Fa uns dies el diari ens advertia que l’Arquebisbe de Sevilla dispensava del dejuni i l’abstinència de Divendres Sant “conscient de la dificultat” de dur a terme aquests propòsits d’enfocament espiritual i autodisciplina tant propis d’aquestes dates, sobretot si ets catòlic.
Els vermells veiem els rituals de la Setmana Santa amb una perspectiva agnòstica i, en conseqüència, amb un interès merament etnològic. Tots els rituals d’aquests dies, protagonitzats per processons, viacrucis, armats, penitents i manaies ens produeixen la mateixa sensació d’estorament que els rituals d’altres tribus planetàries.
Les de Setmana Santa semblen tenir un rerefons basat en la por de la mort i el dolor, que xoca frontalment amb la filosofia vermella, vital i positiva.
Ens fa pensar també que potser el millor de les festes tradicionals és que es repetixen en el temps, més o menys transformades, i que això ja és per nosaltres una mostra de resurecció suficient.
En conclusió, de la Setmana Santa ens quedem amb aquests bunyols per que posen de manifest l’hedonisme humà en festes basades en l’abstinència i el dejuni. Divendres Sant el protagonitza un pastisset d’aspecte senzill i sobri però aeri i dolç. Els imaginem degustats a la vora del foc desprès d’una jornada de dejuni i processons donant satisfacció al mortal que es pregunta tant sovint si ha quelcom que no mor.
Bunyols de divendres Sant
Ingredients,
440 ml de llet
90 ml d’anís sec
35 g de sucre
250 g de farina
4 ous i mig
1 llimona (volem raspadura de la seva pell)
1 pessic canyella
1 pessic de vainilla en pols
1 pessic de sal
oli d’oliva (per fregir-los)
sucre per arrebossar-los i anís per ruixar-los
Preparació,
En un cassó per anar al foc mesclar la llet, l’anís i el sucre i portar-ho a ebullició. En un altre bol, que sigui ample posar-hi dins la farina tamisada, la raspadura de la llimona, la canyella, la vainilla en pols, remenem amb una cullera per a que quedi ben mesclat. Quan la mescla liquida bulli, tirar-la de cop al bol de la farina, d’aquesta manera escaldarem la farina. Cal remenar molt i molt bé, quan la mescla estigui ben incorporada hi anirem afegint els ous, un per un donant temps a que la pasta els absorbeixi (per fer el mig ou, només cal batre un ou sencer i posar la meitat dins la mescla). Cal barrejar molt bé, amb força. Ha de quedar una pasta elàstica, i més aviat tova.
En una paella amb oli d’oliva abundant i a una temperatura mitjana, fregir els bunyols. Amb dues culleres, aneu posant porcions de pasta dins l’oli calent, si la pasta ha quedat ben amassada, ho comprovareu, a mig fregir, perquè ells sols van girant. Col·locar els bunyols ben fregits i rossos en una plata, ruixar-los amb anís i ensucrar-los.
Recepta de Carme Ruscalleda
Els bunyols són una bona opció per regalar, per portar si aquesta tarda et conviden a fer el cafè. Us deixem amb un tutorial per aprendre a fer bosses de paper, genials, boniques i autèntiques!! Si les feu, ja ens les ensenyareu!
Ostres vermells, mira que sou apanyats! Als bunyols arribo una mica tard, però la idea de la bossa de regal me l’apunto, queda moníssima! Un petó!
Ara ja ens tens pendents de quin serà el resultat en les teves mans de la bosseta per delícies!
Un petó bonica!
Sou uns trempadissims nois,a quedat preciosa aquesta bossa,us la copiaré segur.Una abraçada.
Gràcies Roser i benvinguda a ca nostra!
Lo siento, pero lo que más me ha gustado es la bolsa!!! Qué buena idea y qué paso a paso más chulo!
¡Ningún problema Míriam!
Quédate siempre con lo que más te guste, estás en tu casa.
quins bunyols i quines mones!!!!
tinc que possar-me ja a fer aquestes bossetes, m’encanten!
petonets
Llamps i trons, quina idea més bonaaaaa!
Es pot utilitzar per a moltes coses, genial.
Estic amb vosaltres amb la forma d’encarar les festes de Setmana Santa. Per a mi aquests dies són l’equivalent del retorn de la vida, de prats verds i animalons exaltats per terra, mar i aire.
Ostres Mlle Miracle!
per un moment hem vist que la nostra fada del bosc s’havia convertit en el capità Haddock!
Completament d’acord amb tu, aquestes festes hauríem de ser alegres: arriba la primavera!
Petons bonica
Ja l`he feeeeeeet!!!!tinguent en compte que sóc una patata per a les manualitats,m`ha sortit divina de la muerte jajajaja Moltíssimes Gràcies!!!!
Molt bé Roser!
doncs a veure si ens passes la foto que estem encuriosits.
Un petó!
Hola!!! Totalment d’acord amb les vostres reflexions inicials….
Quins bunyols i quina mona, prenc nota d’aquestes receptes per la propera Setmana Santa, per aquesta ja he endrapat prou. El tutorial de la bossa és massa, aquesta recepta sí que la posaré en pràctica abans de la propera Setmana Santa, és genial. Moltes gràcies!
Hola Anna!
Celebrem que coincidim. Nosaltres també estem fins al capdamunt de dolços, s’escau una quaresma voluntària.
Aquest bunyols són bons fins hi tot fora d’època. Dolços i aeris: es pot demanar més?
Gràcies a tu pel teu comentari!
Quines maravelles feu. Sense dubte que ho tindré en compte. Quina idea mes bona!!!
Ahhh pero els bunyols exquisits.
Gràcies pel teu comentari tant afalagador!
a veure com et van els treballs manuals.
A mí la Setmana Santa sempre m ´ha fet uma mica de “yuyu”. Recordo que de petita, fins i tot tenia por de les pel.licules que feien a la tele… De gran coincideixó amb la vostra visió. Ara bé, les tradicions menjaires, com aquests bunyols no es poden perdre.
El tutorial fantàstic i segur que ens vindrá molt bé, encara que jo sóc un autentic desastre per les manualitats, intentaré provar-ho que sempre queda molt més bufó a l´hora de portar unes galetes, per exemple.
Petons!
Hola Pilar!
a part de les pel·lícules de “setmana santa” no hi havia massa opcions ja que fins hi tot tancàvem els cinemes! sort que la societat s’ha fet més laica. Aixó si, tens tota la raó, les tradicions culinàries que no es perdin.
Esperem que les manualitats et vagin be.
Petons!
Oooooh, vermells, quina bosseta més mona m’ha quedat…..ara només he de pensar q hi posso a dins…ja us l’ensenyaré!!
Moltes gràcies de nou per aquestes idees tant bones…
Un petonas,
Molt bé Sonia!
A veure si trobes una de les teves exquisideses adient per la nostra modesta bosseta.
Un petonàs bonica per tu!
Nunca he oído de bunyols. Se ven muy ricos. Me gusta como hiciste la bolsa. Se ve muy linda.
Hola Memoria!
la traducción al español seria Buñuelos. Celebramos que te haya gustado la bolsa.
Gracias por tu comentario.
Desde luego opino como muchos de los que han comentado lo que más me gusta es la bolsa y además me viene genial para mis regalitos. Muchas gracias por la explicación tan estupenda.
No se merecen M. Luz y bienvenida a nuestra cocina.
Jooooo me habéis “chafado” la sorpresita que os tenía
He visto que os habéis dado cuenta, por el blog de Eva, que las bolsas que hice para enviar la masa madre son como estas geniales que hicistéis!
Cuando las vi me gustaron tanto que pensé en hacerlo de la misma forma!
Y tenía ya el borrador hecho con las fotos para ponerlo en la próxima entrada ya que he terminado los envíos, dandoos las gracias etc y ahora ya…Lo haré de todos modos porque seguramente si no, no lo hubiera pensando
Pues lo dicho, mil gracias y queda pendiente mi agradecimiento público como se merece
¡vaya! sentimos haberte arruinado la sorpresa. No era esa nuestra intención!
¡Un abrazo!
guau, quina meravella aquest tutorial!
aquest cap de setmana estic provant a fer la bossa.
M’encanta!
Brillant bosseta per posar-hi diferents postres!
genial! i quina bona pintaaaaa!
què bons han de ser aquests bunyols!!!
m’encanta el pas a pas de la bossa de paper!
oix!! acabo de veure el pas a pas i he alucinat! queda tremenda la bossa! crec que demà faré una incursió a Servei estació en busca del paper d’embalar… gràcies pel pas a pas i la pels bunyols!