La magdalena va ser un dels primers reptes que van encetar la nostra afició al món dels sabors. És una preparació dolça, senzilla, que té tantes receptes i secrets com pastissers. Des de les madeleines amb forma de petxina tan literàries i bufones, les decorades, a les encapsulades amb bony més o menys voluptuós.
Desprès de dos anys a la recerca de la magdalena perduda que tots tenim en el nostre arxiu de les emocions gastronòmiques, la guanyadora és la que la Montserrat Seguí anomena magdalena d’Aragó.
Per la seva vitalitat gustativa única, la suau i tersa textura, l’ensucrada i cruixent superfície, el seu ros voluptuós, la minifaldilla plisada que llueix i per ser la menja d’entre hores per excelència, aquesta delícia és nominada reina de les magdalenes.
Només li falten unes magnífiques cuixes d’animadora per embadalir els espectadors amb les seves evolucions. Per això li hem regalat uns pom pons que marcaran el ritme dels vostres sucs gàstrics al compàs de: “Pump up the jam”.
Magdalenes d’Aragó
Ingredients,
2 ous
125 ml d’oli de girasol
150 ml de llet
180 g de sucre
225 g de farina
2 culleradetes rases de llevat en pols
1 pell de llimona
Preparació,
Posar al foc un cassó amb l’oli i la pell d’una llimona, escalfar a foc lent fins que es noti una mica cuita la pell. Retirar del foc i reservar fins que hagi refredat completament. Un cop fred afegir el sucre i mesclar bé amb les barnilles (a mà), desprès els rovells dels ous i remenar fins a incorporar-les, a continuació la llet, barrejar, desprès la farina amb el llevat (tamisar), quan estigui tot ben mesclat reservar. Muntar les clares a punt de neu, ben fortes, afegir-les amorosament a la primera massa. Omplir una mànega pastissera amb la massa resultant i omplir les càpsules de paper, i empolvorar amb sucre i enfornar a 180 graus fins que estiguin cuites, uns 15-20 minuts.
I és que no hi ha res més glamourós que un complement per destacar la bellesa. Si fa uns dies explicàvem la importància de la forma per destacar el fons, avui quelcom per ajudar a la forma a engalanar-se adequadament.
Un altre pas a pas per espaterrar a la concurrència!
No hi ha res millor que regalar coses fetes per tu, ara que vénen dies d’intercanvi d’obsequis, anima’t! A més, amb aquests pom pons les teves amistats tindran bonics penjolls pel seu arbre de nadal.
Les magdelenes segur que boníssimes, però el detall de la decoració i l'explicació sensacional!
Gracies guapos
Carme
Sou els meus frikis preferits!
El pompon és xulo xulo xulo i les magdalenes pinten bé, la pròxima vegada les faré amb aquesta recepta i ja us explicaré ^^
Petons i fins dissabte em sembla, no?
Açi deprenem a cuinar y manualitats sou lo mes.
…ostres ara que bé Nadal aquestes idees per fer regals…ens aniran la mar de bé! Jo ja n'he previst alguna ..com el de la caixa… plena de galetes…sé que em podré inspirar en el vostre blog!
I respecte les madelenes…recordo els mals de cap que em van portar!!!
Ptnts
PS. Divendres m'ariva la cafetera i sabeu de quin color és?
Anda que no he hecho yo pompones de estos en el colegio… muy buena idea para coronar un regalo, o estas estupendas magdalenas.
Mil besos!
Magdalenas con pompones! Que bonito! Me encanta estos truquillos que ultimamente poneis para presentar los platos. (Los paso a paso son una monada)
¡Besos!
Ostres! quants anys fa que no veia com es feien els pompons!! de petita m'encantava fer-ne! I a vegades els hi posava cara i ulls enganxats!!
Petonets!
quina cucada de boleta decoradora. La magdelena, de queixalada,mmm
Molt xula la carlota també.
Bon nadal parella vermella!!!
Nois, bon nadal!!Aquestes magdalenes, magnífiques…pero gairebé m'ha portat millors records els pom poms…que els feia fa tants anys!!
Petons
núria
Hola, Vermells! Ahir vaig fer aquestes magdalenes, i van quedar perfectes, aquesta recepta ÉS LA BONA. Arrossegava una frustració amb les magdalenes i els muffins… Ara podré gastar les moltes i variades càpsules que he anat comprant, hehehe… Això d’infusionar la pell de llimona amb l’oli els dóna el toc definitiu. Moltes gràcies!!!
Efectivament Vermells. Jo fa molts anys (més de 20) que feia sempre les magdalenes de la Montserrat Seguí i a tots ens agradaven molt. Després els fills se’m van fer grans i vaig deixar de fer-ne. Ara, amb els nets hi he tornat, i vaig començar a provar altres receptes que trobava a les webs i revistes, i cap em satisfeia del tot. Finalment vaig tornar a l’antiga recepte de les magdalenes d’Aragó i no hi ha dubte que són les millors. Bones festes!!