El vestit ens presenta davant dels iguals. Els objectius són múltiples, però sempre rondant l’autoafirmació. Poden servir per integrar-nos a un grup o per oposar-nos-hi. Per agradar als altres o per ocultar quelcom de nosaltres que no ens satisfà.
La gastronomia també té el seu moment tèxtil. Les estovalles, tot i que vestixen un objecte inanimat, també adornen amb una intenció. Fons i forma integren una composició que crea un llenguatge no verbal.
Els àpats, com les persones, necessiten d’un vestit per cada ocasió. La nuesa del marbre i uns tovallons de paper són suficients per unes escopinyes i una canya de cervesa. Un camí de taula i un tovalló de diari basta per un pa amb tomàquet i pernil per començar la jornada. Unes estovalles de fil blanc, impecablement planxades, han d’acompanyar un àpat d’estels Michelin.
Per rebre a casa teva als que t’estimes, fes que es sentin especials i que el plaer de rebre’ls a casa teva es vegi fins i tot, en el plegat del tovalló.
Aquest és el quart tutorial que us presentem, us recordeu dels altres tres? caixa per regalar pastissos, les bosses de paper i els pom-poms.
Hola amigos!! estoy totalmente de acuerdo! los detallitos hacen la diferencia, y una manera de honrar tanto a la familia como a los amigos en la mesa, es la presentación, por más humilde que sea nuestra vajilla, nuestra casa, o la comida, no se deben perder éstos detalles.
Un beso y un abrazo de oso..
Gaby
Hola Gaby! pues si, la diferencia está simpre en el detalle, verdad? Otro abrazo de oso de vuelta, sólo para ti!
Totalment d’acord!!!! aquesta manera de plegar el tovalló no la coneixia, prenc nota!!!
Petonets
MaryLou, doncs és una manera molt fàcil i resultona, veritat? Un petó.
Me encanta!!!!! Estos detalles son los que marcan la diferencia….
Un abrazo, Begoña
Hola Begoña, pues si, como le he dicho a Gaby, la diferencia está en el detalle. Miles de besos.
Que en sou de didàctics i de dolços!
M’ha encantat!
Xavier, gràcies per les teves floretes, de bon matí i a sobre en dilluns ens animen a encarar la setmana amb alegria. Una forta abraçada!!
Bon dia vermells (i demés:-) ) l’honor és meu que em visiteu, el vostre bloc és impressionant, tant a nivell visual com de contingut… només hagués faltat trobar-nos a ca la carme… que petit és el món…
Qué dius!! Ens encanta el teu bloc i totes les teves creacions! T’imagines que ens haguéssim trobat a ca la Carme? hagués sigut fantàstic!! Molts petons, bonica.
¡Que bonitas quedan así!, y mira que es sencillo. Muchas gracias.
Lo sencillo mola mucho Carlos, no vale la pena complicarnos la vida!! Un beso enorme!
Me encantan tus posts, siempre tan bien detallados y tan elegantes.
Feliz semana ♥
Gracias Ana, que bueno que te gusten!
Bon dia macos! M’ha encantat aquesta forma de plegar el tovalló, és original i pràctica. Avui heu tocat el meu tema preferit, m’encanten les taules ben vestides, ja siguin informals, rústiques o elegants. Que passeu una bona setmana.
A nosaltres també ens encanten les taules ben vestides, a veure si trobem més idees i les anem publicant. Un petó enorme, Montse.
Me encanta leerlos, siempre.
Estas servilletas y la forma de darles vida me han recordado mi paso por el hotel donde trabajé, toda una experiencia.
Un abrazo amigos y buena semana!
Oh, que bien poder trabajar en un hotel, aunque seguramente fué cansado aprendiste un montón de cosas, verdad? Un placer tenerte aquí. Miles de besos.
Quina traça que teniu!
Aquests detalls formen part de la cerimònia de l’àpat… Segur que és més bo i tot!
Com mola això de la cerimònia de l’àpat, Rita. Encantats de que siguis aquí, amb nosaltres. Petons.
M’agradan molt aquest detalls què alguns consideren passats de moda, m’agrada molt vestir les taules i creec que es menja molt millor i és molt adradable, algo que s’està perdent,l’estilisme a taula!. Més si et plau!.
Ptns d’Agost
De passats de moda, res de res, Cris! Pensem que tenir petits detalls és fantàstic, en els temps que corren poder fer que la gent somrigui, encara que sigui una mica, és del tot fantàstic! petons estimada.
A mi també m’agrada ser detallista, fins i tot amb la gent que passa d’aquestes coses i no les valora.
Una cinta amb un llaç, una petita flor, una etiqueta amb el nom, o simplement amb un Hola! com el vostre, fa que un se senti més volgut, més acollit. No calen gaires diners per fer que un menjar senzill perduri en el nostre record!
Petons, vermells!
I tant Margarida, no calen masses diners per pensar amb els altres i construir petits detalls que ens fan a tots un xic més felios. Petons bonica.
Nois, aquest tovalló és digne de vosaltres, sempre tan detallistes en tot i sempre quedant be. Una abraçada..
Hola Maria, quina alegria que estiguis per aquí! Gràcies per les teves paraules. Un petó enorme i bon estiu!
Monísssim aquest vestit vostre! Me’l demano pels Reis!
Doncs segur que te’l porten, Mar. Un petó ben fort i vinga a córrer!!
Vaja, jo reconec que aquest tema mai ha sortit ‘de mi’ i per tant no és una passió innata. Així que he hagut d’aprendre la importància de com parar la taula. I ja no és el mateix que quan surt per natural.
Us ha quedat bellísim, quasi tant com el vostre somriure.
Una abraçada.
Ooooh, gràcies Òscar, això del somriure bonic ens ha arribat a l’ànima. Bé, tot és qüestió de pràctica, ja veus que plegar el tovalló és moooolt fàcil. Petons amic Kireei!
Que bonito, en mis próximas invitaciones, vestiré mi mesa así, besitos .
Pues queremos fotos, Pepa!
Goita tu la taula dels vermells!!!
Interessant manera de plegar els tovallons. Jo sóc especialista en fer sostents i calçotets amb tovallons però poc més
Una abraçada vermellitos, us estimo!
Hola Martí! Doncs volem un post de doblamenta de tovallons amb formes sexis. Així, el dia que fem un sopar amb temàtica picantona, els plegarem amb forma de roba interior!!
Milions de petons Martí, t’estimem i molt!!
Totalment d’acord amb el que dieu: el plegat del tovalló, un luxe total!
Sembla mentida que plegant el tovalló d’una altra manera, faci que la taula llueixi millor, oi? Petons.
Hola guapos!!!
con va l’estiu???
m’agradat molt com heu plegat aquest tovalló.
Un petonet
L’estiu va bé, Neus, treballant, però contents!! La fresqueta anima, això de dormir tapadets va bé! Gràcies per ser-hi!
Completamente de acuerdo con vosotros.
Gracias por compartir este pliegue de servilleta, es muy elegante.
Besos.
Hola Mónica, ya estás de vuelta? Que bueno que te haya gustado el pliegue. Un besito, guapa.
Teniu tota la raó, un plegat, unes estovalles, uns guarniments a taula…i per acabar el plat escollit per a cada ocasió. Això fa que ens fiquem dins de cada festa amb l’ànim que cal: una festa d’aniversari, un sopar d’empresa, un àpat tradicional, una trobada romàntica, un àpat informal d’amics…Gràcies per aquestes il.lustracions tant lluïdes i clares!Una abraçada sincera!
Hola Mercè! Ens ha agradat molt això que dius de ficar-nos dins la festa amb l’ànim que cal! Abraçades sinceres també per a tu!! Molts petons guapa.
Hola,
Hay algun sitio donde pueda traducir tus post? es que no hablo catalan y de lo poco que intuyo tienes un blog super original.
Gracias
Joana, en la barra lateral derecha, se encuentra el traductor. Verás que pone TRADUEIX, es un desplegable allí encontrarás la lengua castellana (castellà).
Un beso, y qualquier duda nos lo preguntas. Gracias por tu visita.
Som adicta als vostres tutorials!
He provat la bossa i la capsa per regalar pastissos. Al pròxim sopar a casa, provaré les estovalles!
Gràcies!
Hola Inés, si ja recordo, vas fer un post amb la caixa vermella, et va quedar genial!!! A veure si t’agrada com queda la teva taula amb aquesta manera de plegar tovallons. Mil petons guapa.
Sempre m’han agradat els detalls en la taula, això si, que siguen pocs i com un mantel de tela ben possat res, jo sóc de les que no s’assentar-me a la taula sense mantel de tela, encara que siga per a menjar-me un simple sanwich i eixir corrent, serà perquè jo m’ho llave i jo m’ho planxe.
Ens doneu molt bones idees.
Besos
És importantíssim cuidar els detalls de tot allò que ens envolta. Estem d’acord amb tu, les estovalles, de tela!
Gràcies pel vostre comentari, m’he animat a tonar a escriure al blog de cuina, per veure si menjem una miqueta millor, i per veure si tornem al nostre estat normal, després de menjar tan “cochinillo y cordero”.
us puc fer una pregunta?, com feu aquestes fotos tan maques?, m’imagino que tindreu una cámara molt bona i molta paciència.
La meva càmara es molt normaleta, i no se si soc jo o la càmara………
petonets
La nostra màquina és un Canon, és una bona màquina, el que sí és veritat que fer fotos vol temps i paciència!
M’ha encantat aquest pas pas sobre com plegar un tovalló doncs no coneixia aquesta tècnica
Totalment d’acord, la presentació és molt important.
Salutacions
Els detalls són molt importants a la vida!
M’ha agradat molt aquest post dedicat a l’etiqueta de les estovalles i tovallons a taula. És una mostra de com cureu els detalls. Sou un encant. Besades
Gràcies Francesc, donar un toc personalitzat costa molt poc, només cal una mica de ganes.
Tot entra pels ulls. No us ha passat que un menjar, per bo que sigui, si no s’han cuidat mínimament els detalls de la presentació no pareix tan bo? És com si el sentit de la vista anulàs el sentit del gust.
M’encanta el torcaboques!
Una besada,
Oooh, paraula nova a la colecció: Torcaboques!!
Bona vesprada vermells
Que xulos queden els coberts vestits!
Detalls con eixe son els que marquen la diferència.
Divendres que ve es el dia de les entrades de Moros i Cristians,i tenim dinar familiar a casa.Tingueu per segur que vos vaig a copiar la idea.
Besets,parella.
Que vagin molt bé les festes de Moros i Cristians, volem foto de la taula parada, Mesilda!
Hola chicos,
El traje os ha quedado precioso. La verdad es que somos tontos, descuidamos los pequeños detalles del día a día y son los que marcan la diferencia.
Un besito,
Sacer
Un buen lema: Los pequeños detalles marcan la diferencia. Gracias Sacer.
Estimats amics de La Cuina Vermella,
Sou els reis dels detalls! Quina cucada! M’encanten aquestes atencions a la taula i atot arreu! Gràcies per compartir-lo, ara mateix començo a practicar!
Gràcies per mimar-nos i fer-nos veure les coses amb carinyu!
Molts petonets, avui de sucre!
Vosaltres sí que ens mimeu, amb gent com vosaltres tot és més fàcil!
Ai, quina il·lu, m’ha sortit, queda preciós!
Quedeu votats de nou, amics
Muuuaks!
hahaha, si que és fàcil, sí!
si que es cert que unes estovalles donen una actitud totalment diferent a un apat! quina monada aquesta manera de plegar el tovallo… aquesta nit tenim sopar de colla, potser se m’acudeix fer-ho i es riuen una estona…
Esperem que els teus amics riguin d’alegria, eh! Esperem que no s’enfotin de tots nosaltres, eh?!!
Aquests petits detalls són els que marquen la diferència!
Al nostre bloc també pretenem fer una petita secció referida a això!
Petons!
Ja tenim ganes de fruir amb aquesta secció, quina casualitat, no?
Me voy a aprender de memoria esos doblados!!
bssss
Ya verás, es muuuuy fácil!
Tus ideas son tan geniales. Tengo la bolsita de papel guardada en mis favoritos, todavía no he practicado con ella pero en cuanto lo haga fijo que no paro de hacerlas. Una monada la presentación de la servilleta, me lo anoto para ocasiones especiales. Gracias, eres un sol.
Besos.
Venga, ya tenemos ganas de ver un post tuyo con las bolsitas de papel!
Tots els detalls per petits que siguin son importants…m’agrada aquesta “plegada”….
petonets
Doncs vinga, a plegar s’ha dit!
Importantíssim el detall de les petites coses.
Com més petites, més grans.Il.lusionen enormement.
M´ha agradat molt, el recordatori dels tutorials tots juntets. Es qu´ ens cuideu i mimeu que dona gust!!
Petons macos
Com que no tenim criatures, només us podem malcriar a vosaltres!!! Gràcies pel teu comentari!
M’ha encantat! Teniu molta raó: cal mimar la gent que estimem, i amb aquest post ens doneu una bona idea.
I tant Mandarina! ^^
Gracias por tu visita y comentario. Tienes un blog muy bonito, enhorabuena. Nos seguimos leyendo. Un saludo
Tu blog nos encantó! gracias por tu visita! Hasta pronto!
Me a agradat molt i compartó de ple vostre comentari. Jo penso que una bona taula amb un bon apat ha d’estar acompanyada d’una presentació impecable, però el dia a dia no et dóna gaires opcions per a això… amb les presses .. i diferents horaris per menjar
Per això tenim els caps de setmana, les vacances, els àpats de nadal!!
Estos son los detalles que me hacen sentirlos más cerca mío.
Yo soy también de las que siempre encuentro una excusa para “vestir” la mesa y disfrazarla para la ocasión. Cuando alguien más se sienta a mi mesa , algún detalle busco para que todo sea distinto.
El tutorial , perfecto, como siempre!
Cariños
Gracias Erika! Para nosotros poder mimar a losque tenemos cerca es un lujo!
quina chulada, el dia que venga yo a comer quiero mimitos de esos un besote guapos, y feliz fiesta mayor
El dia que vinguis tu tirarem focs artificials!!