La vida et posa a prova contínuament, sense contemplacions, sense treves. Cada dia t’aixeques i protegit per les rutines i de ponts efímers d’afectes i principis mires de creuar el riu, a vegades massell, d’altres embravit i descontrolat, que és la vida.
Aquests ponts són fràgils i a vegades es trenquen i caiem al riu. Xops de desesperació tornem a començar a bastir ponts de felicitat, tristos però més savis. Divendres vam fugir de l’asfixiant xafogor anímica de perdre a un amic, i dels sofocants carrers de Mollet que ja no tornaran a ser els mateixos sense en Just.
Deixàrem enrere la plana del Vallès i travessàrem les cingleres del riu Congost per arribar a la plana de Vic. El polèmic túnel de Bracons ens va permetre posar distància i embaladir-nos amb les valls de la Garrotxa. Dels seus mil·lenaris volcans, brotà un bàlsam meravellós des de l’ànima de la terra i ens va guarir les ferides de les que supurava dolor.
Al Mas la Garganta ens van rebre amb bellesa, serenor, somriures i bonhomia. I ens vam reconciliar amb el principi que un gitano, de malnom Camarón, un dia ens va regalar: “Enamorao de la vida aunque a veces duela”.
Al Capvespre, asseguts a l’era d’aquests paradís terrenal, mentre les fulles dels arbres cantaven amb el vent, ens vam guarir. El cuiner vermell no ha estat capaç de redactar millor que la Txell les sensacions d’aquell instant, és per això que us transcric un fragment d’un correu que va enviar a un amic de La cuina vermella.
“Aquest cap de setmana he plorat però he rigut i he fet les paus amb el món. He entès que malgrat que el cos físic desaparegui, la filosofia de vida, l’energia, la força i l’amor perduren. Per nosaltres la remor del vent, el sol, la lluna, la pluja, la rialla d’un nen és la constatació que ell està aquí, protegint-nos, estimant-nos, ajudant-nos…. Quan el sol es ponia, una llum vermella va néixer d’entre les muntanyes. Vaig entendre que era ell que ens deia; ei, hola, no patiu que estic bé. Jugo amb els núvols i us veig des d’aquí dalt i us estimo”.
Ànims, parella
Precioso, me ha encantado, solo puedo deciros que animo, y que penséis en lo bueno de la vida y en los buenos momentos juntos, besos y un abrazo muy fuerte de esta amiga en la distancia, amigos así como vosotros son los que hacen la vida feliz.
Ay chicos , que entrada triste, espero de todo corazón que estén bien. El tiempo cura las heridas. Un abrazo grande!
Nois, no us puc dir altre cosa que molts anims. La vida dona molts cops durs, pero hem de sapiguer pair-ho, tirar endavant, i tornar a trobar els motius per tirar endavant aquesta gran aventura de viure!
Un peto molt fort
I malgrat tot la vida val la pena vivir-la a tope…molts petonets estimats…des del vostre dolor encara ens porteu bellesa…!!!
Ahir em vau deixar en stand-by quan m’ho vau explicar….
Vosaltres sou forts i en Just de ben segur que us guarirà de qualsevol mal allà on aneu.
Us estimo parella, una molt forta abraçada
La vida és tant complexa i enrabassada… l’anem vivint, seguint la quotidianitat del dia a dia, creient-nos d’alguna manera immortals. Ens capfiquem en temes banals que ens treuen la son i lluitem diàriament per fer aquest camí més fàcil. Fins que un dia, de manera cruel i sense avís passa quelcom que ens recorda lo fràgils que som. La mort és cruel, ens arrebata sense consecions allò que més estimem, deixant-nos impotents, sense al·lè…
Però la vida continua estimats, i el seu ritme ens retornarà a les rutines, a les bones estones, als somriures, als projectes… i en definitava l’amor, l’estima, mai ens la podrà arrebatre ningú, ni tan sols la mort.
Sé que sonarà a tòpic però el dolor el temps el curarà. I el record mai mai ningú us el prendrà! Em sap molt de greu el vostre patiment estimats meus. Ens teniu aquí pel que necessiteu. Us estimem!
Lo siento mucho por la pérdida de su amigo. Como dice la letra de una música, ”cuando un amigo se va queda un espacio vacío que no lo puede llenar la llegada de otro amigo”, él siempre estará en sus corazones.
Un gran abrazo para mis amigos rojos.
Gaby
Molts ànims Vermells! fan mal aquestes coses, però el record i l’amor ho cura.
Que bonito chicos. Un abrazo muy fuerte.
La vida da estos palos tan horribles y vuestro amigo está claro que ha dejado una huella muy importante en su entorno, y eso sólo significa que se ha ido con los deberes hechos, aunque haya sido así de trágico y de pronto. Una pena, os entendemos, de todas formas os digamos lo que os digamos en estas cosas es mal momento para la lírica (como la canción). Un saludo.
Totes les vostres entrades són especials, però aquesta encara ho és més… m’heu emocionat, describiu perfectament la cara i la creu de la vida….
Molts petons!!!
No tinc paraules per vosaltres, només milers de petons q espero q us arribin des d’aqui…..
Bon dia vermells.
Vos envio una abraçada molt forta. Les vostres paraules m´han emocionant i la frase den Camarón expressa tant i és tan certa…
Tanta sort que estic asseguda perquè si no hagués tombat enterra just de veure el magnífic recull fotogràfic que ens mostrau del vostre cap de setmana.
Besos forts des de Mallorca.
Guapíssims, Aquest reportatge és d’una tendresa i una sensibilitat exquisida. Una abraçada ben forta Vermells
molts ànims vermells, la vida és tan dura de vegades que fins i tot costa viure-la.
pt!
El Camarón, un savi; la vida porta la mort en el mateix paquet, i és per això que cal esprémer cada minut de cel clar, que els núvols arriben sense avisar.
Una abraçada.
Qué paseo virtual tannnnnnnnnnn bonito. Si es que parece que he estado allí y todo.
Besos.
És ben bé com dieu. El primer moment pot ser de desesperació, tristor, ràbia i incomprensió, però has d’intentar trobar el perquè de tot, encara que no existeixi, i tirar endavant, perquè és el que ell voldria que tothom fes i perquè, afortunadament, podem superar la pèrdua de les persones que estimem, si no el dolor seria tan insuportable que ens aniríem darrera d’ells.
Ànims parella.
Petons,
Anna
Ánimo y adelante…
M’he emocionat molt. Ànims i una abraçada.
Sense paraules……Avui sóc jo la que us dic Bon dia món mundial! aquesta llum vermella la portareu al vostre interior tota la vida.
Molts Muas carregats d’aquesta energia que ems dóna la vida!
No fa ni sis mesos, també vaig perdre a una persona molt especial per mi. Estava tan enfadada amb la vida que vaig perdre tota fe.
Res no curava el buit que sentía. Ni el cuinar, ni el dormir, ni res de res.
Potser hagués necessitat un espai on reconciliar-me amb el món com heu fet vosaltres. Però amb els dies i amb les ganes de creure que està en un món millor, he començat a sentir aquestes senyals. QUan la vida s’atura i em fixo en qualsevol detall: Una excletja de sol que es fa pas entre els núvols, penso que allí està ell dient: Deixeu-me passar, que la Montse espera aquesta senyal! I jo la rebu, cada vegada amb més intensitat.
Mai s’oblida a qui estimes, per tant, sempre son vius en nosaltres.
Molts ànims. Amics.
Ho sento moltíssim.
Una abraçada molt forta.
ho sento! quin any!!! però bueno, cal continuar!
petonets
Són d’aquells moments en els que ens sentim tan i tan impotens….però la vida continua….diferent però continua….i sempre cal gaudir de toooooot el que tenim que es molt.
Unes fotos precioses….
petonets vermells
Aquesta es l´arpada traïdora i punyent que molts portem al cor. Com m´heu colpit!! com us comprenc!! Conec la vall… la vall de les llàgrimes vessades de manera injusta i prematura.
Però hem de fer com la mar, qu´amb l´escalfor del sol s´esgota i s´evapora, per tornar a reeixir amb el bàlsam de la pluja que, malgrat tot, cau dolçament i, lentament, ens guareix les ferides.
Una forta abraçada
Ai Vermells!!!! des de ca nostra vos entenem molt bé i vos comprenem. Fa poc també vàrem sentir un sentiment de pèrdua , encara que només fos un conegut i no un amic. Tal vegada ara tots dos estiguin junts parlant de la seva passió comuna que era la muntanya.
Mai penses que et pugui passar a tu , però la muntanya té el seu risc , però que sería de la vida si no poguessim fer el que més ens agrada.
Molts ànims!!!! i una aferrada ben grossa pel coll a tots dos de part nostra.
Guapos, quin mes de juliol!
Això de les pèrdues properes és dur. Pel que m’ha semblat entendre fins i tot vam coincidir en les dates!
Espero que la propera coincidència sigui en algun fet més alegre.
Ànim i endavant!
PTNTS
Dolça
Estimats vermells
Quina entrada mes emotiva,
i amb quanta ternura heu descrit
lo mal i lo bo de la vida.
Cal pensar sols en lo bo,i en els moments feliços.
I encara que ara siguen durs penseu en la dita
de que ningu mor mentres algu et recorda.
Besets acollidors.
no se que decir en estos casos, por que no hay palabras, que remienden el alma, solo respirar, respirar y el tiempo curara un beso , guapos
Ja vaig llegir la notícia… quin greu parella, comparteixo amb vosaltres el dol per la pèrdua d’aquest estimat amic. Al llarg de la vida he perdut alguns companys en accidents de muntanya i sempre he trobat consol pensant que han mort fent allò que els apassionava i donava sentit a les seves vides. No dubto que en el cas d’en Just també ha estat així.
La Cresta de Salenques és de les més famoses del Pirineu per la seva llargada i dificultat. No hi ha alpinista que estimi el Pirineu que no vulgui fer-la alguna vegada…
Ànims i una abraçada ben forta.
Anims parella, el millor regal que li podeu fer a en Just és aquest tenir-lo viu a la vostra memòria. Les fotos molt maques.
Benvolguts vermells se del que parleu perquè fa anys em passá el mateix va morir d’accident una bona amiga i ho vaig passar fatal i l’altre dia vaig anar a la boda del seu fill i no volia plorar però no podia evitar-ho vaig plorar recordant-la, però la vida seguix.
Un abraç
vermells, jo ultimament no me’n canso de deixar anar un ‘life sucks’, i despres fer un… ‘not really’… suposo que les batacades van i venen i es questio d’aguantar ‘el oleaje’, pero no puc evitar sentir-me a la deriva en ocasions. En fi, tot aixo per dir que d’una manera o altra entenc el que esteu passant i us envio molts anims i un peto i abracada ben forts!
Amics de La Cuina Vermella,
Em sap greu aquest post, no tinc paraules, una abraçada ben forta.
Ànims, segur que en Just des de on sigui li va encantar que agaféssiu forces per continuar vivint, a una comarca tan bonica com la Garrotxa, molts ànims parella i endavant.
Petons
Malgrat tot la mort ens deix bellesa, la bellesa dels millors records i ningú com tu per transmetre-la , siguin on siguin, aquells que ens deixen , mai ho acaben fent del tot i cada dia que passa creixen amb mes força els seus records.
Es necesari un temps perquè tot torni al seu lloc i el dolor per la pèrdua es calmi.
Molts petons a tots dos
Wapus!!!!!!1
Es una pasada… la veritat q es trobara molt a faltra pero tots em de tneir ben present tots els moments bons, i bonics q hem tingut amb ell.
sincerament no en tinc paraules…
mun petonas!!!!!!
Txell i Kike^^
Heu fet un homenatge al vostre amic de forma tendre, prudent, dolguda i al mateix temps plena d’energia.La mateixa energia que sempre sabeu transmetre.No puc dir-vos més que com ja esteu demostrant, sabeu posar en ordre els vostres sentiments, i ben segur que aquesta entrada us ha ajudat a fer-ho. UNA ABRAÇADA MACOS.
Lo siento muchisimo.
“Si se acepta la idea de un mundo espiritual sin espacio, y qué el hombre como criatura del espíritu vive en él incluso durante su vida terrena, las experiencias de Swedenborg se hacen inmediatamente inteligibles. La única condición necesaria a fin de capacitarlo para estas experiencias sería que esas facultades que normalmente permanecen inactivas hasta después de la muerte del cuerpo natural, se activaran en él para impartirle plena conciencia del mundo espiritual.”
Un post preciós, com vosaltres. Ànims!!! Besades
Familia que tristes momentos, la verdad que a veces la vida es injusta .. os doy muchos ánimos y un fuerte abrazo.
Besos familia.
Una abraçada molt forta.
Un estimat amic sempre deia: “Lo más peligroso en esta vida es estar vivo”.
Siento que tengáis que pasar por estos momentos tan duros. Muchos ánimos.
Ostres vermells, sé exactament com us sentiu. A la biblio vam perdre fa dues setmanes a una companya, sobtadament, i encara estem afectats.
Molts ànims!
Perdre un ser estimat es sempre molt doloros de superar. Des d´aquí us dono tot el meu soport amb uns moments tan delicats. Ànims i molt petons.
Ho sento molt parella, us envio un petó ben fort i una abraçada plena d’energia!
Ànims!
Benvolguts vermells,
Us envio una abraçada carregada de molta energia, doncs això és el que ens cal a tots, hem de seguir i, recordant tot lo bo.
Un petó.