pasucas solo que yo en lila y sin explicaciones (estuve floja)
Cariños
¡Hola Erika!
De hecho, la mayor penitencia que podemos imaginar es no hincarle el diente a estos buñuelos.
Cariños rojos
Me molan los buñuelos y me mola el mundo bolsa de papel! puf, y encima hecho en casa. Ni os imagináis lo bien que me encaja para mis “movidas” cuando regale galletas o magdalenas.. qué punto! Hala, besosssss
Pues nada Mai, nos parece que en tus “movidas” tendrás un gran éxito.
¡Un beso guapa!
Los buñuelos son geniales, me encantan en cualquier época, pero la bolsa es preciosa! Además tengo el papel, así que me voy a poner a practicar ya!
Un besico.
¡Gracias Lolah!
si tienes problemas con el paso a paso ya sabes dónde estamos.
Un besico de vuelta.
Hola amics de La Cuina Vermella,
No m’he pogut resistir…Aquesta tarda he fet bunyols seguint els vostres passos, només que he hagut d’afegir 50 gr. més de farina perquè la massa em quedava líquida, potser era perquè els ous eren grandets. Però, estan fantàtics! Mmm! He fet un berenar de luxe!
Moltes gràcies per compartir la recepta! Un altra dia provo de fer la bosseta tan mona
Petonets,
Marina
Quina alegria Marina que hagi estat un èxit!
De fet, estan tant bons que pocs arriben a la bossa.
Petonets bonica!
Així que heu esat per Euskadi…que bé que us ho passeu!!!! Els bunyols m’encanten!!!! Us han quedat fantàstics i la tutorial per fer les bosses genial!
Petunets,
Eva.
Hola Eva!
doncs si, hem estat a Euskadi fruint d’aquesta terra tant bonica i acollidora. Si t’agraden els bunyols aquets són ben bons!
Petunets bonica!
els bunyols més deliciosos i més ben presentats que he vist aquesta pascua
sou uns mestres!!
petonets
Moltes gràcies Nurks!
la veritat és que han quedat força bé.
Petonets estimada!
Que tal la Setmana Santa??
JO … es que de bonyols aquest any m´ha ni fet un tip ..i de tota mena …així estic que ja no em pun vestir…..
però aquesta bossa ….ès completament vermella , és el vostra estil …és com tot el que vosaltres feu ….GENIAL…!!!
Una abraçada
Hola Dolors!
doncs hem estat uns dies a Euskadi i ha anat molt i molt bé. Ja t’explicarem.
Ens n’alegrem de que t’hagi agradat tant la bossa.
Moltes i moltes gràcies pel teu comentari.
Fins ben aviat bonica!
Moltes gracies Txell ….has sigut tu , o que ha pasat …has vist , ja surt el peix..
GraCIÈS GUAPA!!!
Doncs no he estat jo. Finalment te n’has sortit tu sola!
Nois, quina passada!! Els bunyols m’encanten però el tutorial de la bossa és increible!!!
Petonets
Gràcies pel teu comentari Maria!
Mmmm…i bonic
Gràcies pel teu comentari Anna!
Hola amics vermells, no podeu imaginar-vos,lo exquisits que van sortir!!!
Ahir els vaig fer, farcits amb crema clàsica, perque hi havia gent “molt” joveneta i vaig assegurar el tanto.
Ahhh, però….demà, si,si, demà, els penso repetir, i tant!! Aquesta vegada, seran amb la crema recomenada de gingebre.
Segur que volaran. Els nostres amics,ja s´han acostumat als meus experiments (pobrets).Els conillets d´indies, se m´ho mengen tot,ja,ja,ja.
Ei gent!! no us els perdeu, son força fàcils i gens greixosos(no porten mantega),només heu de fer compte a l´hore de fregir-los,(oli a 150º).
Adeu macos
Hola estimada Izaskun!
que be que els bunyols fossin un èxit!
Ja en agradaria a nosaltres estar en la pell dels teus amics.
Fins aviat bonica!
Vermells meus, després d’unes certes vacances, reprenc el món blogger i em sorprenc amb els vostres súper bunyols (sense forat!) tot i que la Setmana Santa ha passat i amb la Pasqua la veda grastronòmica és oberta…
Us he dit mai que m’encanten els vostres mini-manuals de manualitats?!
Una besada!
P.S.: Una esmena, vermellius. Un rerefons basat en la por DE la mort, no A la mort. XD
Hola Xavier, ben trobat!
Nosaltres estem en aquest moment preparant la Mona per celebrar el final de la veda, amb fonament i substància!
Petons i abraçades per tu!
PS: moltes gràcies per l’esmena. Si us plau, no deixis de fer-ho! La nostra petita i estimada llengua necessita de tota la nostra cura.
Res com uns bons bunyols ben airosos, lleugers que sembla que petin a la boca i amb la sabor d’anís tan característic, ahhh, sobretot gràcies pel packaging tan buscats pels foodies que regalem el que cuinem.
Petonàs vermells
Gràcies Cris!
ens va fer molta il·lusió que els bunyols quedessin amb coves d’aire amb aroma d’anís. Llàstima que van durar tant poc!
Petonets per tu!
Presentación elegante. Un paso a paso fabuloso, pero más fabuloso es podérselas comer y degustarlas.
Una bolsa muy chula.
Un beso.
¡Muchas gracias Irmina!
Un besote para tí
Queridos míos, no tengo muy claro si esto que voy a hacer no puede ser tomado como una declaración de amor, pero me es indiferente.En realidad, lo es.
Sois especiales, sois elegantes, sois frescos, limpios, alegres, positivos… Vuestra nueva imagen refleja todo esto y más. Lo más importante, se puede palpar vuestra generosidad, no solo en la cocina, como personas. Una maravilla, en resumen.
Gracias por estar ahí siempre, por formar parte de esta familia bloguera de la que me siento tan orgullosa de formar parte. Felicidades AMIGOS VERMELLOS.
Siempre un honor y un placer. Os quiero.
Mil besos sin gluten.
¡Glups!
Ahora nos hemos quedado sin palabras…
En fin, ante una declaración como esta solo nos queda decirte: ¡si, te queremos!
Mil besos rojos para tí y un espacio, mullido, cómodo y grande en nuestro corazón.
Pero que cosas mas monas que hacéis!!! me encantan esos buñuelitos y me encanta la bolsa de papel!!!gracias por el paso a paso, lo de las manualidades se me da muy mal así que no me sobra ni una de las fotos,
. Besos!!!
Nuria
¡Gracias Núria!
Un placer que te gusten nuestras propuestas. Ya nos comentarás que tal te ha ido tu desembarco en el mundo de las manualidades.
Besos para tí, guapa.
Sort d’aquestes excuses, així ens podem permetre aquests capritxets amb la conciència ben tranquil·la, je je je…
Per cert, vaig anar a Can Pau però estava tancat, el dilluns tanquen tot el dia i el dimarts a dinar també… i després ja no vam tenir ocasió de tornar a passar per allà. Però el lloc feia molta patxoca, veig que el Kike té amics molt interessants
Ja tens raó, els que tenim problemes de sobrepès sempre anem justificant-nos, hahahahaha
Llàstima que no haguéssiu pogut anar a Can Pau, l’Alba us hauria tractat molt bé!
Que pena no entiendo el catalán, pero aun así voy a seguir tu blog, porque hay ideas muy buenas.
Un beso
¡Bienvenida Margret!
En la columna de la derecha hay un traductor que, salvo errores en algunos tiempos verbales, hace una traducción fiel.
Un beso para tí y gracias por tu visita.
Besos
GENIAL LA PRESENTACION, EL PASO A PASO PARA HACER BOLSAS…UN ACIERTO¡COMO HAN QUEDADO! BUENO Y LOS BUÑUELOS QUE REDONDOS.Me ha gustado mucho.Un abrazo.
¡Hola Fe!
Muchas gracias por tu cariñoso comentario. El truco de que queden tan redondos es la temperatura del aceite i que tengan suficiente espacio para girar sobre si mismos.
Un abrazo para ti también.
La receta de los buñuelos es fantástica, pero me habeis sorprendido sobre todo con el detalle de la bolsa, genial idea.
Besitos.
¡Hola Mónica!
Hay cosas que no se pueden transmitir con la fotografia. Los buñuelos son aéreos y deliciosos. Celebramos que te haya gustado la bolsa. Es un buen recurso para regalar bollitos.
Besos de vuelta.
Hola!
Bunyols rodons com a recepta i com a forma! perfectes! m’haig de controlar per no fer-ne més, estan boníssims! molt be el pas a pas de la bossa!
Bones vacances! o el que queda!
Que be que t’hagi anat bé la recepta. Ja ens queda poc de vacances però han estat ben aprofitades, que és el que compta!
Pero per que em quedo sempre al.lucinadaaaaaaaaaaaaaaaaaa????????? els bunyols segur que eren bons, tot i que jo sòc de bunyols de l’ampurdà, però la bosseta es una monada ben mona, quin detall mes bonic.
petonets vermells
Ara.
Gràcies pel teu comentari, tant bonic com tu!
Aquest bunyols recorden els de l’Empordà ja que tenen molt d’aire dins.
Petonets per tu també bonica!
Qué arte tenéis chicos, habéis hecho de una receta tan tradicional, un post de lo más creativo. Los buñuelos nos encantan, esa textura ligera y ese sabor…. ¡Qué fotos!. Un saludo
Amigo Carlos:
ahora no sabemos muy bien que responderte. Solo se nos ocurre; una reverencia y un gracias, gracias, gracias.
Saludos y hasta siempre.
Con estos buñuelos, seguro que no os faltan pretendientes para invitaros a tomar el café, ¡Que buena pinta!
Y la bolsita… ¡Me encanta!
¡Muchas gracias por tu comentario!
Genial de tutorial!! Me l’apunto!! Pq m’agrada tant venir per aqui
Gràcies Eva!
no sabem per que t’agrada venir tant per aquí. Ara, que sàpigues que sempre ets benvinguda!
Ai amics meus! aquests bunyols dins aquesta bossa fan una plantassa! La gent normalment s’engreixa per Nadal… jo ho faig per setmana Santa! Ai la mare, què bo que és tot el que es fa per aquestes dates!!! (i quina agrura que tenc… sort de l’almax i el carbonat!)Vos estim!!!
Hola princesa!
A nosaltres ens passa igual. Això que hi hagi elements prohibits posa sobre la taula uns bunyols, torradetes de Santa Teresa i mones (suposem igual de substancials que els vostres rubiols i panades) que disparen la nostra santa golafreria.
Ummmm! que be que sona el vostre “estim”…
Hola parella!,abans us ¨he deixat comentari sobre aquests magnífics bunyols i l’estupenda explicació de la bossa. Volia comentar-vos un “problema” que tinc des de fa 1-2 setmanes.Alguna cosa vaig clicar al vostre blog(sóc força maldestre amb l’ordinador…)i al meu correu m’arriven TOTS els comentaris que us adrecen a vosaltres…clar, són poquets…je,je…M’indicarieu què haig de fer?,gràcies i perdoneu la “intromissió”.Una abraçada,a reveure.Mercè-dest.cass.
Hola Mercè i gràcies pel teu comentari.
D’intromissió res, que per això estem. Segurament t’has inscrit sense voler als comentaris que, en principi, és opcional. Si persisteix el problema ens ho fas saber.
Abraçades bonica!
Hola Mercè!
La subscripció es fa a nivell d’entrada, tot i que un cop marcat un veuràs que per defecte et queda marcat a la resta d’entrades (per tant el proper comentari que deixis desmarca la casella de subscripció).
Si no en vols rebre més, només cal que agafis un dels correus que has rebut, i a la part de baix trobaràs un enllaç que et porta a l’administració de les subscripcions
Benvolguts amics, quins bunyols més bons!!! Aquest detallàs del tutorial de fer bosses de paper és fantàstic!!! Me l’apunte!!! Besades!!!
Gràcies amic Francesc. Besades per tu també!