Quan contemples un quadre te n’adones de la importància dels límits i de com els nostres ulls agraeixen un marc que centri la nostra percepció, que és dispersa de mena. Fixeu-vos que passa igual amb el negociat d’aquest bloc: el plat seria el marc i l’obra a ser valorada, la preparació alimentària, disposada temptadorament dins els seus límits físics. El màrqueting té ben estudiada aquesta tendència del comportament humà i dóna al packaging el protagonisme que es mereix. La capsa o l’embolcall de qualsevol producte faria el mateix paper que el marc o el plat dels casos anteriors.
El post d’avui és doncs una proposta per posar límits a la percepció i, a més a més, millorar la presentació dels pastissos itinerants. Ara ja podreu transportar les vostres llepolíes a casa dels amics amb un toc especial. Ja no haureu de limitar la vostra creativitat a la mida dels tàpers del basar xinès de la cantonada i donar-li un toc personal a la presentació de la vostra pastisseria.
Au, espaterreu a amics, coneguts i saludats!
Fins el final no he sabut de que es tractava.. jo anant mirant com doblegaveu i anaveu doblegant.. Aquí es nota com els petits detalls fan un molt. He trobat molt bonic i delicat l'embolcall, digne de vosaltres.
Petons i a reveure..
Al.lucinada!!! així m´he quedat al veure la vostra explicació..però quina passada…penso posar en pràctica les vostres explicacions, me pareix una idea boníssima per portar els pastissos fora de casa, per fer un regalet dolç…sou únics!!! moltes mercis per aquesta explicáció tan bona!!! petonets estimats
oh! això és un tutorial moolt ben fet! i una gran idea pels que ens agrada entretenir-nos empequetant les sorpresetes! M'agrada moltíssim.
sou estupendus!
Una molt bona idea!
grans vermells, grans!
és fantàstic que us hagi agradat, de debó que anirem penjant més cosetes d'aquestes per a que pugueu fer uns regals al·lucinants!! petons.
A vegades, referint-nos a les persones, es diu que n'hi ha que tot és embolcall, i quantes vegades no hem sentit a dir -o diem-, també, que en tal o en qual cosa o acte hi havia molta presentació però que el contingut no tenia cap mena d'interès.
A vegades, però, és tot al contrari: A aquell tros de pastelina treballada amb dits d'infant i que per a res s'assembla, posem per cas, a un cotxe fins que el joveníssim artista ens ho fa veure quan ens ho regala, no li calia ni tan sols el paper de seda amb què venia embolicat.
En aquest “post”, pel qual us en dono la més sincera enhorabona, hi he trobat allò que tant ens plau a molts dels que us seguim de fa temps i que, com jo, hem arribat a l'extrem de no saber ja què més dir cada vegada que publiqueu un nou “post” perquè amb els nostres comentaris no sembli que us volem ensabonar…
En aquest “post” hi he trobat l'expressió del just equilibri, un equilibri que feu possible gràcies al vostre tarannà, un tarannà que sap i cuida tant les presentacions com els continguts perquè tot plegat és el producte d'una gran generositat humana.
Disculpeu que m'hagi enrotllat massa, però amb aquest post m'ha passat el que diuen que ha de passar a les bones narracions curtes: que el final sorprengui o emocioni, i millor encara si aconsegueix, com és en aquest cas, les dues coses.
Una abraçada i, un cop més, l'enhorabona.
Hola!!!
LA veritat és que fa dies que miro la vostra web i estic enganxada!!!
De fet, estic preparant alguna idea per Nadal i volia fer la caixeta de cartolina amb un assortiment de postres….però aquí ve el problema!!! no m’en surto amb la caixa!!! m’ho podeu explicar d’una altra manera?? em quedo sempre clavada en el penúltim pas!!! perdoneu ehhh pel que veig ningú ha tingut aquest problema….sòc jo que sòc una mica torpe!
Gràcies!
Una molt bona idea!