La magdalena va ser un dels primers reptes que van encetar la nostra afició al món dels sabors. És una preparació dolça, senzilla, que té tantes receptes i secrets com pastissers. Des de les madeleines amb forma de petxina tan literàries i bufones, les decorades, a les encapsulades amb bony més o menys voluptuós.
Desprès de dos anys a la recerca de la magdalena perduda que tots tenim en el nostre arxiu de les emocions gastronòmiques, la guanyadora és la que la Montserrat Seguí anomena magdalena d’Aragó.
Per la seva vitalitat gustativa única, la suau i tersa textura, l’ensucrada i cruixent superfície, el seu ros voluptuós, la minifaldilla plisada que llueix i per ser la menja d’entre hores per excelència, aquesta delícia és nominada reina de les magdalenes.
Només li falten unes magnífiques cuixes d’animadora per embadalir els espectadors amb les seves evolucions. Per això li hem regalat uns pom pons que marcaran el ritme dels vostres sucs gàstrics al compàs de: “Pump up the jam”.
Magdalenes d’Aragó
Ingredients,
2 ous
125 ml d’oli de girasol
150 ml de llet
180 g de sucre
225 g de farina
2 culleradetes rases de llevat en pols
1 pell de llimona
Preparació,
Posar al foc un cassó amb l’oli i la pell d’una llimona, escalfar a foc lent fins que es noti una mica cuita la pell. Retirar del foc i reservar fins que hagi refredat completament. Un cop fred afegir el sucre i mesclar bé amb les barnilles (a mà), desprès els rovells dels ous i remenar fins a incorporar-les, a continuació la llet, barrejar, desprès la farina amb el llevat (tamisar), quan estigui tot ben mesclat reservar. Muntar les clares a punt de neu, ben fortes, afegir-les amorosament a la primera massa. Omplir una mànega pastissera amb la massa resultant i omplir les càpsules de paper, i empolvorar amb sucre i enfornar a 180 graus fins que estiguin cuites, uns 15-20 minuts.
I és que no hi ha res més glamourós que un complement per destacar la bellesa. Si fa uns dies explicàvem la importància de la forma per destacar el fons, avui quelcom per ajudar a la forma a engalanar-se adequadament.
Un altre pas a pas per espaterrar a la concurrència!
No hi ha res millor que regalar coses fetes per tu, ara que vénen dies d’intercanvi d’obsequis, anima’t! A més, amb aquests pom pons les teves amistats tindran bonics penjolls pel seu arbre de nadal.
quina madalena més bona! La veritat que ja ho vaig dir una vegada, les receptes de la Montserrat Seguí no fallen mai.
Els pom poms moníssims, cada any en faig amb els meus fills per decorar l'arbre de nadal, els regals, la casa…es un joc molt entretingut i fins i tot els més petits ajuden molt.
Petons
El pas per pas final és genial, boníssim, divertit per morir-se i, el més important… didàctic
Entre avui a la nit i demà a la tarda haig de fer 3 pastissos, i encara estic perdent el temps aquí, mirant altres blocs!
Sort que ja tinc el fondant preparat, i les mans ben netes, que sinó ja estaria enganxat al teclat :-O
Espatarrants els pon poms i les madalenas amb segell Seguí garantía segura i més si venen avalades per la Cuina Vermella: exit total!
Vermells,
No me extrañe que el starbase (o rei do meu cor) estigui 'que no caga' amb vosaltres.
Els pom pons divertidíssims, coneixer-vos a vosaltres ahir… simplement genial.
Una abraçada,
Cris, galega.
Quina cucada!! em sembla la magdalena més xic que he vist mai…les fotos són molt bufones…i la recepta…umm la recepta…petonets!!
Vaya magdalena más rica! Y con ese pompón no te digo nada: Como una animadora. A mí si que me animaría ahora comerme una : P
Besos!
No us sabria dir que m'agrada més si la magdalena o el pompó!!! De ben segur que m'animo abans a fer el detall que les magdales, això sí, bones han d'estar una bona estona… Petons!!!
Estimats amics,
Les magdelenes, boníssimes, i el complement ("animadores") sensacionals. La imaginació al poder!
Una abraçada
Eiiii, vermells, sou genials!!
M'heu fet recordar quan jo ensenyava a fer manualitats, els pom pons tenen molts èxits i serveixen per a moltes coses, igual que les magdalenes, de tans gustos i sabors.
Una abraçada.
Me ha encantado esta entrada y ahora os digo por qué.
Por supuesto las magdalenas bien hechas y caseritas constituyen sin lugar a dudas uno de los mejores desayunos del mundo mundial.
A mi todo lo aragonés me gusta, de hecho me llevé para Andalucía lo mejor que tenía Zaragoza, mi maño.
Y no sabeis en la EGB la cantidad de pompones que pude llegar a hacer. Qué buenos recuerdos me traen. Se los daba a mi abuela que le encantaban las labores y siempre me felicitaba.
Gracias por traer buenos recuerdos a mi vida.
Besitos sin gluten.
Ay vermells!.Descriviu tan bé les qualitats y la bellesa de la magdalena que és impossible resistir-se al seu sabor.M'ha caigut la baba,…chop..chop!
I quant al pom-pon una imaginació i una idea buenisimes per un detallet personalitzat.Com sempre un plaer passar a berenar per la vuestra casa.
Besets.
Hola! Fa més d'un any que us segueixo i sóc una fan total del vostre bloc i de la vostra creativitat. He fet moltes de les receptes que presenteu i sempre m'han quedat perfectes. També tinc de referents la Seguí, la Ruscalleda. En fi, volia felicitar-vos des de fa molt de temps i volia que sabéssiu que teniu en mi una seguidora incondicional. Sobretot, no deixeu mai de sorprendre'ns.
Una abraçada fortíssima.
Hola macos , com esteu ??
Això sí que est una recepta pas a pas …i per fer aquesta flor també .Sou uns mestres per tothom , només tenim que llegir els comentaris.
un petó.
Qué bueno el paso a paso del pompón, no los había hecho desde las clases de trabajos manuales del cole… cielos.
Artistassos!!!! Que generosos que sou fent-nos aquests regals perquè engalanem millor els regals culinaris que fem! Sou tant macos! Haig de provar de fer aquestes madalenes que tenen una pinta!!
Petons i abraçades a dojo!!!!!
Sabeu quan feia, una servidora, pom-poms? Quan era petita la meva àvia ens feia jerseis, gorres i guants de mitja, i ens posava pom-poms als guants i a les gorres i jo l'ajudava a fer-los… m'encantava fer-ho! Els feiem exactament igual que els feu vosaltres (potser només es poden fer així, no creieu?)
Les madalenes de la Montserrat Seguí son boníssimes, i com la majoria de les seves recptes no fallen mai!
PTNTS
dolça
Me lo habéis acertado de pleno, me gustan mucho todo lo que sean magdalenas, muffins o similares y si encima tienen estos detalles tan personalizados ya ni te cuento.
Moníiiiiiisimas y seguro que riquíiiiisimas.
Buen fin de semana
Com una cosa feta amb ingredients fàcils, pusant una mica més d'aixó, i ara un mica d'aquest, pots tenir un resultat tan maco ( el pompó festivalero cheerleader encara la fa més,jaja) i tant apetitós, jo sempre faig servir la mateixa recepta, la que sempre m'ha donat bons resultats, així que ja es hora de canviar i provar la que presenteu, ja us diré. Petons, el pompó m'ha fet recordar els que feia amb la meva àvia, quines tardes…. bon cap de setmana guapus
Queridos amigos,
Qué recuerdos…..No sé cuántos pompones habré podido hacer.
Cuando los hacía en el cole no sabía hacer magdalenas .Ahora que hago magdalenas, no hago pompones.
Me parece una idea genial, divertida y entretenida y como receta….riquísima.
Un abrazo,
María José
Estic segura que vos ho han dit moltes vegades però jo una més vos dic que SOU GENIALS!
Som fan de les magdalenes i aquestes tenen una pinta molt gustosa!! I si a damunt, venen amb detalls, com el ponpón i la capseta…MMMMmmmm!!!
Me derrito!!!
GRÀCIES CUINAVERMELLA per compartir les vostres idees i receptes!
Estoy de acuerdo en que esta madalena es la mejor, con ese azúcar…..y si admás la haces un pom-pom del Atletic….perfecta.
Un saludo, Begoña
Quina gràcia, jo també vaig entrar al món dels blogs amb les magdalenes.
hola vermell, quina madalena mes maca, acabem de arribar de paris, y ving alucinada jaj mai habia estat al gourmet de els magatçems lafayet´et pots passar horas miran reposteria imposible, macarons preciosos, marrons glaseç a preus prohibitiua buena, ya vereu las fotos un petonet,
perdoneo per les faltes pero vaig comenzar el any passat a comenzar a escriure y ting moltes faltes,,,,,,,,,,
Les magdalenes genials, sabeu que la M. Seguí la seva família tenia un forn a Sant Andreu, de lo bo i millor? així que sens dubte deuen estar mortals i de vici total!
Els pompons que graciosos! quins records meu tornat del meu col·le de monges: nosaltres els dèiem "microbis" i els enganxàvem ullets i els hi posavem peus, els veníem per costejar-nos el viatge de fi de curs… Qui ho diria que ara els emprarem per fer regalets.
Bonicos! tot el post és genial, amb molta personalitat i les fotos són d'allò tan originals. Sempre dóna gust visitar-vos!
Un petó ben fort
No sé si m'agrada més la recepta de les magadalenes o el pas a pas de les boletes de llana…
Ja m' he anotat la recepta de les madalenes, encara no he trobat la recepta que ens agradi a tota la família. A veure si seran aquestes.
ptns.
quins records! amb la de pompons d'aquests que havia fet de petita!
boníssimes aquestes magdalenes que heu fet vermells. M'agrada molt aquesta formeta que han agafat.
Petons!
Nens, quina cucada, i si son bones serà questió de probarles. No dic q no.
Petonets.
Ara
Vaya post mas estupendo!!
Vaya un beso gordo a estos rojos, porque he disfrutado mucho mucho de este regalo.
Todo nuestro cariño artistas!
Teniu el dó de convertir una senzilla magdalena amb una obra d´art. Jo no he fet mai un pom pom ja que sóc una negació per segons quines manualitats, però amb aquest pas a pas tan senzill algún en fare per guarnir l´arbre.
Petons!
Que madalenas tan ricas¡¡¡y el detalle del pompón…es precioso.Gracias por tu explicacion.
un abrazo.
Ostres, sembla que tenim telepatia! Mentre m'estava passejant pel vostre blog vosaltres heu deixat un comentari en el meu
El meus tiets tenen una panaderia (heredada dels meus besavis) i fan unes madalenes que, al menys per la foto, s'assemblen molt a les vostres. Tinc pendent demanar-los la recepta, però si no ho aconsegueixo, probaré les vostres, tenen una pinta increible!
Un petó!
Irene
Les madalenes tenen un pinta tremenda, les fotos originals com sempre. Cada dia em sorpreneu, sou genials.
Una abraçada
Joan.-
M'has fet recorda el meu temps de batxillerat, parlo de temps, amb els pom-pons, les magdalens boníssimes… Petons
Arribat aquest temps…això és el que més necessito…magdalenes animadores!!! Dóna'm una M, dóna'm una A,dóna'm una G,dóna'm una D,dóna'm una A, dóna'm una L, dóna'm una E, dóna'm una N, dóna'm una E,dóna'm una S: MAGDALENES!!!!!
Petons
quina magdalena!!! té una pinta increible!!
aquests pompons els feia de petita!! m'ha portat bons records!! i la tetera la tinc en blanc!! ja! ja!
petonets
Y yo que tengo un problema con las magdalenas y es que no llego a encontrar la receta perfecta para que me suban, probare con estas que se ven lindas, lindas, y claro que decir del pon pon, yo cuando era pequeñita tuve una época de hacer estos ponpones y les ponía pies y ojos, y quedaban preciosos, que recuerdos, bueno que tampoco hace tanto de eso, ja, ja, bueno chicos que me encantan vuestros ponpones y de paso me a veis recordado mi infancia, gracias, si es que sois geniales, besitos, y buena semana.
Qui no he fet pompons al cole??? ja no m'en enrecordava!!! El pas a pas magnífic…i les magdalenes les hauré de probar, només dir-vos que és un dels meus esmorzars preferits!!!
Petuents,
Eva.
En busca de la receta de la magdalena ideal. Es cierto que hay cientos de versiones de la simple (y compleja) magdalena, pero estoy contigo, de que con el ponpón de complemento, ésta me ha cautivado. ¡¡Maravillosa!! Me llevo el ponpón y la receta, pues seguro que triunfo
Un abrazo.
Las magdalenas son mis preferidas, me llevo vuestra receta! y esos pompones me traen muy lindos recuerdos, en mi infancia nos hacían hacerlos en el colegio, eran tan lindos, hasta tenía unas pantuflas de casa que me hizo mi madre con pompones.
Un beso, hermosas fotos!
quina exquisitesa! es veuen sublimes! gairebé es podria dir que és la magdalena perfecta, si és que existeix.
pt!
PD: amb el pas a pas de les borles m'heu fet retornar a la tendra infantesa.
Ohhhhhh bueno aixó és la pera no nomès m'emporto de casa vostre la recepta de magdalenes ideal, que és la meva punxa clavada, i que les faré aquesta tarda mateix .. sinó que a més tenim taller de manualitats … genial !!!
petunikus
Les magdalenes tenen una pinta…. Els pompons ho provarem ja estic demanant a ma mare llana que ella sempre en te de sobres.
S'apropen les festes i aixó es nota!
Muas!!
Unes magdalenes boníssimes segur, i si a sobre estan acompanyades dels pom poms, no sen pot demanar mes.
Un gust haver-vos conegut en persona
petons
Genial!!!!
Quina pasada.
De petita les feia de paper.
Petons macossss!!!
Sou un crak
Sou la conya!! ara a més d'explicar-nos com es fa la recepta també tenim com embolicar-la per regalar i lo més bó és que es super xulo tot plegat.
VISCA ELS VERMELLSSSSSS!!!!!
Sou la conya!! ara a més d'explicar-nos com es fa la recepta també tenim com embolicar-la per regalar i lo més bó és que es super xulo tot plegat.
VISCA ELS VERMELLSSSSSS!!!!!
Muchas gracias por la receta. La voy a probar, porque en el afán de hacer cosas distintas nunca hice la magdalena original! Se ve tan linda la suya que tienta un montón.
Cuando mi hija era chuiquita se sentaba con su abuela a la hora de la siesta y hacían miles de pompones para decorar. Que lindos recuerdos!
Cariños
Genial!
Aquesta magdalena animadora aixeca l'ànim a qualsevol!
M'heu fet recordar l'infancia quan la meva iaia em va ensenyar a fer aquestes boletes de llana… m'ha agradat molt recordar aquest moment, gràcies!
Una abraçada!
M'encanta aquesta nova secció de bricomania aplicada a la cuina! Ja domino les caixetes per posar els cakes, ara viam què tal se'm donen els pom-poms! La recepta me l'apunto sens falta pel cap de setmana
Gràcies!